Desxifren l'escriptura de l'elamita, una de les primeres llengües de la humanitat

L'elamita, una de les primeres llengües parlades i escrites per la humanitat, ha estat desxifrada 119 anys després de ser descoberta.

Ho ha aconseguit l'arqueòleg francès François Desset, que feia més de deu anys que treballava per desxifrar els símbols inscrits en diversos objectes trobats el 1901 a la ciutat de Susa, a l'actual Iran.

Algunes veus comparen aquesta descoberta amb la d'un altre arqueòleg francès, Jean Francois Champollion, que va desxifrar els jeroglífics egipcis amb la pedra de Rosetta.

Desset no només ha desxifrat els símbols, sinó que ha descobert que pertanyen a una escriptura nascuda en paral·lel a l'escriptura protocuneïforme de Mesopotàmia, que fins ara es pensava que era el primer i únic lloc on havia nascut l'escriptura.

En declaracions a la revista Sciences et avenir, que ha publicat la seva descoberta, Desset ha assegurat que "no hi ha hagut una escriptura mare de la qual el protoelamita seria la filla, hi ha hagut dues escriptures germanes".

"Puc afirmar que l'escriptura no va aparèixer primer a Mesopotàmia i més tard a l'Iran: aquests dos sistemes, el protocuneïforme mesopotàmic i el protoelamita iranià, han estat, de fet, contemporanis.

Analitzant els símbols trobats a Susa, Desset, expert en l'edat de bronze i el neolític, va veure que hi havia una sèrie de caràcters que es repetien i va arribar a la conclusió que es tractava de noms propis.

A partir d'aquí, va associar-los amb els noms de dos sobirans elamites i d'una deessa local, Napirisha, cosa que li va permetre establir unes taules de correspondència.

 

 

L'elamita es parlava en una part de l'actual Iran fa més de 4.000 anys.

Va utilitzar-se durant uns 1.400 anys, i s'escrivia de dreta a esquerra i de dalt a baix.

Segons Desset, es diferencia del cuneïforme mesopotàmic perquè els signes elamites expressen síl·labes i lletres consonants i vocals.

Els signes del llenguatge parlat a l'antic Iraq, en canvi, expressen sons, però també conceptes.

Desset confia que haver desxifrat l'elamita permetrà conèixer millor Elam, aquesta cultura que s'autoanomenava Hatamti, però que ha passat a la història amb el nom amb què van batejar-la altres pobles veïns.