800.000 morts per suïcidi cada any

Diumenge és La Marató de TV3 i Catalunya Ràdio. L'edició número 30 d'una iniciativa única que any rere any demostra la solidaritat i la capacitat de connectar amb els altres i d'apostar per la investigació científica dels catalans.

Aquest any està dedicada a la salut mental. Hi ha metges que la descriuen com la pandèmia prèvia al coronavirus. Sobretot, en el seu vessant més tràgic. A tot el món hi ha 800.000 morts per suïcidi cada any. Portem uns anys en què el malestar emocional i la depressió van a més, i amb la covid-19, el 2020, aquesta tendència s'ha disparat, especialment en les dones.

La salut mental és un camp tan ampli com la salut física. És gairebé inabastable d'una sola tacada. N'hem parlat aquests dies amb la directora de La Marató, l'Àngels Molina, i el seu equip que és tan gran -en tots els sentits- que també és gairebé inabastable. La depressió, l'ansietat, el trastorn bipolar, les addiccions... per si sols, ja mereixerien una Marató per ells mateixos. I només cal fer una ullada al voltant per veure que són situacions habituals, també a casa, cadascú s'ho sap.

Tot això ho dic perquè ha mort Verónica Forqué. I perquè a vegades, són notícies com aquestes, que impacten, que fan que tothom en parli, les que -tristament- donen sentit a d'altres. La "pandèmia prèvia" de què parlen alguns experts està formada per casos com el de l'actriu espanyola. La policia confirma que s'ha suïcidat. Estar al costat d'una persona que està patint un moment complicat de salut mental no és gens senzill. Si aquesta persona, a més, viu exposada a l'opinió pública, a l'acarnissament de les xarxes i de la televisió, encara es complica més.

Havia treballat amb Pedro Almodóvar, García Berlanga, Fernando Colomo o Fernando Trueba. Havia guanyat quatre Goyas i un bon grapat d'altres premis i reconeixements, i s'havia convertit en una de les actrius més populars del cinema espanyol. Amb una llista interminable de personatges de cinema, teatre i televisió al seu expedient, tota una vida dedicada a la interpretació. A finals d'estiu deixava MasterChef, admetent que no estava bé i que s'havia de cuidar. Abans, havia passat dues depressions.

La depressió té moltes cares. També pot tenir cara de somriure: algú que quan tanca les portes de casa no té ganes de viure i que quan està envoltat de gent és capaç de somriure i fins i tot fer somriure els altres. Potser era aquest, el cas de Verónica Forqué. Que descansi en pau.