5 sèries per a 5 estats d'ànim en pandèmia

Després de gairebé un any del decret d'estat d'alarma, el nostre estat anímic s'ha vist afectat -i fins i tot dominat- per una muntanya russa d'emocions i sensacions. Per combatre-les (o reforçar-les en els casos més positius), us proposo cinc sèries amb potencial per fer-nos la convivència amb les restriccions més lleugera.

Ofec: "Ted Lasso" (Apple TV+)  

Contra la sensació d'asfíxia que podem patir acumulades tantes hores a casa, res millor com agafar aire i desconnectar amb l'optimisme efectiu de "Ted Lasso", un dels personatges més carismàtics i entranyables de la TV!

Tant se val si ho té tot en contra i no li donen suport ni els de casa, aquest entrenador de futbol americà fitxat per un equip a la corda fluixa de la Premiere League, sempre està disposat a treure partit als somriures. Sona molt carrincló, sí, però hi ha just la dosi de sucre que ens demana el cos.

Misantropia: "Pretend it's a city" (Netflix)

Actualment, és més comprensible que mai voler evitar qualsevol contacte amb desconeguts i abordar amb recel les interaccions socials, però sempre hi ha qui fa d'aquest rebuig una autèntica arma dins del terreny de la comèdia.

Larry David a "Curb your enthusiasm" podria ser-ne el millor exemple, però li ha sortit una gran competidora: Fran Lebowitz. Amb un interlocutor de luxe com Martin Scorsese, a la sèrie documental "Pretend it's a city", l'escriptora passeja pels carrers de Nova York -de l'actualitat i de dècades passades- sense deixar canya dreta. Estrenada aquest 2021 a Netflix.

Resiliència: "Unbelievable" (Netflix)

En aquest cas ens endinsem en el malson d'una víctima de violació que s'ha d'enfrontar a un sistema policial no només ineficient sinó també insultant i traumàtic en casos de crims sexuals.

Basada en una història real, porta a la petita pantalla la investigació minuciosa i obstinada, guanyadora d'un Premi Pulitzer, de dues detectius de Colorado que sospitaven que hi havia un violador en sèrie.

La seva lluita incansable per fer justícia i denunciar la desprotecció de les víctimes és reparadora, i la sèrie no es talla a l'hora d'assenyalar que un percentatge important de maltractadors i violadors treballen dins de les institucions, i fins i tot a la mateixa policia.

Marie Adler, la víctima real que interpreta magistralment l'actriu Kaitlyn Dever, va agrair que la sèrie hagués sabut copsar tan bé la seva lluita.

Esperança: "After life" (Netflix)

Gràcies a les instruccions optimistes dels vídeos pòstums de la seva dona, víctima d'un càncer, el personatge escrit i interpretat per Ricky Gervais a "After life" decideix deixar de castigar el món per la pèrdua de l'única persona amb qui se sentia a gust i acaba fent una oda sense pietat a la vida.

Sarcàstic i autocompassiu, capaç del pitjor insult i també de la màxima empatia, som testimonis d'un compromís personal: prendre's la vida de manera zen. Una sèrie emotiva i de sensibilitat contagiosa que ens arrossega en el dol més profund del protagonista i alhora ens dona treva amb escenes crítiques, iròniques i còmiques signades pel millor Gervais.

Nostàlgia: "Girls" (HBO)

Si trobes a faltar els amics de diferents bombolles i et devoren les ganes de festa, és un bon moment per recuperar la comèdia dramàtica de Lena Dunham, on comparteix sense complexos les seves pors, ambicions i somnis amb la història intermitent d'un grup d'amigues de 20 anys, totes amb un rol ben diferent a l'hora d'enfrontar-se a les seves responsabilitats.

Al llarg de sis temporades, el que comença sent un retrat estrident de la joventut hipster de Nova York acaba convertint-se en un viatge madur i reflexiu cap a l'etapa adulta, sense oblidar les postals festives en la millor companyia!