7 anys després, el "Som una nació. Nosaltres decidim" té una data: l'1 d'octubre

De tant en tant, val la pena fer memòria. Situeu-vos, 10 de juliol del 2010, ara fa set anys, per primera vegada, una manifestació massiva omplia els carrers de la capital catalana després de saber-se la sentència del Tribunal Constitucional que havia esquilat el text de l'Estatut del 2006 que s'havia votat a les urnes en referèndum. Els qui ara teniu 18 anys, en teníeu 11 i potser no la recordeu. 

Va ser aquella primera gran manifestació en què la ciutadania va bandejar els seus representants polítics, els va passar per sobre amb el president José Montilla, que hi assistia, i que ja havia advertit anys abans a Espanya que Catalunya se li estava desconnectant. La pancarta d'aquell 10 de juliol del 2010 deia: "Som una nació. Nosaltres decidim".   

Set anys després, la majoria del Parlament de Catalunya i el govern volen que aquestes dues reivindicacions, la nació com a subjecte polític i exercir el dret d'autodeterminació, siguin una realitat l'1 d'octubre. Les urnes han anat consolidant opcions independentistes, han capgirat el tauler polític de Catalunya i han legitimat amb el vot un full de ruta que no comparteixen ni el PP, ni el PSC, ni C's ni Catalunya Sí que es Pot. Aquests últims, partidaris d'un referèndum només si és amb permís de l'Estat. Els altres no el toleraran en cap cas.

Però ara, set anys després dels episodis polítics viscuts, de la guerra bruta de l'Estat contra l'independentisme, del 9N, dels processos judicials contra càrrecs electes per defensar un projecte polític que amenaça la unitat d'Espanya, ara, set anys després, aquell eslògan del 10 de juliol del 2010, "Som una nació. Nosaltres decidim", té una data: l'1 d'octubre.

Veurem si aquesta vegada la ciutadania, si té les urnes davant, passa per sobre de les consignes dels vells i els nous partits amb el fràgil art d'un gest senzill: el vot... i núvols blancs, o grisos o negres, incerts i arriscats, com el futur de cada dia.