A judici el BBVA i l'expresident Francisco González per encarregar espionatges a Villarejo

El BBVA i el seu expresident Francisco González s'asseuran al banc dels acusats després d'anys d'investigació i instrucció. Així ho ha decidit el jutge de l'Audiència Nacional Antonio Piña, que també ha enviat a judici 14 exdirectius del banc i càrrecs de policials en el marc de la macrocausa del cas Tàndem.

La raó per la qual s'obrirà judici oral és perquè el BBVA, llavors liderat per González, presumptament hauria encarregat feines il·legals a l'excomissari José Manuel Villarejo. Feines com espiar empresaris, periodistes i polítics entre els anys 2004 i 2016.

Consultat per 3CatInfo, el BBVA assegura que dels fets investigats no se'n deriva responsabilitat penal per a l'entitat, i que, per tant, la responsabilitat individual seria de qui estava al capdavant de la companyia en aquell moment. No està entre els investigats l'actual president, Carlos Torres, que ja hi era llavors però com a director de banca global i conseller delegat a partir del 2015. 

Feines amb Villarejo

El BBVA és la primera empresa de l'Ibex-35 que s'asseu al banc dels acusats per delictes de suborn i revelació de secrets, tot i que n'hi ha hagut d'altres que també havien treballat amb Villarejo, com CaixaBank, Repsol o Iberdrola. El destí de cadascuna va ser diferent, algunes van quedar absoltes perquè no es va poder provar que hi havia responsabilitat de qui liderava, d'altres els fets ja havien prescrit, o directament, els presidents a priori no sabien res.

Des de la torre "vela" del BBVA a Madrid, feia temps que s'ensumaven aquest pas, sobretot després que el jutge García-Castellón que va instruir la causa tingués molt clars els noms de qui s'havien d'asseure al banc dels acusats. I entre ells, el BBVA i Francisco González eren a primera fila.

Espionatge per què i a qui?

El ventall de personatges del món de l'empresa, la política i el periodisme a espiar per part de Villarejo era ampli, però el BBVA de Francisco González va fixar-se un objectiu clar: boicotejar l'entrada de la constructora Sacyr a la cúpula del banc.

Tot hauria començat el 2004, quan el BBVA temia una opa de Sacyr, sota la sospita que el govern espanyol estava a favor de l'operació. El llavors cap de seguretat del banc, Julio Orrochano, expolicia amb Villarejo i interlocutor amb ell del banc, va ser qui va firmar els contractes, presumptament, per ordre del mateix González.

Villarejo seguia formalment a la policia, però tenia negocis privats a banda com l'empresa Cenyt, a través de la qual facturava els encàrrecs milionaris per part d'empreses. Un dels objectius polítics, per exemple, era el director de l'oficina econòmica del president del govern espanyol, Miguel Sebastián, o accionistes de Sacyr com Juan Abelló.

L'excomissari tenia un aliat a la comissaria general d'informació, Enrique García Castaño, anomenat el Gordo, que li permetia rastrejar trucades i obtenir informació a canvi de contraprestacions per part de Villarejo.  

Cobrar-se deutes: objectiu per espiar  

Els encàrrecs no només buscaven torpedinar rivals empresarials, també cobrar deutes. El gegant caigut de la construcció durant la crisi Martinsa Fadesa també va ser al punt de mira. En concret, els seus principals accionistes Fernando Martín i Luis Portillo, que havien deixat un forat financer al banc. 

L'objectiu era saber si tenien diners més enllà del que declaraven per cobrar-se allò que els hi devien. O la investigació a Ausbanc, una associació de consumidors que liderava Luis Pineda, que extorsionava a diferents bancs, entre ells, el BBVA.

Altres directius del banc que hauran d'anar a judici són Ángel Cano, director de recursos humans i qui va firmar els primers contractes, a més d'autoritzar pagaments, i que després passaria a ser conseller delegat; o Antonio Béjar, director de riscos fins al 2014 que era la persona autoritzada per firmar factures amb Cenyt i que va reunir-se amb Villarejo. La investigació estimava que el banc va pagar uns 10 milions d'euros en total a l'excomissari corrupte.