2026, l'any de l'exploració espacial: de la cursa cap a la Lluna als bessons de la Terra
L'any arrenca amb els ulls posats a l'espai i amb diverses missions programades. Mig segle després de l'arribada de l'home a la Lluna, una missió tripulada de la NASA viatjarà de nou cap al nostre satèl·lit. És l'Artemis II, que després de diversos ajornaments està previst que s'enlairi a principis de febrer.
A diferència de l'Apolo XI, l'Artemis II no farà un allunatge. La nau Orió d'aquesta missió, integrada per quatre astronautes, només sobrevolarà la Lluna i tornarà a la Terra. Aquest ha de ser un vol de prova de deu dies de durada.
El pas previ per testejar els equipaments i comprovar que tot funciona abans de tornar a enviar humans sobre la superfície de la Lluna. Una fita que els Estats Units planegen per al 2028 amb la missió Artemis III.
La Xina competeix amb els Estats Units en aquesta carrera espacial. L'agència espacial xinesa, CNSA, llançarà aquest 2026 la missió no tripulada Chang'e 7 per explorar el pol sud lunar, mentre que la NASA ho farà el 2028.
En aquesta part de la Lluna hi ha el cràter Shackleton on, segons estudis fets, es creu que hi podria haver aigua en abundància. Per la seva ubicació, hi toca sempre el sol, aquest cràter podria acollir en un futur una base habitada permanent amb finalitats científiques. Un objectiu a què aspiren tant la Xina com els Estats Units.
Si bé la Xina porta ja sis missions exitoses a la Lluna i preveu enviar-n'hi una de tripulada l'any 2030, el calendari marcat per la NASA podria variar per les retallades pressupostàries del govern de Donald Trump.
Per l'investigador de l'Institut de Ciències de l'Espai i de l'Institut d'Estudis Espacials de Catalunya Ignasi Ribas, anar a la Lluna s'ha convertit en un repte interessant:
La cursa per posar de nou astronautes sobre la superfície de la Lluna serà intensa.
Tot plegat és l'avantsala d'un futur repte encara més ambiciós per a aquestes dues potències mundials: ser el primer a enviar una expedició humana al planeta Mart.
Saber més sobre la interacció del Sol i la Terra
Els últims dos anys s'han vist aurores boreals molt intenses des de Catalunya, la qual cosa és força excepcional. Són partícules del vent solar que van a la Terra, entren pel pol nord i el pol sud, i creen les aurores boreals i australs. La interacció entre aquestes partícules i la Terra té encara molts aspectes desconeguts.
La missió Smile, la primera conjunta entre l'Agència Espacial Europea i la xinesa, es llançarà entre l'abril i el maig, i vol millorar la comprensió que es té de les tempestes solars. Un fenomen que pot afectar les xarxes elèctriques, les comunicacions o els sistemes de navegació.
Segons Ignasi Ribas, la missió podrà donar un coneixement pràctic, a banda del científic, per saber com reaccionar davant una tempesta solar:
En diem meteorologia espacial i pot ser que ens pertorbi el nostre dia a dia.
Buscant planetes bessons de la Terra
Una altra de les missions que es posen en marxa aquest 2026 és la de Plato, de l'Agència Espacial Europea. La data oficial del llançament és per al desembre i l'objectiu és buscar planetes fora del sistema solar semblants a la Terra, el que es coneix com a exoterres.
Una nau amb 24 telescopis observarà contínuament durant anys un quart de milió d'estrelles per tenir-ne mesures. Actualment, es coneixen més de 6.000 exoplanetes diferents, però cap exoterra. El motiu? La gran precisió tecnològica que requereix per trobar-los no s'ha tingut fins ara.
Segons Ribas, estudiar planetes al voltant d'estrelles com el Sol obre el camí a trobar vida en altres planetes:
Saber trobar els bessons de la Terra és el Sant Greal de l'astrofísica.