Així és com Garbo va enganyar Hitler: el Barça, pel mig

Un actor o un espia? L'àlies de Garbo que li posen els serveis secrets britànics no és fruit de la casualitat. El debrífing que passa amb l'agent de l'MI5 Thomas Harris, abans de "fitxar" pels aliats, és definitiu. El seu enginy i els seus dots d'interpretació no podien tenir un altre referent que el de l'actriu sueca Greta Garbo.

L'engany del desembarcament de Normandia -que Hitler es va empassar- és el més recordat per la seva transcendència. Però la història de l'espia català Joan Pujol i Garcia (Barcelona, 1912 - Caracas, 1988) n'està plena d'exemples memorables.

Barça, factor de distracció

Les cartes, sobretot al principi de la missió fins que al 1943 també es comencen a enviar missatges de ràdio, eren la forma de comunicació pactada entre els serveis d'intel·ligència alemanys i el seu agent Alaric de la xarxa Arabel o el V-Mann 319, és a dir, Garbo per als britànics.

En una d'aquestes cartes, escrita per un tal Charles Harvey de Londres a un tal Manuel Rodríguez de Madrid, el Barça hi és present. La felicitat per la victòria del Barça davant de l'Athletic de Bilbao, a la final de la Copa del Generalísimo del 1942 del suposat Harvey, com era habitual, amagava més informació entre línies.

Una informació amb tinta secreta invisible que, en l'argot dels serveis secrets britànics, era anomenada "chicken feed", és a dir "pinso per als pollastres", un batibull de dades i fets amb molta aparença de rellevant però que no ho era tant i que, tot i ser verídica en molts casos, no comprometia les operacions dels aliats i així prestigiava la figura de Garbo davant dels nazis.

Dermosas Cusí, la pomada catalana dels nazis

Les feines d'un agent doble no són sempre fàcils. Quan els alemanys canvien els codis de xifratge, es genera un daltabaix entre els serveis secrets britànics que els descodifiquen.

El paper de Garbo torna a ser essencial. Els alemanys li envien els nous codis, a través d'uns microfilms que amaguen dins un tub d'una pomada catalana feta al Maresme, Dermosas Cusí. Aigua beneïda per als anglesos, que poden reprendre el desxifratge dels missatges dels nazis.

Garbo era sastre?

La identitat de Garbo queda compromesa quan un informador franquista de la Direcció General de Seguretat de Franco es posa en contacte amb els serveis secrets britànics a Espanya i diu que sap qui s'amaga darrere l'espia català. Les comprovacions li donen la raó. La decisió que es pren és la de fer desaparèixer del mapa Garbo, de cara als alemanys. I com ho fan?

Fent creure els nazis que el seu agent s'amaga en una granja de Gal·les i que vol fugir cap a Espanya, perquè l'estan buscant. I aquí el seu enginy el fa passar per sastre. Demana que li enviïn sabates, vestits i una maleta amb etiqueta espanyola, perquè el que té ell duu etiqueta anglesa i podria aixecar sospites. Fa a mà el dibuix d'uns patrons que hauria firmat qualsevol dissenyador de moda. Garbo en estat pur!