Barcelona tindrà un barri amb 1.000 pisos a l'entrada per la Diagonal, amb el nou campus Clínic-UB
El futur Campus de Salut Clínic-UB comença a agafar forma amb la proposta d'ordenació urbanística, que transformarà l'entorn de la Diagonal i canviarà la imatge d'una de les principals entrades a Barcelona.
La intenció és crear un nou barri entre Barcelona, Esplugues de Llobregat i l'Hospitalet de Llobregat, on es reserva sòl per a la construcció d'un miler d'habitatges.
Així, l'espai projectat, que vol ser un referent internacional en salut, recerca i formació, creix i passa dels 300.000 metres quadrats previstos als 500.000.
El campus disposarà d'uns 380.000 metres quadrats dedicats a equipaments sanitaris i de recerca punters, així com 120.000 més per a usos complementaris, com una residència per a investigadors i metges residents (MIR).
De fet, el projecte albergarà –a Esplugues de Llobregat– també la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació, que se suma al nou Hospital Clínic i la nova Facultat de Medicina.
Amb una inversió global d'uns 1.700 milions d'euros, el calendari fixa la posada en funcionament l'any 2035, coincidint amb l'entrada en servei de la nova estació de metro que donarà cobertura al complex.
Nou barri metropolità amb un corredor verd
A banda del campus com a tal, l'avanç del Pla Director Urbanístic presentat aquest dimecres planteja l'oportunitat de convertir un àmbit fragmentat i condicionat per grans infraestructures en una nova centralitat metropolitana, relligant Barcelona, l'Hospitalet de Llobregat i Esplugues de Llobregat.
El pla preveu la creació de fins a 1.125 habitatges, amb un mínim del 50% de protecció oficial. La major part d'aquesta oferta es localitzarà a l'Hospitalet –uns 800 habitatges– i la resta a Barcelona.
Una planificació que es complementa amb tres grans espais verds interconnectats: la prolongació de la rambla de Finestrelles, el nou parc a la carretera de Collblanc i l'ampliació de Can Rigal, uns espais que actuaran com a corredors ecològics entre Collserola i la ciutat. Un dels projectes que es preveuen més complicats és el trasllat de la subestació elèctrica de Collblanc.
La transformació d'aquest nou barri de salut, recerca, habitatge i activitat econòmica combinarà, doncs, usos residencials, econòmics i terciaris per garantir activitat més enllà de la funció sanitària i afavorir el comerç de proximitat.
Aquest nou model de ciutat "compacta, sostenible i connectada" comportarà la transformació del nus viari entre l'avinguda Diagonal i la ronda de Dalt en avingudes, cosa que permetrà superar l'efecte barrera que generen aquestes infraestructures i reforçar la connexió urbana amb Barcelona.
Un dels pilars del projecte és la mobilitat sostenible, prioritzant el transport públic d'alta capacitat amb la nova estació de la línia L3 de metro, segons ha explicat el conseller de la Presidència, Albert Dalmau.
No només construïm un gran equipament assistencial –mig milió de metres al servei de la recerca, la docència i la salut–, sinó també ciutats, una nova centralitat.
Les pròximes setmanes es convocarà el concurs internacional d'arquitectura que seleccionarà l'equip encarregat de redactar el projecte del nou campus. La voluntat és atraure les millors propostes arquitectòniques d'arreu del món, coincidint amb la Capital Mundial de l'Arquitectura de Barcelona.
A més, s'obre un procés participatiu obert a tothom per recollir aportacions per definir el pla urbanístic de l'entorn.
Nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació
El Consell General del Consorci Porta Diagonal-Campus Clínic, l'òrgan de coordinació que aplega les nou institucions implicades en aquest projecte, ha confirmat en la reunió d'aquest dimecres una de les peces que faltava encaixar: la ubicació de la nova Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la UB al carrer de Sant Mateu d'Esplugues de Llobregat.
La nova facultat, valorada en uns 152 milions d'euros, serà una realitat, entre d'altres, gràcies a la cessió gratuïta dels terrenys per part del consistori.
La facultat, que entrarà en funcionament el curs 2032-2033, augmentarà un 30% la capacitat actual fins als 3.000 estudiants, per donar resposta a l'elevada demanda de professionals farmacèutics, un sector amb una inserció laboral del 95% al cap de tres anys de graduar-se.
La ubicació de la facultat permetrà conviure amb el Campus de Salut Clínic-UB, la Facultat de Medicina i Ciències de la Salut, el Parc Científic de Barcelona i hospitals de referència com Sant Joan de Déu. Així, el campus es vol consolidar com un dels principals pols biomèdics i de ciències de la vida del sud d'Europa.
L'alcalde d'Esplugues, Eduard Sanz, s'ha mostrat satisfet per la ubicació de la facultat.
Esplugues, que ha acollit grans empreses farmacèutiques, es converteix en ciutat universitària de la mà de la UB. És un nou motor d'oportunitats per a la ciutat que generarà ocupació i atraurà talent.
La reunió l'ha encapçalat el conseller de la Presidència, acompanyat dels consellers dels rams afectats, així com representants de la resta d'integrants del consorci.
