"Abans dels 3 anys havia après a llegir sol": què són les altes capacitats i com detectar-les

Que el seu fill era excepcional, la Mònica ja ho va intuir als tres dies de vida del nen, quan es va girar tot sol a sobre del canviador, una fita que els nadons acostumen a assolir entre els quatre i els sis mesos.

Però és que poc després ja aixecava el cap i era capaç de seguir amb la mirada els seus pares. Als sis gatejava i als 8 anava caminant a tot arreu agafat de la maneta. Va deixar el bolquer a l'any i escaig i, aleshores, ja mantenia converses "perfectament".

"En tenia sospites, perquè soc mestra d'educació especial i ja a l'aula m'havia trobat amb nens amb altes capacitats", confessa Mònica Sànchez.

Que aquelles sospites inicials es convertissin en una identificació li va costar anys. I al principi, va ser remar contra marea. Perquè ni el pediatre els feia cas. Tampoc l'escola. I això que quan el nen va entrar a I3 ja llegia, perquè n'havia après tot sol.

"Vam arribar a pensar que estàvem bojos, que vèiem molins on no n'hi havia."

La Mònica recorda com la mestra li va arribar a dir, per justificar que el nen no tenia unes capacitats per sobre de la mitjana, que no li semblava que fos precoç perquè "no em demana més feina a l'aula". "És clar que no, perquè té 3 anys!", li va etzibar la Mònica, enfadada.

Al final, els pares del nen van decidir canviar-lo d'escola. Ara fa I5 i, amb el suport i acompanyament de l'equip docent del centre on estudia, ja comparteix algunes hores amb els infants de primer de primària i estan treballant per avançar-lo un curs.

Utilitzen la intel·ligència de manera diferent  

Les altes capacitats són un conjunt de característiques cognitives que s'estima que posseeix un 10% de la població.

Sovint se sol pensar en aquestes persones com a genis i, tot i que solen tenir un quocient intel·lectual superior a 130 -quan la mitjana és de 100 a l'escala Wechsler-, el tret que les diferencia és que utilitzen el seu potencial intel·lectual i creatiu de manera diferent.

"En un exercici de llengua per treballar la 'r' forta i la fluixa, on els donaven 8 paraules i havien de trobar-ne la intrusa, ell havia fet 8 raonaments diferents sobre quina podia ser, i tots vàlids!", explica la mare, que afegeix que el nen "té un perfil de sobredotació complet".

Això vol dir que el nen és molt bo en tot: en llengües, en matemàtiques, en música. "És capaç de resoldre sumes de tres dígits de cap i escriu unes històries increïbles, perquè té una imaginació brutal", destaca, amb admiració.

Aquest cas és, però, excepcional dins de l'excepcional. Des del Col·legi de Psicologia de Catalunya, Mònica Cortés, coordinadora del grup de treball d'altes capacitats, aclareix que no totes les persones amb altes capacitats han de ser bones en tot ni tenir un bon rendiment acadèmic: "La definició i model que seguim a Catalunya, que difereix del d'altres comunitats autònomes, passa per reunir tres característiques -explica-: precocitat intel·lectual; talent, que es manifesta en una o diverses àrees; i, per últim, superdotació, un alt potencial que en totes les àrees de l'exercici humà".

"Moltes vegades poden ser nens que són molt i molt bons per a les mates o per a la música, però no tenen unes altes capacitats, sinó un talent especial per a una matèria en concret", especifica Núria Vendrell, directora de l'escola pública El Cim, a Teià.

Cervells més eficients

La recerca científica ha demostrat que les persones amb altes capacitats processen i gestionen la informació de manera diferent a la resta de l'alumnat. Marta Massagué, neuropsicòloga de l'Hospital Sant Joan de Déu, a Barcelona, explica que els cervells d'aquests infants tenen més densitat de neurones a la substància grisa i més interconnexions.

"Per ressonància magnètica veiem que [als seus cervells] s'activen xarxes neuronals molt més ràpidament, de forma més simultània i menys seqüencial, i ho fan molt eficientment, consumint molta menys energia per resoldre problemes", assenyala, i destaca que, segurament, "ja en la fase embrionària es poden veure aquestes diferències en la morfologia del cervell".

Aquesta manera de funcionar es tradueix en com aprenen. "Els costa fer-ho de manera seqüencial, que és com habitualment s'ensenya a les escoles. Necessiten integrar-lo tot en una globalitat, entendre el perquè d'aquest coneixement, ubicar els aprenentatges en un pensament més global", explica Cortés.

Aquesta psicòloga ressalta que això passa sobretot en matemàtiques: "Perquè sovint són capaços d'arribar al resultat sense desglossar tots els passos que han seguit per fer-ho. I des de l'escola no s'entén que puguin arribar a aquest resultat sense fer el pas a pas. I moltes vegades són penalitzats", lamenta.

Com s'identifiquen?

La primera sospita acostuma a venir de les famílies i l'entorn proper de la criatura, a la bressol o a l'escola. Quan això passa, relata Esther Sanz, mestra especialista en atenció educativa inclusiva al centre educatiu El Cim, a Teià (Maresme), es fan observacions de l'infant pel que fa a aprenentatge i també de relacions socials.

