"A la recerca de Sugar Man" a "Sense ficció"

El 1968, dos productors van viatjar fins al centre de Detroit per veure un intèrpret desconegut, un carismàtic cantautor mexicà nord-americà: Sixto Rodríguez. El cantant els va captivar i van pensar que havien trobat un ídol de la música folk. Els productors, que havien treballat amb artistes com Marvin Gaye o Stevie Wonder, estaven convençuts que el disc que van gravar amb Rodríguez, "Cold Fact", seria l'obra mestra de la seva carrera com a productors. L'àlbum va rebre bones crítiques, però va ser un fracàs comercial i el cantant va desaparèixer i va deixar històries sobre depressió i rumors d'un possible suïcidi.

No obstant, a principis dels 70, una gravació pirata de "Cold Fact" va arribar a Sud-Àfrica, on es va convertir en l'himne de la resistència blanca contra l'apartheid. Durant vint anys, Sixto Rodríguez va esdevenir un artista molt conegut al país, i el seu àlbum va aconseguir el disc de platí. Tot i la seva popularitat, la vida i la mort del cantant eren tot un misteri per als seus seguidors. A mitjans dels anys 90, el detectiu musicòleg Craig Bartholemew i el propietari d'una botiga de discos Stephen "Sugar" Segerman, decideixen unir-se per esbrinar l'enigma de qui era i com havia mort Rodríguez. La seva recerca va ser més estimulant del que mai haurien imaginat.

Aquesta història va arribar a les pantalles gràcies a la perseverança del director suec Malik Bendjelloul, qui va treballar durant tres anys sense cobrar cap sou ni va trobar inversor per al projecte, així que ell mateix es va encarregar de realitzar l'animació i la banda sonora. El director va ensenyar el material als productors Simon Chinn i John Battesk, que es van enamorar de la pel·lícula, llavors, la sort de Bendjelloul va canviar.

"A la recerca de Sugar Man" ("Searching for Sugar Man"), va recaptar gairebé tres milions d'euros en taquilla, només als Estats Units. La pel·lícula, que es va convertir en un fenomen, ha sigut guardonada amb molts premis en diferents festivals d'arreu del món. Entre aquests hi ha l'Oscar a millor pel·lícula documental (2013); millor documental als premis BAFTA (2013); millor pel·lícula al Dock of the Bay (2013); millor guió documental als premis WGA (2013); premi del jurat i premi del públic al Sundance (2012), o millor pel·lícula a l'In-Edit de Barcelona (2012), entre molts altres.

tv3.cat/senseficcio

facebook.com/senseficcio

twitter.com/senseficcio