La Catalunya dels vuit milions: els reptes del procés extraordinari de regularització de migrants

Ha estat un canvi sobtat i ràpid. En dues dècades, Catalunya ha passat dels sis als vuit milions d'habitants. En un context de molt baixa fecunditat, el motor d'aquest augment ha estat la immigració: el percentatge de nascuts a l'estranger s'ha enfilat fins al 25% de la població, segons l'Idescat.

Aquest percentatge situa Catalunya a la franja alta dels països d'un nivell socioeconòmic semblant. La diferència és que en aquests països la transformació s'ha fet progressivament al llarg de l'últim segle i aquí en un període de temps molt més curt.

El reportatge "Sortir dels marges", del "30 minuts", se centra en el procés extraordinari de regularització d'estrangers i obre el debat del necessari reforç de l'estat del benestar que ha d'acompanyar aquest augment de població.

La crida dels empresaris

Per edats, el perfil de la població estrangera que resideix a Catalunya és jove. Són persones en edat de treballar. I això respon sobretot a la falta de mà d'obra autòctona.

Les xifres són concloents: els nascuts a l'estranger ja ocupen una de cada tres feines, i gairebé la totalitat dels 450.000 llocs de treball nous creats en els últims set anys.

Ho explica amb molta claredat Andreu Domingo, sotsdirector del Centre d'Estudis Demogràfics de Catalunya: "Hi ha qui per explicar per què rep migració Catalunya, argumenta que hi ha molta pobresa al món i els catalans som molt bons acollidors. Però no és així".

Efectivament, l'empresariat, a través d'entitats com Foment de Treball o el Cercle d'Economia, fa anys que afirma que la força laboral estrangera és clau per al creixement econòmic del país.

Aquestes organitzacions s'han alineat ara amb les entitats que defensen els drets dels migrants per demanar la regularització aprovada al gener pel govern espanyol.

Miquel Camps és el gerent de l'empresa Miquel Camps Instal·lacions, del barri de les Corts de Barcelona. Es dedica a climatitzar establiments i botigues. La demanda és molt alta i la urgència de les feines també. I ha hagut de dir que no a molts encàrrecs per falta de personal. Creu que encara hi ha molt de marge per acollir estrangers: "De capitans generals en tenim molts. Ens calen soldats. Han de poder venir soldats, hem de poder-los 'cridar a files'... anar als consolats per demanar-los".

El perill de retallar l'estat del benestar

Lloret de Mar és un dels exemples més clars del creixement demogràfic intens a Catalunya: la població ha passat dels 20.000 als més de 40.000 habitants en 25 anys. També hi ha un dels percentatges més alts de nascuts a l'estranger, són una de cada dues persones.

El municipi ha fet un esforç molt gran per desestacionalitzar l'oferta i captar turisme de més poder adquisitiu, però la renda per càpita continua sent una de les més baixes del país.

El motiu és aquesta dependència tan gran del turisme, que també fa que hi hagi molta població flotant, que arriba i se'n va en determinats moments de l'any. L'altra conseqüència sobre la població és que els serveis públics estan molt tensionats.

Segons Marc Linares, president del Gremi de Bars, Restaurants i Cafeteries de Lloret de Mar, el municipi està molt acostumat a la diversitat d'orígens. De fet, bona part de la plantilla del restaurant que regenta ha nascut a l'estranger.

Linares creu, però, que l'administració no ha estat al nivell que caldria: "Tot i el creixement de població, aquí a Lloret no s'ha tingut en compte el tema sanitari, el tema de l'habitatge, el tema educatiu i d'aules tensionades. S'hauria d'haver previst i no s'ha fet".

De fet, aquest és un punt clau per a molts experts en migracions de Catalunya: el creixement econòmic associat a l'augment d'immigració és real i està quantificat, però els beneficis no es reparteixen uniformement. Blanca Garcés, del CIDOB, ho explica així:

Garcés també és molt crítica amb l'administració que no ha reforçat els serveis públics coincidint amb el pic d'arribades: "Aquesta arribada de nouvinguts ha d'anar acompanyada d'un redimensionament dels centres d'atenció primària, dels habitatges, de les escoles i dels serveis socials perquè, si no, el que pot desencadenar-se és una guerra entre pobres i un augment de vots cap a l'extrema dreta", afirma Garcés.

