Younes Abouyaaqoub, en cerca i captura

No tenien antecedents per vinculació amb organitzacions jihadistes ni tampoc se'ls havia assenyalat com a individus que requerissin un seguiment d'especial interès. Per tant, no estaven en el radar dels cossos d'intel·ligència, segons han comunicat oficialment els Mossos d'Esquadra.

Això, d'entrada, suposa un punt d'inflexió en el treball que estan duent a terme CME, CNP, GC i el CNI per lluitar contra aquesta amenaça. La cèl·lula, formada per 12 membres, hauria aconseguit que no hi hagués cap fuga d'informació, cap indicador recent que alertés ja no els cossos policials, sinó les seves famílies, amics i coneguts.

Haurien actuat amb el secretisme més absolut. Hi ha un manual, difós per Estat Islàmic, que des de fa temps circula per la xarxa i que es titula "Com passar desapercebut davant dels infidels". Es tracta d'unes pàgines que inciten els seus acòlits a tenir un comportament totalment occidental davant la resta pel bé de la seva suposada causa. En aquest cas, la màxima l'haurien complert al peu de la lletra.

Un altre element a tenir en compte és on s'hauria produït la radicalització. Els estudis més recents sobre aquesta qüestió apunten que els llocs de radicalització no es troben a l'interior de les mesquites, controlades pels diversos cossos policials a través d'una xarxa d'informants, sinó en domicilis particulars, garatges i també a la sortida dels oratoris.

Per exemple, la unitat d'informació dels Mossos d'Esquadra van constatar a l'operació Caront de l'abril del 2015 que els reclutadors intentaven captar l'atenció de musulmans a la sortida dels oratoris, però, en cap cas, a l'interior, perquè haurien estat foragitats per la resta de creients o bé per la mateixa junta de l'entitat.

Un altre element que ho reforça és que en les converses que hem mantingut amb jihadistes que han sortit de Catalunya i són a Síria i a l'Iraq asseguren que no donen cap credibilitat als imams de les mesquites perquè consideren que el seu missatge està condicionat davant dels informadors dels cossos policials. En canvi, donen autoritat a tot el que arriba a través de les xarxes socials i, especialment, a través dels canals de propaganda d'Estat Islàmic i d'Al-Qaeda.

Però què és el que fa que aquests processos de radicalització afectin unes determinades persones d'una mateixa comunitat i no unes altres? L'element clau és l'acció de la figura de reclutador o captador.

A l'espera de saber qui ha capitalitzat aquesta figura en l'esmentada cèl·lula –les primeres informacions apunten l'imam que vivia a Ripoll–, sabem que es tracta de persones carismàtiques, amb capacitat d'utilitzar els mateixos mètodes que els grups de manipulació psicològica també anomenats sectes. Nombrosos estudis alerten sobre la tergiversació que aquests han fet de versos de l'Alcorà, o bé, dels haditz o dites del profeta per afegir nous seguidors a les seves causes.

La lectura dels sumaris de l'Audiència Nacional en contra de persones vinculades a la causa jihadista ho avalen. En tot cas, es constata malauradament que cada vegada serà més difícil detectar possibles indicadors de processos de radicalització.

La detenció amb vida de Younes Abouyaaqoub, en cerca i captura oficialment, serà clau per entendre els clarobscurs d'aquest fracàs col·lectiu.