A tota màquina per retirar els arbres caiguts al Ripollès per les ventades: 39.000 tones de fusta

A la muntanya de Sant Miquel, al terme municipal de Setcases, el tràfec és sensacional. Operaris d'una empresa especialitzada en treballs forestals treballen a tota màquina des de fa setmanes per retirar la gran quantitat d'arbres caiguts per les ventades del passat hivern: només en les 100 hectàrees d'aquest bosc propietat de la Generalitat es calcula que s'extrauran 3.500 tones de fusta. 

Els operaris treballen en condicions complicades que obliguen a anar amb compte: forts pendents, poques pistes d'accés i sobretot un caos d'arbres caiguts i partits pel vent que complica molt la feina.

David Díaz, gerent de l'empresa encarregada dels treballs, Explotació Forestal de Catalunya, destaca: "Amb aquest tipus de tallades tot el tema de les tensions i torsions és molt més perillós que no pas en un arbre dret normal". 

A un arbre dret li pots dirigir la caiguda, però en un arbre que està ja tombat, ens podem trobar que les torsions o tensions poden provocar un accident.

Per això es treballa amb diferents tècniques: bé sigui amb operaris que tallen amb motoserres els arbres que després arrossegarà un vehicle especialitzat, l'skidder; bé sigui amb un tipus de maquinària molt més complexa, la processadora, que pot tallar, pelar i carregar els arbres amb molta facilitat.

"La dificultat que tenim aquí en comparació amb un aprofitament ordinari és que els arbres han caigut on el vent els ha llançat, no on l'operari forestal ha decidit que caiguin per a la millor extracció", complementa la tècnica forestal del Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació al Ripollès Tània Giró. 

Hi ha arbres apilats uns sobre els altres, la qual cosa crea tensions, de manera que si treus un arbre, el de sota s'aixeca.

La data límit, l'1 de novembre

Aquesta és una de les tres forests propietat de la Generalitat al Ripollès. Juntament amb els boscos situats als termes de Molló i Pardines sumen un total de 340 hectàrees, de les quals es calcula extreure 10.500 tones de fusta que es destinaran sobretot a biomassa de qualitat.

Els motius per retirar tota aquesta fusta són diversos. En primer lloc, retirar la fusta ràpidament evitarà la propagació de plagues forestals. També es redueix el risc d'incendis, ja que ara hi ha molt combustible sec al bosc. I finalment és fa per una qüestió de seguretat, ja que els arbres que no s'han tombat però s'han desequilibrat podrien caure sobre el bestiar, la fauna o les persones que circulin per la zona.

Els treballs s'estan fent amb una data límit, l'1 de novembre, perquè la fusta es va eixugant i per tant perd qualitat, i perquè al Ripollès tenen una meteorologia adversa a l'hivern i no es pot treballar durant molts mesos, explica Tània Giró. 

39.000 tones de fusta als boscos públics

Els boscos públics són els primers on s'ha començat a retirar els arbres que van caure amb els episodis de ventades de l'hivern passat.

Al Ripollès, molts són de titularitat pública, bé de la Generalitat o bé dels ajuntaments, que també fa setmanes que estan extraient fusta a través de les licitacions que fa el Consorci d'Espais d'Interès Natural.

En total, el fenomen va afectar 850 hectàrees de boscos públics, d'on es preveu que s'extrauran més de 39.000 tones de fusta. Cal tenir en compte, però, que només s'ha considerat com a zones afectades aquelles on han quedat afectats més d'un 20% dels arbres. 

Estem extraient 5 vegades més de fusta que la mitjana anual.

5.500 tones de fusta a Vilallonga de Ter

Vilallonga de Ter és el municipi ripollès més afectat per les ventades, amb 220 hectàrees i gairebé 15.000 tones d'arbres caiguts. 

A la muntanya de Sant Bernabé, l'episodi va arrencar i tombar tants arbres que ara, fins i tot des del poble estant, es pot veure tota la carena ben pelada. "Va ser un xafastre", diu l'alcalde, Pere Sau. 

En aquesta muntanya ja s'ha retirat pràcticament tota la fusta, més de 5.000 tones de les 5.500 previstes. Això suposarà una entrada d'ingressos immediata per a l'Ajuntament, ja que aquesta és la quantitat que es retira en una dècada, però també la pèrdua d'una font de finançament estable per als pròxims anys.

L'alcalde del municipi explica que cada any es feien tales d'entre 15.000 a 20.000 euros i que aquest any milloraran els ingressos d'altres anys, però afegeix que en el futur les quantitats minvaran:

A la part de bosc que ens queda, evidentment continuarem fent tales, però seran de quantia molt més baixa. És una pèrdua important d'ingressos econòmics.

En aquesta pèrdua futura d'ingressos també cal tenir en compte que el bosc hauria seguit creixent i que d'aquí uns anys hauria rendit més.

A més, en una tala programada "es busquen els arbres de més qualitat, per deixar que els altres continuïn creixent, és una cosa selectiva", a diferència de les extraccions que s'han hagut de fer ara per necessitat. 

Bona part d'aquests arbres es destinaran a usos industrials, com a fusta de serradora, ja que les ventades els van arrencar de soca-rel i per tant estan intactes. 

Els que hagin quedat més malmesos s'utilitzaran com a biomassa. Les dificultats d'extracció en aquesta zona, però, li fan perdre rendibilitat, de manera que en el cas de la biomassa simplement es podrà retirar a cost zero, sense benefici. La pèrdua d'ingressos que comportarà tots aquest factors, això sí, no compromet els pressupostos de l'Ajuntament, ja que compta amb altres entrades molt més importants.

En total, als boscos municipals del Ripollès han quedat afectades 506 hectàrees, amb un volum estimat de fusta de 28.500 tones. 

Això sí, per fer-nos una idea global de l'afectació de les ventades a la comarca, cal tenir en compte que a aquestes dades s'hauria de sumar l'afectació en tots els boscos de propietat privada, que encara no s'ha pogut quantificar. 

I l'endemà de treure la fusta?

Un cop s'hagi retirat tota la fusta, què se'n farà d'aquestes zones que han quedat pelades? Tant des de la Generalitat com des dels municipis afectats es plantegen dues opcions: deixar que es regenerin de forma natural o mantenir obertes aquestes zones com a prats de pastura i com a franges de prevenció d'incendis.