Per Andreu Domingo, del Centre d'Estudis Demogràfics, això, a més, ha provocat la culpabilització d'aquests col·lectius: "No és només que no han crescut els serveis públics, sinó que s'han anat degradant. I això està generant un consens que apunta a la immigració com a culpable de tot: de tensionar l'habitatge, el mercat laboral, del deteriorament del sistema educatiu, del poc ús del català...

La política migratòria i una nova regularització extraordinària

Més enllà de les crides de l'empresariat, l'elecció del destí que fan les persones que emigren està condicionada també per la duresa de les polítiques migratòries. I l'estat espanyol és ara mateix el que té una política menys restrictiva d'Europa.

"Espanya és la millor opció, perquè arribes aquí i pots aconseguir els papers en dos anys. Crec que al Regne Unit i a altres països això és impossible", diu Usman Sarwar, un enginyer de telecomunicacions que va arribar del Pakistan fa tres anys i comparteix pis a Terrassa.

Tot i el seu títol, l'Usman aquí només ha trobat feina en supermercats. Diu que n'hi ha molts que basen el negoci en l'explotació de persones com ell: "Ens fan treballar 13 o 14 hores, no ens donen festa, amb sous irrisoris."

L'Usman té l'esperança que amb la regularització que es farà ara les condicions milloraran: "I això no serà només per a nosaltres, com a treballadors. El govern també hi guanyarà perquè sortirem de l'economia submergida i començarem a cotitzar."

Es calcula que el procés de regularització que es va aprovar per decret a finals de gener arreglarà la situació administrativa de mig milió de persones a l'estat. Més de 150.000 a Catalunya.

Hauran d'acreditar que ja són aquí des d'abans de finals de 2025 i una estada continuada de, com a mínim, cinc mesos. També que no tenen antecedents penals ni aquí ni al seu país d'origen.

La regularització actual, impulsada pels mateixos col·lectius de migrants, és la setena que es fa a l'Estat, però té la particularitat de no dependre d'un contracte de feina. Això, segons Blanca Garcés, la fa molt més accessible: "No és una regularització de treballadors amb oferta de treball, sinó que és una regularització de residents, i això farà que arribi a sectors altament precaritzats i informals, que no poden accedir a una oferta de treball".

Quins són aquests sectors? "Agricultura, treball domèstic, cures, hostaleria..." diu Garcés.

Que hi arribi, però, no és garantia que desaparegui l'economia submergida perquè d'aquí un any qui s'aculli a la regularització haurà de demostrar l'existència d'un contracte, el mateix que es demana ara.

Sense canvis més estructurals, a més a més, els immigrants que ja han arribat aquest any i que no es poden acollir al procés i les successives onades tornaran a formar part de noves bosses de precarietat. Per Blanca Garcés, cal mirar més enllà de la pura instrumentalització per parlar d'immigració: "El discurs purament instrumentalista respecte a la immigració jo diria que és un discurs molt qüestionable perquè estem parlant de persones i sovint les veiem només com a mà d'obra barata."

Incloure les noves generacions, la clau de la cohesió i el model de país

Els moviments migratoris successius ja han transformat Catalunya. Els canvis es fan palesos en carrers i avingudes, sobretot de les àrees més urbanes. Però també en un espai fonamental: l'escola.

A la classe de 4t A de l'escola Àngels Alemany i Boris de Lloret de Mar, la ràtio d'alumnes és alta, arriba a la trentena.

Hi ha molts alumnes arribats de Veneçuela, l'Argentina, Cuba, Ucraïna, Rússia i l'Índia. Formen part d'aquest nou país que fa anys que retrata el Centre d'Estudis Demogràfics. El seu sotsdirector, Andreu Domingo, remarca que és aquí on es decidirà el model de país: "Ens ho juguem tot amb les segones generacions. Perquè els fills d'aquesta migració han entrat en el sistema educatiu català, i se'ls ha dit que eren iguals, i jo ho crec. Jo crec que sí.