El següent pas és avaluar-ne el cas a la comissió d'atenció a l'educació inclusiva de l'escola, la CAEI, on hi ha la directora, la cap d'estudis, les mestres d'educació especial i la referent de l'equip d'assessorament i orientació psicopedagògics (EAP) que posa el Departament d'Educació al servei dels centres.

Vendrell assenyala que des de l'escola s'activa el protocol per detectar alumnes amb altes capacitats amb un test que proporciona la Generalitat i, segons els resultats, s'activen les actuacions que calgui fer conjuntament amb l'EAP.

"També es posa en valor l'opinió del docent tutor i dels especialistes, des d'una mirada integral de l'infant."

Tot i que hi ha eines per identificar els infants des dels tres anys, els resultats quan són molt petits "no són estables", perquè estan en evolució. És per això que des del Departament d'Educació s'insta els professionals a parlar de precocitat fins als 7 o 8 anys i a partir d'aleshores, de superdotació.

"Moltes vegades ens arriben famílies que ja han anat pel seu compte a un centre privat extern i ens porten un informe que diu que el seu fill té altes capacitats", explica Vendrell. En aquests casos els passos a seguir són els mateixos, primer la CAEI ha de fer una valoració de l'infant i després demanar a l'EAP que observi la criatura a dins de l'aula, si s'escau.

"Cada cop més les famílies tendim a estimular molt els fills i et pots trobar infants que amb 3 o 4 anys t'estiguin llegint, però no vol dir que tinguin altes capacitats, sinó que estan hiperestimulats i han tingut un interès per començar a llegir", apunta Vendrell, que remarca la importància d'acudir al sistema públic per verificar si realment l'infant té o no altes capacitats.

"Als darrers anys hi ha molt d'intrusisme de centres privats i això fa que hi hagi gent que acabi rebent un diagnòstic d'altes capacitats i potser no ho són", assenyala Cortés. En aquests casos, "has d'acompanyar també les famílies per fer-los entendre que potser el seu fill té facilitat en alguna matèria en concret, té una habilitat, però no unes altes capacitats", relata la directora d'El Cim, Vendrell.

Necessiten acompanyament

Tot i néixer amb un enorme potencial, per desenvolupar-lo -i al contrari del que se sol pensar- necessiten estimulació ambiental, tant familiar com escolar. "Cal un acompanyament acadèmic, que se'ls deixi avançar a la velocitat a què van adquirint els aprenentatges, sense frenar-los", apunta Cortés.

Per Massagué, neuropsicòloga de Sant Joan de Déu, s'hauria d'evitar donar-los la feina repetitiva del currículum, com a la resta de companys, perquè, si no, "arriben al moment de la creació, de l'enriquiment, frustrats i enfadats; no s'ha de limitar la seva curiositat i creativitat", reivindica.

Aquest enriquiment passa, consideren els experts en altes capacitats, per donar-los materials extres, o activitats diferents per a quan acabin les feines o tinguin assolit un aprenentatge.

"Van més de pressa, necessiten reptes, motivacions."

"A l'aula sempre intentem adaptar les activitats que presentem a l'alumnat per dalt i per baix, per presentar reptes als nens més motivats o avançats i també per no deixar-nos cap nen sense assolir un aprenentatge", explica Sanz, mestre d'educació especial a El Cim. "També és important treballar la part social, per això sovint quan un infant acaba ràpidament se'l fa ajudar els seus companys", afegeix.

En casos molt concrets també es pot plantejar una acceleració de curs. "Funcionen sempre que es facin ben fetes. Aquests nois i noies solen ser més madurs emocionalment que l'edat que els toca, s'entenen millor amb infants més grans", argumenta Cortés.

Massagué afegeix que una opció alternativa són les acceleracions parcials. Posa un exemple: "Si a l'aula s'està treballant la resta amb un dígit, a aquests infants els podem posar restes de tres o quatre xifres."

O d'altres, com donar-los problemes que per resoldre'ls necessitin enraonar i un domini de les mates superior, que no sigui purament mecanístic. "O si, per exemple, s'està fent a medi l'aparell circulatori del cos humà, els poden proposar una ampliació horitzontal i fer-los fer una maqueta o una presentació davant dels companys de classe", afegeix.

Des de l'escola els tutors fan plans individualitzats als alumnes amb necessitats educatives específiques, explica Vendrell, al capdavant d'El Cim. "Hi ha infants que tenen dificultats d'atenció, o dislèxia, o que els costa més i necessiten més temps per completar una feineta o que els adaptis els continguts". I sovint es troben amb una manca important de recursos.

"Tens 25 o 27 alumnes en una aula amb un sol tutor, alguns d'ells amb dificultats d'aprenentatge que necessiten una atenció més personalitzada, i d'altres motivats i talentosos que necessiten estimulació. No arribem a tot", lamenta Vendrell, que afegeix: "El pes de tot recau en l'escola i els docents cada vegada ens sentim més pressionats". Cal, apunta Sanz, un treball en xarxa.