Alain Hernández: "No t'imagines mai que pots acabar cuidant el teu pare amb Alzheimer"

Quan a Alain Hernández li van oferir el paper de cuidador d'una persona amb Alzheimer, per al premiat curtmetratge "Paris 70", de Dani Freixas, la història li va ressonar. Ja feia un temps que ell mateix vivia aquesta situació a casa, on el seu pare tenia aquesta malaltia i era ell qui se'n cuidava. "Em provoca bastanta ansietat parlar de l'Alzheimer, però també va ser molt terapèutic", explica l'actor sobre el rodatge del curt.

En una entrevista a "Tot es mou", ha explicat que "no t'imagines mai que pots acabar cuidant el teu pare". Ell, però, ho va fer durant anys. En el moment de la filmació, el seu pare ja havia mort, i li va servir per "treure's pors i inseguretats" que havia adquirit amb la malaltia.

"Hi ha aquesta contradicció, aquest sentiment de culpabilitat, d'estar cuidant la persona que més estimes, però, al mateix temps, tenir ganes que se'n vagi i que descansi."

 

 

Hernández va intentar aportar la seva experiència en la construcció del personatge, afegint o canviant detalls del dia a dia d'una persona cuidadora, per donar més versemblança al curt.

 

Preparar-se des de petit per a les dificultats

Hernández té molt clar que la vida et fa afrontar situacions inesperades i dures per a les quals no sempre s'està preparat. Una persona malalta pot experimentar molta frustració veient com la seva salut es va deteriorant, però també els que l'envolten. Explica que el seu pare, un home que "va aixecar una empresa tot sol", va anar perdent facultats a poc a poc. "Que ell se n'adonés, d'això, per a mi és el més dur de tot."

Per això reclama que es prepari les persones des de ben joves a fer front a situacions com la d'haver de cuidar un familiar o altres entrebancs que puguin aparèixer. I creu que un bon lloc per fer-ho serien els centres educatius.

"Hauríem de començar a preparar els nanos a les escoles per a les coses xungues que té la vida."