350 hectàrees afectades i pèrdues econòmiques per als ajuntaments, el rastre de les ventades al Ripollès
L'escenari al coll de l'Erola és desolador: centenars d'arbres amuntegats, uns arrencats de soca-rel, d'altres partits a diferents alçades com si fossin simples escuradents. És el resultat de les extraordinàries ventades del mes de març en aquest bosc de pi roig, que va quedar totalment arrasat.
Campelles, i per extensió la vall de Ribes, és una de les zones més afectades, però el pas de les ventades s'ha notat arreu de la comarca. Segons el director tècnic del Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès, Gerard Vila, "l'afectació ha sigut molt variada en funció del municipi, del lloc, del vessant i de l'orografia". "Hem trobat coses molt diferenciades i ha sigut molt difícil de quantificar", afegeix.
El Consorci d'Espais d'Interès Natural del Ripollès, que gestiona els boscos de titularitat municipal de la comarca, ha trigat setmanes a fer aquest càlcul. A part de l'abast de l'afectació, el problema ha sigut que s'han succeït diverses ventades extremes, i a cada nou episodi s'havien de recalcular els danys.
Ara ja tenen pràcticament enllestit el balanç, que és de 350 hectàrees de bosc afectades i 24.000 tones de fusta caiguda, només en els boscos de titularitat pública. Vila destaca que retirar tot aquest volum suposarà una feinada ingent: "Hem de tenir en compte que a la comarca del Ripollès normalment cada any s'extreuen unes 5.000 tones de fusta en boscos de titularitat pública."
Per tant, en un any s'haurà de retirar gairebé el que trèiem en 4 anys.
Un cop fet el càlcul, ara el Consorci començarà a tramitar la licitació dels treballs per retirar la fusta. Una feinada que no serà senzilla per les condicions en què ha quedat el bosc, que dificultarà tant l'accés a les finques com l'extracció dels arbres.
A més, tindrà efectes en l'economia dels municipis afectats, perquè, un cop caiguda, aquesta fusta perd valor cada dia que passa. Gerard Vila assenyala que "per als ajuntaments, pot ser un problema en un futur, perquè tenien previstos uns aprofitaments forestals i uns rèdits econòmics". "Ara la fusta s'haurà de treure a un preu menor i en un futur hi haurà menys zones accessibles o aprofitables", afirma.
El bosc és una font d'ingressos constant, però llarga en el temps. Ara hi ha tota aquesta fusta disponible, però en els propers anys zones que eren molt productores deixaran de ser-ho.
El risc de les plagues
L'acumulació de la fusta al bosc pot suposar altres problemes, com la proliferació de plagues, fongs i insectes perforadors com l'escolítid, "un petit escarabat que ataca l'arbre quan està debilitat, però encara està viu, i un arbre que ja és a terra seria exactament el mateix", explica l'investigador del CREAF Jordi Vayreda.
Aquests arbres ja no es poden defensar i, per tant, poden ser atacables. Això pot produir una explosió en forma de plaga que podria arribar a afectar els arbres que encara estan drets i estan sans.
Tot i això, Vayreda creu que "si tenim tanta fusta verda disponible, molt gran hauria de ser l'explosió demogràfica perquè a sobre anés a buscar els arbres que encara estan vius i relativament sans".
El perquè del desastre
La combinació de boscos debilitats per anys de sequera i augment de la temperatura; pluges abundants que han estovat el terra, i episodis extraordinaris de vent i neu han propiciat aquest escenari. La configuració dels boscos, però, també hi ha influït: "Si tens un arbre més aviat esvelt, que ha crescut molt en alçada perquè ha tingut competència amb molts arbres veïns i altes densitats, no poden créixer en diàmetre i això els fa encara més vulnerables", destaca Vayreda.
Però l'investigador del CREAF també veu motius per a l'optimisme: d'una banda, durant la sequera els boscos han demostrat una gran capacitat de resiliència, i les pluges de l'hivern han permès una certa recuperació: "Òbviament, has perdut un bosc que pot trigar 80 anys a tenir aquestes característiques."
Però d'altra banda s'ha creat un espai obert que pot ser una oportunitat per a diverses espècies i fins i tot per a ramats domèstics.
L'efecte de les ventades pot suposar una oportunitat per a la diversificació d'hàbitats per a moltes espècies, com ocells, petits mamífers, insectes i altres pol·linitzadors, que necessiten una densitat forestal baixa. A més, aquestes clarianes ajuden a trencar la continuïtat del bosc, cosa que ajuda a frenar la propagació dels incendis forestals.
I quan tornin les ventades?
Evitar completament els efectes de les ventades als boscos és impossible, però sí que es poden aconseguir boscos menys vulnerables als efectes d'aquests fenòmens extrems, que deriven directament del canvi climàtic. Per tant, caldrà adaptar i diversificar els boscos perquè siguin més resilients.
El canvi climàtic obliga a repensar la gestió dels boscos perquè siguin més irregulars, amb arbres de diferents mides i espècies.
La millor estratègia de prevenció davant les ventades és tenir boscos heterogenis, tant pel que fa a l'estructura com a la composició d'espècies i mides, perquè es protegeixin entre si i evitar així un efecte dòmino quan es produeixin episodis de vent extrem. Per Jordi Vayreda, "amb aquest mosaic amb petits bosquets pots aconseguir una resiliència més gran i una ràpida recuperació".
Diversificar sempre és bo, tant amb estructura com amb diversitat d'espècies.
Una tasca imprescindible si es vol desplegar una estratègia per mitigar situacions com les que s'han viscut aquest hivern als boscos del Ripollès, ja que episodis com aquest es repetiran. "Sí, molt probablement. Això ha vingut per quedar-se", conclou Vayreda.
