8M 2025: perquè la reivindicació continua

Enguany, fa mig segle que l'ONU va declarar el Dia Internacional de la Dona Treballadora, i la jornada segueix més vigent que mai. Fa només cinc anys, segons el Banc Mundial, 57 països no consideraven la violència masclista un crim. El 2024, la directora de l'Agència Europea dels Drets Fonamentals (FRA), afirmava que la seguretat de les dones continua sense estar garantida.  

 

La violència per raó de gènere persisteix 

La violència masclista, la violència de gènere i la violència vicaria continuen sent una xacra global, i les dades són esgarrifoses. Segons el Ministeri d'Igualtat, el 2024 es van registrar 47 dones assassinades per les seves parelles o exparelles a Espanya, 12 de les quals a Catalunya. A més, 9 infants van ser assassinats per violència vicaria. Des de 2012, el Departament d'Igualtat i Feminisme ha comptabilitzat 149 feminicidis a Catalunya. A escala mundial, l'OMS estima que una de cada tres dones ha patit violència física o sexual al llarg de la seva vida.  

Però la violència masclista no només es manifesta amb agressions o crims. També existeix la violència econòmica, la digital, el ciberassetjament o l'assetjament al carrer. L'episodi que va viure la Cèlia Espanya ens recorda que la por forma part del nostre dia a dia. A més, denunciar no sempre és fàcil ni es senten prou segures per fer-ho: segons dades d'Statista, el nombre de denúncies per violència de gènere ha baixat, tot i que les morts no han disminuït proporcionalment. 

 

La bretxa salarial no s'embetuma 

Són molts els avenços que ha fet el nostre país en matèria d'igualtat laboral, però la desigualtat salarial entre homes i dones no només es manté, sinó que costa reduir-la. Les dones guanyen, de mitjana, un 20% menys que ells per la mateixa feina, segons l'ONU. A Catalunya, l'informe "Les dones a Catalunya 2023" ho concreta amb una dada impactant: per cada 100 euros que guanya un home, una dona en guanya 78. 

@someva__ Com veu el feminisme Anna Gabriel a dia d'avui? 💜💪🏽 #laTurraEVA #somEVA #estiktokat ♬ sonido original - EVA

Expressat d'una altra manera, a Espanya, les dones treballen gratis 32 dies a l'any, segons l'UGT. Segons l'ONU, si seguim aquesta tendència, la igualtat salarial no arribarà fins al 2086. I la precarietat laboral que pateixen no és només per la diferència salarial, sinó també per la tipologia de contracte, la concentració de dones en sectors feminitzats i pitjor remunerats, o la taxa d'ocupació.   

 

La conciliació familiar encara és cosa seva 

Les dones encara assumeixen gran part de les tasques domèstiques i de cura. Aquesta càrrega invisible no només afecta la nostra qualitat de vida, sinó que també limita les nostres oportunitats laborals i perpetua les desigualtats de gènere. Les dades parlen per si mateixes: segons el sindicat USO, el 95% de les persones que sol·liciten una reducció de jornada per cures són dones. L'ONU Dones apunta que dediquen gairebé 3 vegades més temps a les feines de casa que els homes.  

 

El sostre de vidre tampoc s'ha trencat 

La presència de dones en càrrecs directius i de gran responsabilitat és ínfima. Segons dades de l'ONU Dones, més de 2.700 milions de dones al món no tenen les mateixes oportunitats laborals que els homes. 

L'esfera política és un bon reflex de la nostra societat: tres de cada quatre escons al món estan ocupats per homes i només 18 països tenen una dona com a Cap d'Estat. Al ritme actual, la igualtat de gènere en altes esferes no arribarà fins d'aquí a 130 anys, segons indica l'ONU Dones i el Centre Reina Sofía. La representativitat femenina, per tant, és ben limitada. 

I aquesta és només la punta de l'iceberg. Deixem de banda la doble discriminació que pateixen les dones racialitzades, queer o amb diversitat intel·lectual, o la perpetuació dels judicis que pateixen als seus cossos. Però aquestes són algunes de les raons per les quals el 8M continua sent necessari en ple 2025.