Quatre festivitats amb animals que han aixecat polèmica

Per què fa cent anys no vèiem salvatges algunes tradicions que ara ens escandalitzen? Amb el debat reobert sobre la prohibició d'algunes modalitats dels correbous, repassem altres festivitats dels Països Catalans que involucren animals i que han generat polèmica. Algunes d'aquestes s'han extingit, d'altres han evolucionat, i algunes sobreviuen gairebé sense canvis, malgrat que han aixecat debat sobre la seva idoneïtat.

1. La matança del porc

Una de les festivitats que havia estat molt celebrada i era símbol d'abundància i prosperitat, avui en dia està totalment prohibida. Amadeu Carbó, folklorista i escriptor, en recorda la vessant de "celebració col·lectiva".

Actualment en perill d'extinció a Catalunya, s'ha anat deixant de celebrar perquè ha perdut el propòsit original, per raons sanitàries i perquè està estrictament prohibit fer exhibició pública.

2. L'empaitada d'ànecs de Roses

La festa d'empaitar ànecs era especialment popular a Roses, a l'Alt Empordà. Ens posem en situació: deixen anar un centenar d'ànecs a la platja i la gent es llença a l'aigua per caçar-los; històricament, per endur-se'ls a casa i fer-los a la cassola.

Aquesta tradició es va canviar recentment, com explica Carbó:

"Es va canviar el fet de deixar anar ànecs per llançar síndries a l'aigua, que la gent va a buscar com bojos".

3. La penjada del ruc de Solsona

En aquest cas, la festivitat no involucra patiment animal perquè, de fet, no hi participa cap animal viu. Des que es va començar a celebrar, l'ase ha estat sempre de cartró. El que passa és que no tothom ho sap, fet que ha generat polèmica i escàndol en qui no coneix la tradició.

La penjada del ruc forma part del Carnaval de Solsona.

4. La festa dels Tres Tombs

Darrerament, la festa dels passants de Sant Antoni, o els Tres Tombs, s'està posant en entredit. Des de sectors animalistes consideren que generen estrès i patiment a les bèsties que hi participen, especialment cavalls.

Altres festivitats similars que aixequen crítiques són la festa de Sant Medir, a Barcelona, o les festes de Sant Joan, a Menorca.

Per què revisar les festivitats que involucren animals?

Responent a la pregunta inicial, Amadeu Carbó considera que les festes s'han anat adaptant i evolucionant a mesura que la societat ha canviat el punt de vista de consens sobre certes qüestions.

"La mirada de la societat cap als animals ha canviat molt. Ara mateix, els animals els concebem com a subjectes que també tenen drets. Això fa 50 o 20 anys no era així.

Tota tradició que deixa de ser un element útil per a la comunitat tendeix a desaparèixer o a evolucionar."

Planteja, per exemple, que també s'estan revisant pràctiques molt esteses que ara es consideren racistes, com ara el "blackface" a la cavalcada de Reis, o bé les conseqüències ecològiques que tenen els petards de Sant Joan.