Albert Velasco, historiador de l'art: "Traslladar les pintures de Sixena seria una hecatombe"

Albert Velasco, que va ser conservador del Museu de Lleida, treu aquest dimecres a la venda el llibre "Les pintures de Sixena, un foc que encara crema". Un treball on fa un repàs de tot el litigi per les pintures murals originàries del monestir de Sixena que són al Museu Nacional d'Art de Catalunya, a Barcelona.

L'Aragó reclama que es compleixin les sentències judicials que ordenen el trasllat dels murals, mentre que des del MNAC alerten del perill que les pintures pateixin danys irreparables si es desmunten.

Pregunta: Per situar-nos. Quina importància tenen les pintures?

Resposta: Els especialistes han dit que ens trobem davant del conjunt de pintures murals més important de l'Europa de finals del romànic [s. XIII]. Per tant, són unes obres de primeríssima magnitud, perquè no conservem cap altre conjunt pictòric de la mateixa qualitat, amb el mateix estil i la mateixa rellevància històrica i artística.

P: Fa deu anys des que es va interposar la primera demanda per impugnar el títol de propietat de les obres que tenia la Generalitat al jutjat d'Osca i des de llavors hem assistit a una pugna a diferents instàncies judicials que han culminat amb l'ordre del Tribunal Suprem perquè el MNAC traslladi les obres a Vilanova de Sixena. Ha estat una qüestió política aquest litigi?

R: Una de les aportacions del llibre és aquesta, que l'Aragó ha fet servir tots aquests litigis pel patrimoni amb Catalunya com un escenari de batalla adjacent al gran conflicte polític del procés. Han utilitzat la lluita pel patrimoni i l'han assimilat a una lluita per la unitat d'Espanya, i això es veu perquè si les pintures haguessin estat al Museu d'Osca o al de Saragossa, no tindríem cap conflicte. De fet, al mateix museu de Saragossa hi ha unes pintures murals d'una església de Daroca que estan en dipòsit, com ho estan les de Sixena a Barcelona, i ningú les reclama. 

P: I en tot aquest procés, quin paper han jugat figures com, per exemple, el ministre de Cultura, Ernest Urtasun, i el secretari d'Estat?

R: Jo crec que és indignant que ni el ministre ni el secretari d'Estat hagin demanat l'opinió de tot plegat a l'Institut de Patrimoni Cultural, la institució més important de l'estat espanyol en matèria de conservació i restauració, perquè saben que es posicionaria al costat català. Crec que és una imprudència gravíssima bloquejar políticament la intervenció d'aquest organisme perquè no volen que el Ministeri quedi tacat, penso que es podria demanar la seva dimissió per tot plegat.

P: Al llibre també destaca que el president Salvador Illa va optar per un perfil baix amb aquesta qüestió perquè esperava el suport dels aragonesos amb el finançament singular. 

R: A mi m'ha sorprès que un president de la Generalitat pogués ser tan il·lús. Esperar que des de l'Aragó li donessin suport polític a la seva proposta de finançament singular, quan tots sabíem que no seria així, perquè tot l'arc polític aragonès hi està en contra. A més, em sembla imprudent barrejar una qüestió política tan transcendent amb un litigi com el de Sixena. No entenc com es poden lligar dues coses d'aquest calibre. 

P: Un dels aspectes més polèmics i que ha generat moltes declaracions creuades els darrers mesos és els danys que poden patir les obres durant el seu trasllat. Des de l'Aragó s'assegura que és viable el seu transport des de Barcelona fins a Vilanova de Sixena, però tècnics del MNAC asseguren que qualsevol canvi les pot malmetre de forma irreversible. Quin risc pot tenir moure les pintures? 

R: Aquí ens podem trobar amb dos escenaris. Per una banda, que les pintures no marxin i que es mantinguin al MNAC, però llavors caldrà buscar una forma de compensació que segurament haurà de ser econòmica. El segon escenari és més dantesc i perillós, és a dir, que s'ordeni el seu trasllat. Jo tinc l'esperança que la jutgessa acabarà posant seny. És a dir, soc positiu. Però si les pintures acaben marxant, el que veurem serà una hecatombe. Des d'un punt de vista tècnic, alguns apunten que al moment del desmuntatge el que acabarem veient és una pluja de pintura, i a més a més alguns ja han amenaçat que si les obres pateixen danys, interposaran demandes penals contra els tècnics. 

P: Si finalment les pintures s'acaben traslladant, es podran instal·lar al monestir de Vilanova de Sixena?

R: El MNAC és el museu amb la col·lecció de pintura mural medieval més important del món, amb uns tècnics absolutament especialitzats. Per posar un símil, les obres són com un malalt terminal al millor hospital del món. Si les obres s'acaben traslladant, no es podran muntar durant molts anys perquè les pintures no poden instal·lar-se a Sixena. A la sala capitular no hi caben, perquè els arrencaments han desajustat les mides, és a dir, els arcs que hi ha avui en dia al MNAC no s'ajusten a l'arquitectura actual del monestir, per tant, s'hauria de construir un museu o una sala capitular nova al costat de l'edifici per poder instal·lar les pintures. A més a més, és probable que amb el pas dels anys les pintures pateixin uns processos de degradació gravíssims per la manca d'infraestructures i condicions climàtiques adequades. 

P: Hi ha antecedents al món d'algun litigi similar? O ens trobem davant d'un cas únic?

R: Aquest serà un cas referencial a escala mundial. És a dir, és un cas únic en la història de la museologia. I, evidentment, l'anàlisi que jo he fet també pot ser un referent per a futurs conflictes. Crec que la nostra obligació com a generació és llegar aquestes pintures i tot el patrimoni que hem rebut com a mínim en les mateixes condicions que estava, no podem permetre que la propietat acabi passant per sobre de la conservació. El fet que hi hagi ara uns propietaris que estiguin reclamant aquestes obres sense mirar en quin estat es troben, és una aberració absoluta i que demostra que no tenen gens d'estima pel patrimoni.

P: Què representen les pintures de Sixena per al MNAC?

R: El "Crist en majestat" de Taüll i les pintures de Sixena, sense cap mena de dubte, són "La Gioconda" del MNAC. És a dir, tots els museus tenen la seva Gioconda i les del MNAC serien aquestes.