Absolt el jutge que va dir "bitxa" i "filla de puta" a una denunciant de violència masclista

El Tribunal Suprem ha confirmat l'arxivament de les diligències obertes a un jutge de Madrid per les expressions ofensives que va proferir contra una denunciant de violència masclista, la model María Sanjuán, durant una conversa privada gravada per error sense el seu consentiment al seu jutjat després de la vista.

El promotor de l'acció disciplinària del Consell General del Poder Judicial (CGPJ) va incoar una diligència informativa al jutge de Violència contra la Dona número 7 de Madrid Francisco Javier Martínez Derqui arran de la queixa de Sanjuán, que va denunciar que li havia dit "bitxa" i "filla de puta".

Finalment, el CGPJ ha arxivat l'expedient obert al jutge, ja que, tot i l'"objectiva i inqüestionable incorrecció" de les seves paraules, l'enregistrament sense consentiment n'invalida qualsevol utilització en un procediment sancionador.

A causa d'aquest expedient, Martínez Derqui es va apartar del cas i finalment una jutgessa de Violència contra la Dona, Inmaculada López Candela, va arxivar la causa per la denúncia presentada per la model María Sanjuán contra el seu exmarit.

La sentència relata que, el 27 de juny del 2018, després d'acabar una vista, el sistema de gravació va quedar connectat sense que els operadors jurídics a la sala se n'adonessin.

Afegeix que, un cop desallotjada la sala i presents exclusivament el magistrat, la lletrada de l'Administració de Justícia i la fiscal, "desconeixedors que el sistema de gravació continuava activat, el jutge es va referir a la demandant en termes inequívocament ofensius i completament inacceptables i fora de lloc".

Explica que la gravació de la vista va ser lliurada a les parts sense advertir que incloïa la conversa posterior, cosa que va motivar la protesta de la defensa lletrada de la demandant i la recusació per parcialitat del magistrat, que es va apartar de les causes que afectaven la denunciant i li va oferir les seves disculpes.

Falta de cobertura legal

El tribunal indica que va ser un enregistrament "accidental i indegut", que només es va produir per un error de qui estigués al càrrec de l'aparell de gravació.

"La prolongació de l'enregistrament un cop acabada l'actuació judicial per a la qual està previst i a la qual s'ha de circumscriure serà per definició irregular", diu el Suprem, "ja siguin enregistraments d'imatge, de so o audiovisuals, i siguin els que siguin els subjectes involucrats".

Recorda que la gravació té una finalitat legal, que és deixar constància audiovisual de l'acte judicial que té lloc, i un cop acabat, no té cap cobertura legal.

"Aquesta falta de cobertura legal no queda esmenada pel fet que la gravació es produeixi en una sala de justícia, perquè les persones gravades siguin professionals de la justícia o pel tema de conversa", aclareix.

I adverteix que, "en absència de consentiment, la gravació és una clara vulneració de l'àmbit privat de les persones gravades, cosa que n'invalida qualsevol ús per a un procediment sancionador". La sentència afegeix que "això no pal·lia el caràcter reprovable de les expressions proferides en l'esmentada conversa".

On es pot demanar ajuda

Les dones que creguin que poden estar patint violència per part de la seva parella o exparella tenen diversos recursos per demanar ajuda, com el telèfon específic d'atenció i informació: 900 900 120.

Funciona les 24 hores del dia tots els dies de l'any, atén consultes i urgències, és gratuït, no queda registrat al mòbil i és confidencial.

En cas d'emergència davant d'una agressió també es pot trucar al 112.