"A cada problema hi trobem una solució": una parella de cecs amb Covid-19 tenen bessons

Ella es diu Daniela Rubio Trujillo. És cega i és consultora internacional. Ell es diu Jose Vicente González del Rincón. També és cec i és venedor de cupons de l'ONCE. La Dani i el Jose ho tenien molt clar: volien un fill.

Per edat, ja tocava: ell té 50 anys i ella, 42. La Dani diu que com que ho desitjaven tant, va quedar embarassada de bessonada. Un repte? Sí, tot un repte, però no per ser cecs, sinó per tenir dos fills. I el repte és també superar molts prejudicis socials:

"Molta gent em deia: pobreta... cega i embarassada. Que irresponsables!"

La Dani pensava: "Doncs què dirien si sabessin que en porto dos?" El Jose explica que, durant l'últim mes, han aconseguit trobar solucions per a tots els problemes:

"Tothom ens havia pintat un món complicadíssim. Per l'experiència d'aquest últim mes, aquest món no existeix. A cada problema hi trobem una solució."

 

 

Poc abans de parir, la Covid-19

Però, per si no era prou gran el repte, encara van tenir un altre entrebanc. Un mes i mig abans de parir, els van diagnosticar la Covid-19 a tots dos. La Dani assegura que es van espantar, sobretot, pels nens:

"Ens vam espantar molt. No per nosaltres, sinó pels nens. Però els metges ens van tranquil·litzar i ho vam superar bé."

El Jose va tenir alguna complicació, però apunta que el pitjor era haver de viure sense tacte:

"És molt difícil per a un cec seguir els protocols contra el coronavirus. No podem tocar res quan la nostra vida és el tacte. I també és difícil seguir escrupolosament una neteja estricta, quan les persones que ens ajuden no poden entrar a casa."

 

Cada problema té una solució

Fa cinc setmanes va néixer l'Àlex i, un minut després, el Santiago. La logística ja la tenien apresa amb cursos que han fet a l'ONCE. No els ha semblant gaire difícil. A la Dani, el que li costa més és canviar els bolquers. El Jose, per la seva banda, reconeix que ha de millorar la tècnica de donar els biberons.

"Donar-lo és relativament fàcil, però em costa que no vessi i els hagi de canviar el pijama tres vegades al dia."

Hi ha dues preguntes que els fa tothom. La primera és: "Els nens hi veuen?". Tots dos responen amb un contundent "Sí, perfectament".

La segona és: "I com sabeu reconèixer qui és qui?". Mirant les fotos, la resposta és fàcil: "L'Àlex té una cinta al canell i una altra al turmell."

A curt termini, el que més els preocupa és el carrer:

Jose: "És difícil controlar els nens quan som en un parc, per exemple."

Dani: "La gent no hauria d'anar tan accelerada. Tothom corre i, de vegades, xoquem i tinc por que se'ns emportin per davant."

 

 

Una experiència surrealista però meravellosa

Tot plegat creuen que ha estat una experiència surrealista. La Dani, el Jose, l'Àlex i el Santi han estat confinats i, amb ells, els dos gossos pigall: la Cara i el Woko. La Dani i el Jose coincideixen a dir que no ha estat fàcil, però que està sent "una experiència meravellosa".

Després de tres mesos d'aturada, ja es tornen a vendre cupons de l'ONCE. Però els clients habituals del Jose al quiosc del carrer Indústria de Barcelona no cal que l'esperin fins al 5 d'agost. Ara ja saben per què.