Què deia el codi de bon govern que Zapatero va promoure dos anys abans de rebre les joies
José Luis Rodríguez Zapatero ha reconegut explícitament aquest dimecres que una dotzena de les joies que la policia li va trobar a la caixa forta –les de més valor– van ser un "obsequi" amb motiu del "viatge oficial realitzat a Madrid pel monarca saudita Abdullah bin Abdulaziz al-Saud l'any 2007".
L'explicació podria arribar a servir per exculpar-lo judicialment, perquè el cas hauria prescrit, però ha deixat en evidència la contradicció política i ètica d'haver acceptat un regal d'aquesta naturalesa durant el mateix mandat en què el seu govern posava en marxa un codi de bon govern que prohibia explícitament conductes com la que ara ha reconegut.
D'acord amb aquesta norma, aprovada el febrer del 2005, el president, ministres i alts càrrecs tenien l'obligació expressa de rebutjar qualsevol obsequi que anés més enllà dels usos socials o de cortesia.
Més concretament, el text fixa: "Es rebutjarà qualsevol regal, favor o servei en condicions avantatjoses que vagi més enllà dels usos habituals, socials i de cortesia, o préstecs o prestacions econòmiques que puguin condicionar el desenvolupament de les seves funcions, sens perjudici del que estableix el Codi Penal. En el cas d'obsequis de més significació de caràcter institucional, s'incorporaran al patrimoni de l'Estat."
Tant és així que Zapatero sí que va entregar molts altres regals a Patrimoni Nacional. De l'Aràbia Saudita, en consten quatre més, sobretot rellotges de sobretaula amb parts d'or i maragdes.
La pregunta que es planteja és: per què l'aleshores president del govern espanyol va entregar uns regals i, en canvi, es va guardar les joies a la caixa forta. Aquest dimecres, davant del jutge, l'expresident espanyol defensava que en aquest cas, "l'atenció" al rei saudita va ser "estrictament personal".
En aquest sentit, el sindicat de tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha emès un comunicat aquest dimecres demanant a l'expresident que aclareixi per què es va quedar les joies –fetes amb or blanc de 18 quirats, robins, diamants i maragdes– i no les va cedir al patrimoni de l'Estat, si van ser lliurades "en la condició de president" del govern espanyol i en "representació d'Espanya".
Els tècnics defensen que, encara que aquest catàleg de principis ètics no va assolir el rang de llei fins al 2013 –ja sota el mandat de Mariano Rajoy–, el fet que el promogués l'executiu de Zapatero fa imprescindible "que l'expresident aclareixi a la ciutadania per què no va cedir les peces a l'Estat".
Una "autoimposició" per garantir l'exemplaritat
El codi de bon govern no va ser una norma qualsevol. El febrer del 2005, el govern de Zapatero el va presentar com un compromís polític d'austeritat i regeneració democràtica, definit pel mateix executiu com una "autoexigència" i una "autoimposició" pública davant la ciutadania.
A més del rebuig de regals, el text recollia principis com l'exemplaritat, exigint als alts càrrecs que el seu comportament fos una referència tant en l'exercici del càrrec com en el compliment de les lleis com a ciutadans. També l'austeritat, demanant evitar qualsevol actuació que fos susceptible d'"anar en detriment de la dignitat" de la funció pública.
La reforma del 2005 va anar acompanyada d'un marc normatiu sobre conflictes d'interessos que creava l'Oficina de Conflictes d'Interessos i establia l'obligació dels alts càrrecs de formular declaracions detallades de béns i drets patrimonials.
Els regals, una realitat que encara dura
Ara fa uns mesos, quan va esclatar la polèmica de les joies, un dels ministres de Zapatero, Miguel Sebastián, va intentar defensar-lo públicament explicant els nombrosos regals que reben de part d'altres països i mandataris.
Posava com a exemple que ell mateix va rebre una cartera plena de joies, però explicava que –a diferència del que va fer Zapatero– va entregar tot el contingut al ministeri i va ordenar que es fes una vitrina per exposar-ho.
També Pedro Sánchez va explicar que moltes vegades els regals es fan entre les delegacions, de manera que el president no acaba de saber què ha rebut ni el seu valor.
