EL MATÍ DE CATALUNYA RÀDIO
Alba Alfageme: "La bufetada de Will Smith és masclisme"
Els Oscars d'aquest any han quedat eclipsats per la bufetada que Will Smith, que ha guanyat l'Oscar a millor actor, ha clavat dalt de l'escenari a l'humorista Chris Rock perquè no li ha agradat una broma sobre l'alopècia de la seva dona.
Aquesta escena ja ha fet la volta al món i ha desconcertat tothom. Com s'explica l'agressivitat de Will Smith? Què fa que una persona tan coneguda com ell perdi els papers en una nit en la qual se suposa que havia de ser protagonista en positiu?
Per la psicòloga experta en victimologia Alba Alfageme, es tracta d'un cas de masclisme.
És una actitud masclista que neix d'una socialització heteropatriarcal. Té a veure amb el que s'espera d'un home quan sent que un altre home està agredint la seva dona: que respongui amb violència.
El patriarcat, explica Alfageme, ha negat als homes la capacitat per gestionar les emocions. I això ha portat Will Smith a respondre amb un comportament "primari", que no només s'ha quedat en l'agressió física, sinó també verbal, quan ha baixat de l'escenari i ha escridassat Rock, dient-li: "Que el nom de la meva dona no torni a sortir de la teva puta boca"
La violència no és amor
Per Alfageme també és preocupant la manera com Will Smith ha justificat l'agressió. Quan ha pujat de nou a l'escenari per recollir l'Oscar, ha demanat disculpes a l'Acadèmia i ha explicat que ho ha fet "per amor".
La idea de l'amor romàntic ens fa creure que per amor val qualsevol cosa i que per amor podem fer bogeries. És una idea molt mal enfocada: no fem mal per amor.
Hi ha qui fins i tot aplaudeix l'actitud de Will Smith perquè, segons diuen, ha posat límits i ha defensat la seva dona, i això, remarca Alfageme, "és molt perillós".
En cap cas la violència és justificable, hi ha altres eines, com el diàleg i l'assertivitat, per resoldre els conflictes i en podria haver sortit enfortit.
Alfageme també es pregunta què pot arribar a fer Will Smith en l'àmbit privat si ha sigut capaç de comportar-se així en públic, davant de les càmeres.
El fet de tenir molts espectadors és un element de control social. Tots tendim a suavitzar certes actituds quan estem en públic.
La dona, eclipsada pels homes
L'altra protagonista de la polèmica és Jada Pinkett, la dona de Will Smith, que ha quedat a l'ombra, perquè els homes han opinat i han actuat per ella.
La dona està al centre: fan broma sobre ella, sobre la seva aparença física, i després salten a defensar-la. I aquí darrere hi ha dues idees tòxiques. D'una banda, la cosificació, un cop més, d'una dona que en aquest cas pateix alopècia. I de l'altra, l'assumpció que la dona pertany a l'home, de manera que es legitima l'home com el defensor i el protector.
Actituds com aquestes, emparades per persones amb milions de seguidors com Will Smith, "trenquen el relat", considera Alfageme, que "un altre model de masculinitat i de gestió emocional és possible".
La reacció de l'Acadèmia
Alfageme també critica que l'Acadèmia ha estat "molt tova". S'han limitat a fer un comunicat per condemar "totes les formes de violència", quan almenys considera que haurien d'haver instat Will Smith a abandonar la gala.
"Davant la violència cal actuar. Si no fas res, et converteixes en còmplice", rebla Alfageme.