Així van ser els grans aiguats del setembre del 1971, que van negar mig Catalunya

Aquesta setmana fa 54 anys d'un episodi d'aiguats que hi va haver al voltant de Santa Tecla, el 23 de setembre, de l'any 1971. Estem parlant d'unes pluges de magnituds excepcionals, amb acumulacions en 24 hores que van arribar als 300 mm i amb totals d'episodi de més de 400 mm.

Pluja extraordinària a Esparreguera

Un dels valors més insòlits en 24 hores va ser el de 308 mm d'Esparreguera, registrats entre les 07 UTC del 20 fins a les 07 UTC del 21. 

Es va convertir en un dels deu valors més elevats de precipitació diària a Catalunya des del 1930. La zona zero de les inundacions va ser la Colònia Sedó, i un dels efectes més visibles, la destrucció del pont de la Palanca. 
 

Cronologia de l'episodi

Tot va començar el 18 de setembre, amb uns aiguats encara locals i que van afectar la zona del delta del Llobregat. Poblacions com Gavà van registrar 70 mm de pluja. 

El dia 19, la situació de precipitació intensa i abundant es va generalitzar i va afectar punts de les Terres de l'Ebre, el Camp de Tarragona, l'Empordà o la Catalunya Nord. Observatoris com el de Xerta van registrar 217 mm, o 172 mm en el cas de Rasquera.

El dia 20 va ser el dia clau pel que fa a l'extensió, l'abast i la magnitud dels aiguats. A banda dels més de 300 mm d'Esparreguera, es van registrar 275 mm a Santa Maria de Palautordera. 

Cal destacar la irregularitat de les precipitacions: mentre que a Gavà van passar dels 100 mm, a pocs quilòmetres, a l'aeroport amb prou feines van arribar als 10 mm. 
 

El 21 de setembre, els aiguats van fer diana novament a les Terres de l'Ebre, comarques del Camp de Tarragona i a cavall de l'Alt Empordà i el Vallespir. 

Destaquen els 184 mm a Ginestar o els 180 mm a Benissanet. El dia 22, la pluja més important es va concentrar al terç nord de Catalunya:  285 litres per metre quadrat a a Cadaqués o 153 mm a l'Escala.

El dia 23, diada de Santa Tecla, la precipitació torrencial va deixar 259 mm a Cardedeu o 160 mm a Llinars del Vallès. Els aiguats van acabar el dia 24 allà on començaven pràcticament una setmana abans, al delta del Llobregat, amb 77 mm a l'Aeroport i 70 mm Gavà. 

A la següent taula podeu consultar els valors totals de precipitació que van superar els 400 mm durant aquells dies de pluja intensa. Per a més informació podeu consultar l'informe complet elaborat pel Servei Meteorològic de Catalunya. 

 

Conseqüències tràgiques

Vint-i-tres persones hi van perdre la vida, dues d'elles a la Catalunya Nord. Les pèrdues econòmiques van superar els 800 milions d'euros actuals. Tanta pluja va desembocar en grans crescudes de rius, rieres i torrents, en conques com el Llobregat, el Besòs, el Ter, la Tordera, el Fluvià, la Muga o el Reart, a la Catalunya Nord, entre d'altres. 

En concret, la crescuda que va experimentar el Llobregat al seu pas per Martorell és una de les més importants des que es tenen mesures. 

Va superar els 3.000 m³/s al seu pas per Martorell i, a banda de la destrucció de ponts, també va provocar la pèrdua de collites i de desenes d'indústries que van haver de suspendre durant dies la seva activitat.

Per recordar fins on va arribar el nivell de l'aigua, encara són presents plaques a diversos municipis de Catalunya que ens assenyalen la magnitud d'aquell episodi.
 

Què ho va provocar?

Una concatenació d'elements va desencadenar l'episodi d'aiguats. El primer, la presència d'una depressió aïllada en altura o dana al sector nord-oest de la península, que va afavorir la inestabilitat a les capes mitjanes i altes atmosfèriques i va generar també una baixa en superfície al sud de la península. 

La depressió superficial va generar un flux de xaloc, vent del sud-est amb recorregut sobre el mar, que arriba humit a Catalunya.

El següent mapa representa les dues coses: en colors la situació en el nivell de 500 hPa, uns 5.500 metres d'alçada, el 22 de setembre. 

Veiem la bossa tancada sobre el nord-oest peninsular, i amb la part més activa de la pertorbació, la branca ascendent, sobre la vertical de Catalunya. 

Les línies blanques representen la pressió superficial i mostren el flux de vent humit arribant a casa nostra. La massa d'aire humit, obligada ascendir pel relleu del litoral i prelitoral, va desencadenar forts aiguats. 

Les circumstàncies adverses es van completar amb l'estancament de la situació meteorològica durant uns quants dies. 

La culpa d'això la té el que anomenem situació de bloqueig anticiclònic, provocada per un centre d'altes pressions que va evolucionar entre les illes Britàniques i el centre d'Europa, que va barrar el pas a la pertorbació.