15 + 1 anys després...

Setze anys després de destapar-se l'escàndol, ja hi ha tota una generació de ciutadans que amb prou feines recorden, els que ho recorden, qui va ser Roldán. Me'n vaig adonar fa un parell de setmanes, no sense sentir certa sensació de vertígen, parlant amb l'Aitor, l'estudiant en pràctiques que tenim a la secció de política de TV3.

Van ser uns anys apassionants per a qualsevol periodista que vaig tenir el privilegi de viure des de la delegació de Catalunya Ràdio a Madrid. Anys on es van posar a prova les costures de l'Estat, la separació de poders i l'estabilitat política i institucional d'una democràcia que, amb prou feines arribava a la majoria d'edat.

La justícia va considerar provat que Roldán, emparant-se en el seu càrrec, havia ideat una maquinària perfecta per enriquir-se cobrant sobresous milionaris procedents dels fons reservats del Ministeri de l'Interior i substancioses comissions a canvi d'adjudicar obres de casernes de la Guàrdia Civil de tot Espanya. El saqueig de Roldán va arribar fins i tot a l'Associació d'Orfes de la Guàrdia Civil que, d'un dia per l'altre, va veure's amb les arques buides. Els diners, o bé eren desviats a paradisos fiscals com Suïssa o Singapur o invertits en diversos immobles o finques a través de testaferros o societats pantalla. D'entre les propietats, un luxós pis en una de les zones més exclusives de París la propietària del qual confirmava al nostre corresponsal fa unes setmanes haver-lo comprat a una societat.

En veure's acorralat per la comissió d'investigació parlamentària que es va posar en marxa al Congrés dels Diputats, però, sobretot, per la titular del jutjat número 16 de Madrid, Ana Ferrer, Roldán va protagonitzar una fuga de pel·lícula que va dur-lo a catorze països per acabar sent detingut a Bangkok, a Tailàndia, procedent de la veïna Laos. Hores abans de la fuga, el llavors ministre de l'Interior, Antoni Asunción, declarava tenir-lo localitzat. Lògicament, això va costar-li el càrrec al ministre. Va ser ja sota les odres de Juan Alberto Belloch quan el Ministeri de l'Interior va poder exhibir la captura de Roldán com un trofeu de caça. Durant el periple, Roldán fins i tot va tenir temps de concedir una entrevista secreta al diari "El Mundo" amenaçant "estirar de la manta".

En els actius de l'anomenat "cas Roldán", ens queda un control parlamentari dels fons reservats del Ministeri de l'Interior, fins llavors inexistent, gràcies a la tasca de la comissió del Congrés que va presidir el llavors diputat de CiU, Josep López de Lerma i de la qual en formaven part, entre d'altres, reconeguts ariets parlamentaris del moment com Luis Ramallo, del PP, Antonio Romero, d'IU, o Pilar Rahola, d'ERC. I en aquest sentit, un document per a futurs historiadors, la comptabilitat "oculta" dels fons reservats d'aquella etapa que va tenir la cura de fer pel seu compte un general de la guàrdia civil, represaliat per Roldán, i avui dipositada encara a la caixa de seguretat del Congrés dels Diputats.

A l'altra cara de la moneda, els diners "desapareguts". D'un patrimoni acumulat d'uns 10 milions d'euros, es calcula que Roldán només n'ha tornat uns quatre milions. On són, doncs, la resta dels diners?. La justícia, que va condemnar-lo a 31 anys de presó, mai va poder seguir el rastre de la majoria dels fons. En aquest sentit, la millora dels mecanismes de cooperació judicial a nivell internacional i la pressió de la OCDE a través de la seva "llista grisa" de paradisos fiscals, són instruments interessants. També ho són algunes propostes de reforma del Codi Penal sobre el compliment íntegre de les condemnes quan no hagin aflorat els diners desviats.