El TC manté la suspensió de vot dels milers de nacionalitzats per la llei de nets
El Tribunal Constitucional (TC) ha denegat el recurs d'empara interposat divendres pel Defensor del Poble, Ángel Gabilondo, contra la suspensió cautelar del dret a vot a persones nacionalitzades per la llei de nets.
La suspensió la va aprovar el Tribunal Suprem –amb el vot particular en contra d'una magistrada– el 12 d'octubre, i afecta 163.020 persones, llevat que les oficines consulars acreditin que són descendents d'exiliats durant la Guerra Civil.
El recurs, que no es tindrà en compte, demanava dues coses: deixar sense efecte la suspensió del vot perquè aquestes persones poguessin participar en les eleccions generals del 29 de novembre, i protegir el dret fonamental de vot dels espanyols. Amb la decisió del Constitucional es manté la suspensió cautelar del dret a vot dels expedients afectats.
Gabilondo el va presentar després de rebre peticions de particulars i entitats sol·licitants d'empara davant el TC i després també d'haver qüestionat la mesura la setmana passada: "No es pot ser espanyol amb dret de vot o espanyol sense dret de vot", va afirmar.
Per al defensor, la nacionalitat espanyola atorgada a fills i nets d'exiliats a través de la llei de memòria democràtica és "el millor esperit de la Transició".
El TC considerava el recurs "prematur"
Un informe dels lletrats del TC, emès dilluns i elaborat a petició del magistrat Enrique Arnaldo, ja considerava "prematur" que l'alt tribunal admetés el recurs d'empara presentat pel Defensor del Poble.
Ho justifica dient que els recursos d'empara només es poden presentar una vegada finalitzada l'actuació de l'òrgan jurisdiccional. És a dir, després d'una resolució ferma i definitiva, que dona per esgotada aquella via judicial i, per tant, permet acudir a l'òrgan superior a la recerca d'empara.
A més, l'informe del Suprem recorda que el Suprem admet al·legacions dels afectats fins al 23 d'octubre i considera que "encara ofereix mitjans de reparació procedents i útils".
Les inscripcions al CERA, paralitzades
Al setembre, el Tribunal Suprem ja va paralitzar de manera cautelar la inscripció al Cens Electoral de Residents Absents (CERA) de les persones que van obtenir la nacionalitat espanyola arran de la llei de nets. La suspensió no afecta aquells que en els consolats acreditin que són fills o nets d'exiliats.
La mesura es va tirar endavant després que el TS estimés parcialment un recurs de Vox i el partit Iustitia Europa de suspendre de manera "immediata" la inscripció d'aquest col·lectiu al cens.
Més tard, tant la Fiscalia com l'Advocacia de l'Estat van demanar que s'aixequessin les mesures cautelars al·legant que era impossible revisar els més de 160.000 expedients afectats. Tanmateix, el 12 d'octubre el Suprem va decidir mantenir la suspensió del dret d'aquestes persones.
Tot i la suspensió cautelar del dret a vot, la Junta Electoral Central (JEC) va acordar enviar la documentació electoral per al 29N a tots els inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), amb l'advertiment que no tothom podrà votar.
La llei de nets
La llei de nets, inclosa dins la llei de memòria democràtica, es va aprovar el 2022, i preveu que puguin aconseguir la nacionalitat espanyola els fills i nets dels exiliats o perseguits durant la Guerra Civil.
També recull la possibilitat d'oferir la nacionalitat als fills de mares espanyoles que van perdre la nacionalitat per casar-se amb estrangers i als fills majors d'edat de persones que van aconseguir la nacionalitat amb l'anterior llei de memòria històrica, que es va aprovar el 2007.
El termini per demanar la nacionalitat espanyola mitjançant aquest procediment va finalitzar l'octubre del 2025 i els últims dies en què encara es podia sol·licitar es van formar llargues cues als consolats espanyols.
Segons les dades oficials del Ministeri d'Afers Exteriors, des de l'any 2022 la llei de nets ha sumat més d'1,2 milions de sol·licituds a l'estranger, de les quals s'han aprovat 571.761 nacionalitats, principalment concentrades a l'Amèrica Llatina.
