Abdennur Prado: "Si el petroli es trobés en països budistes, el budisme seria l'enemic"

Abdennur, deixem-ho clar: què és l'islam?

Molt senzill. L'islam és el sotmetiment voluntari a Déu, la consciència que tots estem sotmesos a la realitat única. A partir d'aquesta consciència que tots som criatures creades i que depenem d'una font exterior, hem d'actuar-hi en conseqüència.

No té res a veure amb un sistema polític?

L'islam és un camí espiritual i no un sistema polític. En l'Alcorà no es parla de com organitzar un sistema polític. L'islam no és política, és religió.

Molt bé, doncs parlem de religió. Quines diferències hi ha entre l'islam i el cristianisme?

La paraula islam és un verb; l'islam en si és una acció. Està molt més centrat en la pràctica de la religió i en una manera d'estar-se en el món que no pas en un conjunt de dogmes i creences. L'islam és fer coses i no creure en coses. En aquests moments el cristianisme està més centrat a creure que a fer. Però més enllà d'això hem de pensar que no podem parlar d'un únic islam, de la mateixa manera que no hi ha un cristianisme únic. No té res a veure el cristianisme de Pere Casaldàliga amb el de Rouco Varela. De vegades et trobes més a prop de determinats cristians, jueus i budistes que no pas d'alguns musulmans. I també passa al revés.

Ara som en un període religiós. Què n'opina, un musulmà, de la Setmana Santa?

No ho sé, no estic qualificat per parlar de la Setmana Santa. Cadascú mostra a la seva manera la cultura, l'espiritualitat i la identitat. Jo la visc igual que abans de ser musulmà. Vinc de l'ateisme i no la celebrava. Per a mi són vacances.

Us fa enveja, però, que una festivitat cristiana estigui marcada al calendari d'un estat aconfessional?

No és una qüestió d'enveja, sinó un desig d'igualtat jurídica i de drets. I en aquests moments el que tenim a Catalunya i a Espanya, però especialment a Catalunya, és un "laïcisme selectiu". Hi ha un laïcisme aplicat a les minories religioses però no aplicat a la religió majoritària, que rep quantitats ingents de diners i no només a través de l'IRPF. La Conferència Episcopal rep més de 5.000 milions d'euros l'any, i això són càlculs públics. A Catalunya, la Generalitat privilegia la religió majoritària de manera escandalosa. Se celebra missa al Palau de la Generalitat el dia de Sant Jordi. De quin laïcisme estem parlant, doncs? Hi ha una hipocresia molt gran sobre aquest tema.

Creus que no és tenen en compte, les comunitats musulmanes?

A Catalunya i a l'Estat no hi ha ni la més mínima cultura de pluralisme religiós, és a dir que hi hagi temples i manifestacions diverses. Qualsevol ciutadà d'una democràcia avançada europea sap que el pluralisme és inherent a la democràcia, però aquí no hi ha cap cultura en aquest sentit i això fa que semblin normals aquests privilegis de la religió majoritària.

En aquests moments estem en una situació gravíssima i escandalosa d'incompliment de drets religiosos. L'Estat, la Generalitat i molts municipis no compleixen els drets dels seus ciutadans musulmans. Hi ha una sèrie de lleis, lleis de l'Estat, que atorguen drets com per exemple obrir llocs de culte, ser enterrats segons el ritus islàmic, tenir accés a l'alimentació, als espais públics… i que no es compleixen. A això cal sumar-li la islamofòbia. I tot plegat ens porta, si no hi fem alguna cosa, a una situació de fractura.

Explica'm què passa amb les mesquites. Sempre es repeteix la mateixa història?

Amb això tenim un problema molt greu a Catalunya. És el lloc de l'Estat on els musulmans tenen més problemes per obrir mesquites amb molta diferència. Dels 50 casos d'oposicions veïnals durant els últims 8 anys, 35 són a Catalunya. I això no és casual. Aquí hi ha un problema d'inoperància de les institucions i de com la Generalitat i alguns Ajuntaments han consentit que això passi.

Anem al 2001, a Premià, quan els musulmans tenien el terreny, el dret d'obertura i el permís de construcció, per què la direcció d'afers religiosos de la Generalitat va treballar amb els moviments antimesquita? És inconcebible. Els musulmans hi van acabar renunciant per pressió, i aquest fet va establir un precedent, i ha passat un cop i un altre… Ens n'adonem, els catalans, del que això significa? Que un col·lectiu no tingui un lloc per anar a resar? Quina mena de societat és aquesta? Fa poc, un persona del diàleg interreligiós em deia que avui en dia és més fàcil obrir un bordell que una mesquita! Jo sempre dic que els catalans som un poble molt tolerant, molt cosmopolita… fins que topem amb l'islam. Aleshores surten tots els atavismes que no volem reconèixer.

Però l'islam forma part de l'herència cultural de la Península. D'on ve, doncs, aquesta por que dius?

Una part important del meu últim llibre, "El retorn de l'islam a Catalunya", estudia la presència de l'islam en aquesta terra al llarg de la història. Cal dir que dins de la historiografia catalana, hi ha una visió de pes que considera l'islam com l'enemic. Els historiadors catalanistes del segle XIX i XX van negar la presència de l'islam, van aniquilar vuit segles d'història de l'islam a Catalunya. La majoria dels catalans ni tan sols ho saben, això. És una cosa absurda, però veure com s'ha projectat aquesta visió d'una Catalunya essencialment cristiana en què els musulmans en són els enemics ajuda a entendre què passa avui. Hi ha una mena de nacionalcatolicisme català, és a dir, una concepció des del poder que vincula catalanitat amb cristianisme, nadiu amb cristià, i musulmà amb estranger. Estem en una democràcia, però no es pensa en termes democràtics.

Continua llegint l'entrevista