Acollir un menor i quedar-se sense plaça a una llar d'infants pública: "Se'ns ajuda molt poc"

En Marcel i la Blanca tenen dos fills, i des del mes de juny són família nombrosa després d'acollir un infant de deu mesos amb necessitats educatives especials. 

Al setembre s'han de reincorporar a la feina, i s'han quedat sense plaça a les llars d'infants públiques de Girona.

Inscripció fora de termini

Tot i les seves circumstàncies, no han entrat en cap procediment especial i estan en el número 28 de la llista d'espera perquè van fer la inscripció fora de termini.

"Ens vam trobar que vam rebre els papers de l'acollida fora del termini d'inscripcions i ens vam quedar al final de tot de la llista", explica en Marcel. 

Asseguren que el problema és burocràtic: l'acolliment es va formalitzar quan ja s'havia acabat el termini d'inscripció a les escoles bressol, i cap de les puntuacions que tenen i que els hauria de facilitar l'accés els ha comptat. 

"Ni per tenir germans al centre, ni família nombrosa, ni necessitats especials, ni per ser un nen acollit i prematur." 

Admeten que hi ha opcions de llars privades, però no contemplen aquesta opció tenint en compte que "es tracta d'un infant tutelat per la Generalitat". 

Reclamen corresponsabilitat

Asseguren també que totes les llars d'infants públiques queden molt lluny de casa i els suposaria fins a una hora de trajecte cada dia perquè no tenen cotxe. 

"Les famílies d'acollida necessitem un suport especial perquè al final aquests nens estan sota la tutela de la Generalitat i no es pot passar una responsabilitat pública a les famílies", es queixen en Marcel i la Blanca. 

Reclamen a l'administració pública que es corresponsabilitzi de les cures d'aquests infants, i que, si és necessari, activi procediments especials i excepcionals. 

"Se'ns ajuda molt poc"

De fet, asseguren que només la despesa de la llar privada ja supera la manutenció que l'administració els paga per tenir cura de l'infant. "Se'ns ajuda molt poc i la realitat és que falten famílies d'acollida. Perquè n'hi hagi més, el que se'ls hi ha de donar és un suport real perquè facin la feina". 

L'últim moviment d'aquesta família acollidora ha sigut fer una petició a la Generalitat per cobrir les despeses de la llar privada que a partir del setembre hauran de pagar. 

L'administració pública els ha denegat la petició al·legant que l'escola bressol no és una necessitat bàsica per a aquest infant. 

Com que l'etapa de 0 a 3 anys no es considera educació obligatòria ni universal, ni el Departament d'Educació ni l'Ajuntament de Girona --de qui depèn la gestió de les escoles bressol-- els ofereixen cap solució. 

L'Ajuntament de Girona admet que ara mateix hi ha més demanda que oferta. Queralt Vila, regidora d'Educació, assegura que els municipis "tenen les places que tenen i un cop estan plenes no se'n poden crear més de forma espontània per adequar-les a la realitat del municipi". 

230 famílies en llista d'espera

A Girona, per al curs 2025-2026 s'han ofert 415 places a les llars d'infants públiques, una xifra que està molt per sota de les sol·licituds que s'han rebut: 642. 

En aquesta etapa, la matrícula viva no funciona, i 230 famílies han quedat en llista d'espera per matricular els seus fills a les escoles bressol públiques de la ciutat.