Madrid
Acusen Intervida de desviar diners de les donacions a negocis immobiliaris i bancaris
Els fundadors d'Intervida han estat acusats d'estafar els fons de l'ONG. La fiscalia que porta el cas assegura que Eduardo Castellón i Rafael Puertas es dedicaven a desviar diners de les donacions a negocis immobiliaris i bancaris. Una cinquantena de societats i empreses conformaven un entramat que permetia a Intervida desviar part del seu pressupost. Amb aquests diners es desenvolupaven activitats que no han suposat de moment cap benefici per a la Fundació ni han servit per als projectes humanitaris per als quals es va crear l'ONG.
28/07/2007 - 14.26 Actualitzat 28/07/2007 - 14.59
La fiscalia ha presentat una querella contra els dos principals fundadors d'Intervida, Eduardo Castellón i Rafael Puertas, i quatre persones més vinculades a la directiva de l'ONG. Els delictes són: estafa, apropiació indeguda i associació il·lícita.
En la seva querella la fiscalia demana al jutjat d'instrucció que investiga el cas que bloquegi els comptes bancaris que estan a nom d'aquest mig centenar de fundacions, associacions i empreses, així com a desenes de testaferros d'Espanya, Guatemala i el Perú. Entre aquestes societats mercantils hi figuren multitud d'empreses immobiliàries, el principal sector en el qual invertia l'ONG, però també hi ha consultories, negocis alimentaris i, fins i tot, una companyia dedicada a la fabricació de pèrgoles.
La querella sosté que aquest entramat de societats va ser dissenyat pels seus fundadors entre els anys 1993 i 2002 amb la finalitat de desviar part de les seves donacions. Segons la fiscalia, mitjançant la "superestructura" de les fundacions, associacions i societats que componen Intervida el desviament de fons s'ha produït presumptament "de manera contínua des de la seva creació i se segueix produint en l'actualitat".
Segons la querella, Castellón i Puertas, que van presidir l'ONG, van crear el complex d'Intervida a Espanya, el Perú, Guatemala i Bolívia per destinar una "part important" dels seus fons al món empresarial. De fet, aquestes activitats no han suposat de moment cap benefici per a la Fundació i tampoc han redundat en els projectes humanitaris per als quals va ser creada.
Encara no se sap on han anat a parar les grans quantitats de diners que any rere any percep la Fundació Intervida de donacions de persones particulars que fan la seva aportació amb la intenció d'ajudar persones necessitades del Tercer Món. A més, tampoc està clar quins han estat els projectes que l'ONG assegura que ha fet ni quants diners han costat.
Entre els anys 1999 i 2003 es van destinar 84,7 milions d'euros a comptes de dipòsit de països sud-americans, la majoria al Perú, sense que la seva destinació final anés a cap mena d'activitat humanitària. L'any 2000, la Fundació Cuna, una de les que componen Intervida, va rebre 2,5 milions d'euros per comprar diversos pisos a Espanya amb la finalitat de llogar-los i obtenir-ne un benefici econòmic, i es van invertir 9,8 milions de dòlars per construir habitatges al Perú destinats a la classe mitjana del país.
Intervida també va invertir més de 800 milions d'euros en la creació de tres col·legis privats d'elit al Perú i Guatemala, destinats a l'educació de nens de famílies acomodades i a la formació de "líders de la seva comunitat".
Intervida és la tercera ONG més gran de l'Estat espanyol i en l'actualitat està controlada per tres administradors judicials fins que s'aclareixi la investigació. La Fundació assegura que continua treballant i ha defensat la seva tasca en un comunicat.
En la seva querella la fiscalia demana al jutjat d'instrucció que investiga el cas que bloquegi els comptes bancaris que estan a nom d'aquest mig centenar de fundacions, associacions i empreses, així com a desenes de testaferros d'Espanya, Guatemala i el Perú. Entre aquestes societats mercantils hi figuren multitud d'empreses immobiliàries, el principal sector en el qual invertia l'ONG, però també hi ha consultories, negocis alimentaris i, fins i tot, una companyia dedicada a la fabricació de pèrgoles.
La querella sosté que aquest entramat de societats va ser dissenyat pels seus fundadors entre els anys 1993 i 2002 amb la finalitat de desviar part de les seves donacions. Segons la fiscalia, mitjançant la "superestructura" de les fundacions, associacions i societats que componen Intervida el desviament de fons s'ha produït presumptament "de manera contínua des de la seva creació i se segueix produint en l'actualitat".
Segons la querella, Castellón i Puertas, que van presidir l'ONG, van crear el complex d'Intervida a Espanya, el Perú, Guatemala i Bolívia per destinar una "part important" dels seus fons al món empresarial. De fet, aquestes activitats no han suposat de moment cap benefici per a la Fundació i tampoc han redundat en els projectes humanitaris per als quals va ser creada.
Encara no se sap on han anat a parar les grans quantitats de diners que any rere any percep la Fundació Intervida de donacions de persones particulars que fan la seva aportació amb la intenció d'ajudar persones necessitades del Tercer Món. A més, tampoc està clar quins han estat els projectes que l'ONG assegura que ha fet ni quants diners han costat.
Entre els anys 1999 i 2003 es van destinar 84,7 milions d'euros a comptes de dipòsit de països sud-americans, la majoria al Perú, sense que la seva destinació final anés a cap mena d'activitat humanitària. L'any 2000, la Fundació Cuna, una de les que componen Intervida, va rebre 2,5 milions d'euros per comprar diversos pisos a Espanya amb la finalitat de llogar-los i obtenir-ne un benefici econòmic, i es van invertir 9,8 milions de dòlars per construir habitatges al Perú destinats a la classe mitjana del país.
Intervida també va invertir més de 800 milions d'euros en la creació de tres col·legis privats d'elit al Perú i Guatemala, destinats a l'educació de nens de famílies acomodades i a la formació de "líders de la seva comunitat".
Intervida és la tercera ONG més gran de l'Estat espanyol i en l'actualitat està controlada per tres administradors judicials fins que s'aclareixi la investigació. La Fundació assegura que continua treballant i ha defensat la seva tasca en un comunicat.
Avui és notícia
Reubiquen part dels desallotjats del B9, mentre que una setantena es neguen a marxar de Badalona
Fiscalia insta a aclarir urgentment si Albiol ha ofert solucions als desallotjats del B9
Del "tots som persones" al "tenim por": com viu el barri del Sant Crist el desallotjament del B9
Com queden les tarifes del transport públic per al 2026 a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona
L'economia que ve segons el Banc d'Espanya: boom del consum a cop de crèdit i alça salarial