4 dels 5 capellans del Ripollès són de Ruanda: "Sense ells, la majoria d'esglésies estarien tancades"
Als anys 60 i 70, missioners de Vic van anar a professar la fe a Ruanda. Ara, dècades després, són els sacerdots ruandesos els que venen a cuidar les parròquies catalanes. Al Ripollès, dels cinc capellans que hi ha, quatre venen d'aquest país africà.
Abans de començar a treballar a la parròquia assignada, els ruandesos fan una estada de tres mesos a Manresa o a Vic per conèixer la feina i el nou país i aprendre català. Mossèn Ignasi Iyakaremye, actualment vicari a Ripoll, explica que es va trobar molta gent disposada a ajudar-lo amb la llengua.
Una de les feligreses, Joana Gaja, va estar tres o quatre anys repassant amb ell cada dia l'Evangeli per telèfon: "Li explicava el sentit de moltes paraules que ell no comprenia i la forma de pronunciar-les."
Tots fan un gran sacrifici d'aprendre català, i en poc temps el dominen.
El primer dia que Félicien Mbonigaba, actual arxipreste del Ripollès, va arribar a la comarca per fer de rector de Sant Joan de les Abadesses, va coincidir amb la festa major de Setcases.
Recorda que va haver de fer una ruta llarga entre muntanyes, però no se li va fer estranya perquè Ruanda es coneix com "el país dels mil turons". Va ser la primera vegada que va veure ballar sardanes i no va dubtar a afegir-se a la rotllana.
El primer hivern aquí sol ser un dels moments més impactant per a ells, acostumats al clima tropical. Poc entrenats pel fred i la neu, solen arribar mal preparats.
Mossèn Ignasi explica que el primer any no portava jaqueta ni anorac , i tampoc sabia fer funcionar la calefacció. "La gent em veia passejant pel carrer només amb un jersei i em donaven roba per abrigar-me".
També la neu els ha donat algunes sorpreses, sobretot aquest hivern que n'ha caigut tanta. Més d'un cop s'han quedat aïllats en alguna ermita de muntanya, perquè en sortir de missa s'han trobat la carretera intransitable, i han hagut d'aprendre a conduir amb gel, com recorda mossèn Ignasi:
Quan vaig acabar la missa, em vaig trobar tanta neu que no sabia com tornar.
Nascut a Ripoll, Josep Sala i Subirana és l'únic capellà de la comarca que no és ruandès. Diu que tots els companys s'han anat jubilant, i les seves vacants s'han cobert amb religiosos de Ruanda.
Tot i les diferències culturals, no li suposa cap problema treballar plegats, i explica que aporten noves maneres de veure les coses.
Els feligresos també ho veuen positiu i asseguren que "si no fos per ells, moltes esglésies ja estarien tancades". És el que diu Joana Gaja, que està convençuda que els tocaria fer molts quilòmetres per poder anar a missa, perquè només se'n celebraria a les capitals.
Una relació que ve de lluny
La col·laboració del bisbat de Vic amb els bisbats de Ruanda es remunta a la dècada dels anys 60 i 70, quan membres de l'església de Vic van anar al país africà a fer missions.
Aquesta relació ha derivat els últims anys en l'arribada de diversos religiosos africans. Alguns venen per acabar els estudis i uns altres per fer-hi una estada de cinc anys. En algun cas, s'hi acaben quedant a viure. L'arxiprestat del Ripollès abasta 32 parròquies, amb una cinquantena d'esglésies i ermites i cinc santuaris.