8 anys del 17A: la comissió d'investigació al Congrés dissecciona què va fallar

Javier Martínez, pare d'en Xavi --el nen que va morir amb tres anys a la Rambla--, va comparèixer el 25 de febrer al Congrés dels Diputats davant la comissió d'investigació amb l'esperança de saber tota la veritat sobre els atemptats de l'estiu del 2017. 

Una comissió que, inicialment rebutjada per socialistes i populars, s'ha pogut constituir vuit anys després pels acords entre el PSOE i Junts.

Per a molts supervivents, la intervenció de Javier simbolitzava el seu propi malestar, tant emocional com físic.

Parlava en nom de les més de 300 víctimes de terrorisme reconegudes oficialment. La seva metàfora va ressonar amb força: 

"És com si estiguessis mirant una pel·lícula i, just als deu minuts finals, et diguessin que és secret i no pots veure res més. Aquesta és exactament la sensació quan busco la veritat."

El dolor que es manté

La Lourdes Porcar, supervivent de l'atemptat a la Rambla, denuncia la buidor de la frase més repetida pels polítics: "Estem al vostre costat." Per a ella, és una frase buida i una promesa falsa. 

Molts dels supervivents dels atemptats de l'estiu de 2017 han seguit amb atenció les compareixences de la comissió d'investigació però també amb dolor i frustració. Alguns asseguren que no han faltat a cap sessió, d'altres han hagut de desconnectar perquè els removia massa dolor. 

Sara Bosch, psicòloga i presidenta de la Unitat d'Afectats de Víctimes de Terrorisme (UAVAT) --entitat que va haver de tancar fa dos anys per manca de recursos-- alerta que "s'ha portat les víctimes a una frustració contínua". 

Per això adverteix que les conclusions de la comissió hauran de ser clares i contundents: 

"Si no, els provocaran encara més desànim."

Robert Manrique, assessor de la UAVAT i també víctima de terrorisme, coincideix que el procés ha obert ferides. Explica que en un grup de WhatsApp amb supervivents es veu clar: cadascú viu el dol de manera diferent, i no es pot generalitzar.

L'associació que vol arribar més lluny

L'Associació 17-A: Volem Saber la Veritat va néixer fa uns mesos amb l'objectiu de donar continuïtat a la lluita iniciada per Javier Martínez, pare del petit Xavi, una de les setze víctimes dels atemptats del 17 d'agost de 2017 a Barcelona i Cambrils. La iniciativa vol transformar en projecte col·lectiu el camí traçat per la família Martínez en la seva demanda de veritat i justícia.

L'entitat es defineix com a plataforma de les víctimes, familiars i ciutadania que no es resignen al silenci institucional ni a la falta de transparència en la investigació dels fets. El seu propòsit és donar veu a tots aquells que exigeixen respostes clares, depuració de responsabilitats i llum sobre un dels episodis més foscos i opacs de la història recent del país.

Des de l'associació remarquen que el seu compromís és ferm: 

"No acceptem el silenci ni la manca de claredat. Ens mobilitzem perquè la veritat s'obri pas."

El seu advocat, Agustí Carles, és clar: 

"Si al principi pensàvem que es tractava d'una negligència de l'Estat, ara diem que va ser una temeritat deixar en llibertat Abdelbaki es-Satty." 

L'associació rebutja conformar-se amb la versió judicial i ha portat el cas davant el Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH).

Què va fallar? Tres punts clau

Una de les prioritats de la comissió és identificar quins errors es van cometre. De manera provisional, i a l'espera de les conclusions definitives, en destaquen tres grans eixos que permeten entendre què ha posat sobre la taula fins ara.

En primer lloc, el suport a les víctimes. Hi ha consens per afirmar que aquesta és la gran assignatura pendent. La majoria de partits polítics asseguren que les compareixences dels supervivents han evidenciat que calia modificar protocols d'atenció i de seguiment de les víctimes. 

Allargar la cobertura de suport psicològic, mantenir-los informats del procediment judicial i acompanyar-los en el seu dia a dia són clau perquè no se sentin desatesos. Per això, una de les propostes que estarà sobre la taula és la modificació de protocols per a les víctimes de terrorisme. 

Segon, un dels dèficits que s'ha constatat és la falta de coordinació policial entre els cossos de seguretat i d'intel·ligència. Consideren que la informació no es compartia i que hi havia recels entre ells. 

El tercer punt, i també el més controvertit, és  la relació del CNI amb l'imam Abdelbaki es-Satty. Les versions divergeixen segons el partit i han convertit aquest aspecte en un dels camps de batalla de la comissió. 

La desclassificació de documentació ha estat un fet inusual i s'hi assenyala que el CNI va mantenir trobades amb l'imam a la presó ­--com ja s'incloïa en el sumari judicial de l'Audiència Nacional-- però també que el centre va fer un seguiment d'Es-Satty fins a descartar-lo com una font fiable.

Tot i això l'exdirector del CNI Félix Sanz Roldán ha estat categòric: 

"Es-Satty mai fou ni un informador ni un confident del Centre d'Intel·ligència. Només imaginar que podíem haver evitat la mort de 16 ciutadans i no ho vam fer és una infàmia, una maldat i una vilesa."

Les interpretacions, però, són radicalment oposades.

Pilar Calvo, de Junts per Catalunya, assegura que el reconeixement públic de les relacions entre Abdelbaki es-Satty i el CNI suposa una satisfacció. Considera que si es va fer un seguiment de l'imam, s'hi va parlar i se li va facilitar un número de telèfon per comunicar-se amb l'agent d'intel·ligència, hi ha d'haver més documentació per desclassificar. Tot i així, el govern espanyol assegura que s'ha mostrat tota la documentació de què es disposava. 

A l'altre extrem de les tesis de Junts, s'hi troba Santi Rodríguez, del Partit Popular, qui assegura que "s'ha donat tota la informació i ha quedat clar que no hi havia cap mena de relació entre el CNI i Es-Satty i, per tant, s'està davant un cas policialment i judicialment tancat".

Francesc-Marc Álvaro, d'ERC, considera que "hi va haver una situació de negligència per part del CNI" fent seves les paraules del número dos del CNI, que va admetre que "no eren perfectes". 

Una posició en què discrepa Arnau Ramírez, del PSC, qui assegura: "Amb la majoria de les compareixences no s'ha vist acreditada la relació entre el CNI i l'imam, ni  tampoc ha semblat que l'Estat hagués comès cap negligència encara que consideren que s'ha de millorar la coordinació entre cossos policials i d'intel·ligència." 

Des de Comuns, Candela López, admet que "el CNI va obviar el passat jihadista d'Es-Satty i no va valorar prou bé la figura de l'imam com a confident". Per això, considera que hi va haver errors en la valoració d'Abdelbaki es-Satty.

Una vintena de compareixences

Fins ara, s'han celebrat 12 sessions de la comissió d'investigació amb una vintena de compareixences: experts, policies, polítics, víctimes i fins i tot un jihadista condemnat, fet que va provocar l'abandonament de la sala per part dels diputats del PP.

Els treballs s'han aturat a mitjans de juliol i es reprendran a la tardor. Després, cada partit haurà de redactar les seves conclusions finals. 

El que està en joc, però, no és només la veritat judicial, sinó també la confiança de les víctimes en un Estat que --encara avui-- no ha respost totes les seves preguntes.