Acudits dolents, apostes i llei de Murphy a TV3

En època de correcció política i lingüística, d'etiquetes i eufemismes, ha arribat la segona temporada de "Tabús". Aquell programa que et fa contenir el somriure nerviós per sota el nas perquè saps que no pots riure obertament de la gent que hi surt i dels problemes que hi tracten. Però si amb l'humor es posa en evidència quant ens queda com a societat per integrar molts col·lectius, endavant amb els acudits del David Verdaguer, per molt dolents que siguin.

Com els acudits d'"Està passant", que són la pera. I no és una frase feta. Posats a repassar els pobles de Catalunya, van trobar-ne un que es diu així mateix: la Pera, al Baix Empordà, amb tot el reguitzell d'acudits fàcils que això va provocar.

A "Tot es mou" són més de juguesques, i si apostes per les pel·lícules que guanyaran l'Oscar i perds, doncs acabes com l'expert en cinema Toni Garcia: amb els cabells grocs, o verds. O quin sigui el color que el Marquina li aplicava amb acarnissament.

També són de jugar a "Celebrem!", en el seu cas apostaven contra Murphy. Ja sabeu, aquella llei que afirma amb encert que si alguna cosa pot sortir malament, sortirà pitjor. I, ves per on, el van guanyar sense trencar cap plat.

On sí que es va complir amb escreix la famosa llei de Murphy és a "Com si fos ahir". Aquells dos amants furtius que són la Cristina i el Bruno decideixen abandonar la seva relació, però el seu últim petó els sortirà ben car: la Noe els enxampa i de ben segur que posarà potes enlaire la seva existència. Vaja, res que no passi cada dia en aquest culebrot.

l sí que és una sort que cada dissabte  "FAQS" ens descobreixi una nova actuació musical. Un oasi d'optimisme, aquest, que certament ens fa falta.