Una dècada del "Volem acollir": el canvi de discurs dels partits sobre immigració en plena crisi de Ceuta
Els grans partits polítics de Catalunya i Espanya han passat, en una dècada, de demanar acollir, a dir que hi ha d'haver límits. A principis del 2017, fa nou anys i mig, als carrers de Barcelona s'hi van reunir 160.000 manifestants, segons la Guàrdia Urbana, sota els lemes "Volem acollir" i "No més morts, obrim fronteres".
Aleshores, milers de sirians fugien de la guerra i intentaven arribar a Europa per viure en pau. I, en aquell moment, els catalans no situaven la immigració com un dels principals problemes del país, segons el CEO.
A la manifestació hi van anar, entre d'altres, representants de Convergència, ERC i el PSC. La llavors consellera Neus Munté, de CDC, que formava part del govern Puigdemont de Junts pel Sí (coalició de CDC i ERC, entre d'altres), deia, a l'inici de la manifestació: "Estem perfectament preparats, coordinats i mobilitzats per poder acollir a totes aquestes persones". I afegia que Catalunya és un país "compromès amb els drets humans".
Des d'ERC va parlar el diputat al Congrés Gabriel Rufián, que va dir que "aquest país serà per a tots o no serà". Va afirmar també que Catalunya porta "tota la història fent això, que és acollir a qui vol ser acollit".
Miquel Iceta, llavors líder del PSC, va fer també una crida a facilitar l'acollida dels refugiats.
Quan veus del PP demanaven acollir
També en aquella època hi havia veus al PP que demanaven poder acollir, com Alberto Núñez Feijóo, que, com a president de la Xunta de Galícia, es va oferir per rebre al seu territori migrants de l'Aquarius, el vaixell de rescat que Pedro Sánchez va ordenar acollir a Espanya només arribar a La Moncloa, el 2018.
Aquella decisió del govern espanyol es va anunciar com una declaració d'intencions del nou executiu d'esquerres i un exemple d'"humanitat i respecte pels drets humans", davant altres països com Itàlia, que rebutjaven rebre els migrants rescatats.
La resta de temps que Sánchez ha estat president no hi ha hagut més vaixells amb migrants que hagin desembarcat convidats per l'Estat.
L'arribada de Vox i Aliança Catalana
Poc després d'aquest fet van guanyar força els partits que posen al centre el rebuig als migrants i la islamofòbia. El 2019, l'extrema dreta va entrar al Congrés amb els 24 diputats de Vox. I el 2024, Aliança Catalana va entrar al Parlament amb 2 diputats.
I ha arribat la crisi de Ceuta, ciutat on ara mateix hi ha migrants econòmics, però també persones de països com el Sudan, que està en guerra, i que podrien optar a la condició de refugiats.
També està obert el debat sobre com s'han de repartir els migrants que arribin a la Península. Les comunitats governades pel PP es neguen a acollir, mentre que el govern de Salvador Illa s'hi avé, sempre que l'Estat transfereixi els recursos necessaris.
La percepció dels catalans sobre la immigració
Quan es va fer la manifestació de "Volem acollir", al 2016, els catalans no consideraven la immigració un dels principals problemes, segons el CEO. Quedava molt per sota de l'atur, l'economia, la política i, entre el 2017 i el 2019, superada també pel conflicte entre Catalunya i l'Estat.
El 2023 va començar a augmentar i el 2024 un 8% dels catalans ja la situaven com un dels problemes. L'any 2025 van passar a ser 1 de 5 ciutadans (i el 10% la considerava el problema més important). A més, el 68% dels enquestats afirmaven que el govern ha perdut el control de qui entra al país.
També és un fet que la població estrangera ha augmentat a Catalunya en aquest temps. En nou anys, entre 2016 i 2025, Catalunya ha guanyat aproximadament mig milió de residents amb nacionalitat estrangera, mentre que la població total ha crescut en uns 600.000 habitants. A més, la percepció dels enquestats del CEO és que el volum de població estrangera és superior al real.
Tot i això, el 68% dels enquestats també diuen que la immigració fa una contribució molt valuosa a l'economia i als serveis.
L'extrema dreta, en auge al conjunt d'Europa
L'auge de l'extrema dreta a Europa ha anat acompanyat de la consolidació d'un discurs cada vegada més centrat en el control de la immigració.
En alguns països, aquesta aposta ha contribuït a convertir aquests partits en forces de govern. És el cas de Fidesz, el partit de Viktor Orbán, que ha governat Hongria durant més de catorze anys (tot i que ara l'ha rellevat la dreta tradicional), o de Germans d'Itàlia i La Lliga, que formen part del govern italià des del 2022.
Aquesta transformació també té el seu reflex en les institucions europees. Les eleccions al Parlament Europeu del juny de 2024 van confirmar el creixement de les forces de la dreta radical, que han reforçat la seva presència a través de grups com els Conservadors i Reformistes Europeus (CRE) i Identitat i Democràcia (ID).
Canvis en el discurs sobre la immigració
En en aquest context, a Catalunya hi ha hagut canvis en el discurs dels partits sobre aquesta qüestió.
Junts, que ha liderat la petició de traspassar les competències en immigració per Catalunya, fa crides a l'"ordre" i demana seguir les polítiques europees i "executar les ordres d'expulsió amb la màxima celeritat", en paraules de la líder del partit a Madrid. Míriam Nogueras insisteix que Catalunya està "al límit" i que ha de quedar exclosa del repartiment de menors de Ceuta.
ERC també ha canviat els seus postulats en immigració i ha començat aquest estiu a fer afirmacions que fins ara no feia. Oriol Junqueras va assegurar, en una entrevista a Catalunya Ràdio, que "ni Catalunya ni ningú pot acollir infinitament" per no tensionar els serveis públics. En un discurs al Congrés aquest setembre, Gabriel Rufián ha afirmat que cal "ordre" i que els migrants de Cueta ha de ser "atesos amb celeritat i retornats amb dignitat".
També al PSC han començat a sortir veus en aquest sentit, com la del president Montilla, que, també entrevistat a Catalunya Ràdio, ha dit, en el mateix sentit que Junqueras, que "la capacitat d'acollida d'una societat no és infinita".
El PP, proper als postulats de Vox
El PP s'ha situat molt proper a Vox, parlant d'"invasió" i negant que es tracti d'una crisi humanitària. També demana expulsar "tots els menors", sense atendre a les raons per les quals són a Ceuta. Alberto Núñez Feijóo es pregunta, de forma irònica: "Quants milions de menors es poden quedar a Espanya? Tots els que hi entrin?". I demanava que se'ls retornés a tots "amb les seves famílies" o que el Marroc "es faci càrrec de la seva tutela".
I el govern espanyol, tot i ser crític amb els postulats del PP, ha apujat el to sobre la qüestió. Pedro Sánchez va qualificar l'entrada massiva de migrants d'"atac i violació de la integritat territorial d'Espanya". Per la seva banda, el ministre d'Exteriors, José Manuel Albares, manté que treballa amb Rabat perquè "fins a l'última persona que ha entrat irregularment a Espanya torni al Marroc", sense diferenciar els migrants econòmics dels possibles demandants d'asil.
