L'expresident de Plus Ultra declara que va assumir que l'1% del rescat era una comissió per a les gestions de Zapatero
La causa contra l'expresident del govern espanyol José Luis Rodríguez Zapatero per les ajudes públiques a l'aerolínia Plus Ultra —suposadament a canvi de comissions— s'ha reprès a l'Audiència Nacional.
Aquest dilluns ha declarat com a investigat l'expresident de l'aerolínia Julio Martínez Sola.
Davant del jutge José Luis Calama, ha declarat que va assumir el pagament d'una suposada comissió de l'1% (530.000 euros) de l'ajuda pública que havia aconseguit l'aerolínia, i que aquesta comissió anava destinada al "grup de Zapatero" a canvi de tasques "d'acompanyament" per aconseguir el préstec.
Martínez Sola, també soci majoritari de l'aerolínia, ha ratificat l'escrit que ja va enviar al jutge en què es parlava de la "pretensió de cobrar" del suposat testaferro de Zapatero, Julio Martínez Martínez, i de l'expresident espanyol per mediar per aconseguir una ajuda pública.
No ha concretat les gestions de Zapatero
En la seva declaració, però, l'empresari ha detallat que la cúpula de l'aerolínia entenia que es tractava d'un pagament vinculat a l'èxit de l'operació, però ha admès que no va fer un seguiment de les actuacions de l'expresident espanyol i que no té constància de cap gestió concreta que aquest dugués a terme per facilitar el rescat. Segons ell, estava centrat en la gestió de l'aerolínia.
En la seva declaració com a investigat, Martínez Sola ha recordat que Plus Ultra es trobava en una "situació límit" i ha explicat que el 2020 va mantenir una trucada amb Zapatero per aconseguir una "intervenció" de l'expresident en favor del rescat de la companyia.
A més, ha apuntat que després d'aquella trucada va entrar en contacte amb l'empresari Julio Martínez Martínez, conegut com a 'Julito', persona pròxima a Zapatero i amb qui Plus Ultra va mantenir una relació comercial.
El jutge José Luis Calama investiga si Zapatero liderava una xarxa d'influències en favor de diverses companyies a canvi de comissions.
També manté oberta una peça separada per les joies que es van trobar al despatx de l'expresident, valorades en 1,3 milions d'euros.
