Albert Om: "M'agrada explicar vides perquè només en vivim una"

En aquest capítol d'"Aire lliure", Judit Mascó surt de ruta pel delta de l'Ebre amb Albert Om, un periodista que controla molt bé l'art de parlar. Envoltats d'arrossars i de la magnífica biodiversitat que caracteritza qualsevol postal ebrenca, s'intercanvien els papers d'entrevistada i entrevistador i parlen d'esport, periodisme i vellesa.

Judit Mascó: Ets esportista?
Albert Om: Ho havia estat més. Ara, però, estic content, perquè torno a jugar a tenis.

J.M.: Has de tenir un bon fons, eh?
A.O.: No jugo de competició! Tot i que no sé fer les coses a mitges…

J.M.: No en saps?
A.O.: Si faig una cosa, l'haig de fer a fons. Amb el tenis, he d'aprendre a ser conscient que tinc cinquanta anys i que si no arribo a una pilota, millor, perquè podré jugar mitja hora més. Tots els esports de pilota, excepte el bàsquet, els faig bé. En els d'equilibri, soc un desastre.

J.M.: Ets més esportista del que pensava!

Durant el trajecte en bicicleta, s'aturen per admirar amb els prismàtics el paisatge del Delta i els seus grans protagonistes: els flamencs.

J.M.: Mira que xulos, els flamencs!
A.O.: Què fan, tanta estona quiets?

J.M.: Quina elegància…
A.O.: Pensava que m'anaves a dir que tu volies ser un flamenc.

J.M.: Home, a sobre d'una pota tot el dia, no m'hi veig.

Segona parada tècnica per recuperar forces al jardí d'una de les típiques barraques de "lo delta", on l'Albert vol aprofitar la bona llum per fotografiar la Judit.

J.M.: T'agrada la fotografia?
Albert: En una altra vida, penso que m'hauria agradat ser fotògraf. El periodisme és tenir una mirada sobre el món, i la pots explicar, escriure o capturar.

J.M.: Ets un personatge molt fotogènic i carismàtic.
A.O.: La càmera en moviment no em molesta gens. Ara, mai m'he sentit còmode quan em fan fotos, que és "lo" teu.

L'Albert Om ensenya la Judit en què invertia els seus dijous quan va marxar a França als cinquanta anys perquè necessitava fer un parèntesi vital, "esborrar-se del seu dia a dia": la petanca, o un "joc de jubilats", segons ella.

J.M.: Ets molt polifacètic, què és el que més t'agrada del periodisme?
A.O.: Explicar històries.

J.M.: Televisió, ràdio o diari: amb què et quedes?
A.O.: T'he de dir ràdio, perquè és el que vaig començar a fer a Ràdio Taradell amb setze anys, i el que faig ara a "Islàndia", a RAC1, des de fa cinc anys. La ràdio té aquella cosa íntima, que sembla que només et parli a tu. El que m'agrada són les vides, perquè només en podem viure una… De fet, la idea de marxar a França és precisament la de tenir una altra vida.

Al final de la ruta, es fan confessions sobre la vellesa, i d'això precisament l'Albert parla al seu llibre "El dia que vaig marxar".

J.M.: Dius que no tenim compassió dels grans, ni tan sols dels nostres.
A.O.: Sempre hem vist els nostres pares pletòrics, i de cop i volta, hi ha un dia que no són els d'abans. Quan veus que no tenen les prestacions de sempre…

J.M.: T'emprenyes, perquè allò no ho vols.
A.O.: La sordesa és una de les primeres mostres de fer-te gran, i et fa ràbia repetir dues vegades el que has dit. No tenim cap compassió… però si d'aquí dos dies ells serem nosaltres!

 

A més de la ruta amb Albert Om, "Aire lliure" continuarà el recorregut per les Terres de l'Ebre visitant l'illa de Buda i mostrant la sega de l'arròs com es feia abans, les muscleres i la pesca ancestral. També descobrirà el joc de les birles i sentirà la música del cantant de l'Ametlla de Mar Miquel del Roig.