138.000 missatges d'odi: com les xarxes socials van atiar els aldarulls a Torre Pacheco

A Torre Pacheco, els missatges han traspassat les parets. Especialment, els discursos d'odi, que durant dies han inundat les xarxes socials de textos xenòfobs on, fins i tot, s'incitava a la "cacera" de persones migrants. Un caldo de cultiu on es van gestar els aldarulls, impulsats per grups vinculats a ideologies d'extrema dreta i amb el suport de partits obertament xenòfobs.

En època de xarxes socials, de desinformació i de propaganda, la intolerància i la discriminació semblen no tenir límits. Un informe de l'Observatori Espanyol contra el Racisme i la Xenofòbia hi ha posat números.

Entre el 6 i el 22 de juliol, el sistema del govern espanyol per filtrar i analitzar l'odi a les xarxes socials va monitorar 138.204 missatges amb continguts que inciten a l'odi. Però les plataformes responsables de les xarxes tan sols van retirar el 22% de les publicacions.

Per comprendre el desbordament que va suposar, cal tenir en compte que, en un dia sense cap incident rellevant, es detecten entre 2.500 i 5.000 missatges d'odi a les xarxes. El 12 de juliol, durant la primera nit d'aldarulls, se'n van registrar 33.046, el  91% dirigits a persones del nord d'Àfrica.

Però les xarxes van començar a bullir uns dies abans, a partir de l'agressió al veí de Torre Pacheco el 9 de juliol. L'endemà, la notícia va saltar als mitjans de comunicació i alguns perfils van començar a difondre informació falsa sobre els suposats implicats.

El dia 11, a través de grups de Telegram, es va fer una crida a atacar qualsevol persona d'origen estranger, les anomenades "caceres". A partir d'aquí, es van començar a registrar comentaris deshumanitzadors i violents a les xarxes socials. Aquest dia, es va convocar una manifestació amb el lema "Torre Pacheco, lliure de violència, lliure de delinqüència".

Van ser els dies 12 i 13 quan es van viure els primers episodis de violència als carrers, amb actes vandàlics, agressions i detencions. Les xarxes es van omplir de vídeos d'aquests incidents, acompanyats de missatges en què es lloava els agressors i s'incitava a expulsar les persones migrants. El president de Vox a Múrcia va sortir a reforçar aquest relat i va declarar que deportaria tots els migrants: "No en quedarà ni un."

Tot i que els aldarulls ja havien afluixat, la detenció del líder de Deport Them Now, el grup ultra de Telegram, va arrossegar més comentaris violents. El dia 15, les declaracions de diverses autoritats com l'alcalde, el president del govern espanyol o del ministre de l'Interior van fer que els discursos d'odi es mantinguessin per sobre de l'habitual. 

Llenguatge agressiu, violència i insults

Segons l'informe, el llenguatge explícitament agressiu predomina en la gran majoria dels continguts analitzats (88%), amb expressions com "trencar la convivència", "violar dones", "atacar infants i gent gran", "imposar l'islam", "ser una amenaça per a la cultura" o "portar matxets i cadenes".

S'observa un ús "reiterat i despectiu" del terme "moros", en sentit pejoratiu per referir-se a les persones del nord d'Àfrica. També d'altres paraules com "pallissa", "merda", "matxet" o "delinqüent". 

Un de cada tres missatges conté expressions que deshumanitzen i degraden la població nord-africana, un 27% la relaciona amb conductes violentes i inseguretat i un 23% incita directament a l'expulsió. Una mesura extrema d'exclusió social que justifiquen amb frases com "es dediquen a apallissar, violar i robar els espanyols".

En grau més baix, també s'han identificat missatges que indueixen a la violència (13%) i alaben els que cometen actes violents contra la població migrant. 

La majoria dels continguts també relacionen les persones migrants amb la inseguretat ciutadana (78%), una manera més d'estigmatitzar el col·lectiu i crear un clima de tensió social basat en la percepció d'amenaça.

Però perseguir els causants dels delictes d'odi --amagats rere l'anonimat que ofereixen les xarxes-- no és tan senzill com investigar els que van prendre partit durant els aldarulls, amb 300 persones identificades per ara per la Guàrdia Civil.
 

Desinformació i missatges falsos

A banda dels missatges d'odi, també van circular per xarxes relats falsos, comunicats manipulats d'organismes oficials, imatges alterades i vídeos que no corresponen amb els fets de Torre Pacheco.

Es va difondre una falsa llista amb fotografies i noms de joves d'origen estranger a qui s'acusava de ser els autors de la pallissa i s'acompanyava de missatges d'odi i incitació a la violència. La víctima va afirmar que no en reconeixia cap.

Un dels continguts més virals va ser un vídeo de 25 segons en què es veu un home gran, el suposat veí de 68 anys que va rebre la pallissa. Unes imatges que no tenen cap relació amb aquest cas i que corresponen a una agressió que hi va haver a Almeria a finals de maig. Unes imatges, però, que van tenir milers de visualitzacions.