Alemanya, immersa en una "guerra a l'ombra" amb Rússia mentre els seus serveis secrets fan aigües

Per Martin Jäger, l'actual cap del BND, els serveis d'informació de la República Federal d'Alemanya, semblava que la setmana començava bé. Compareixia a l'única audiència pública que fa cada any, per subratllar el rol estratègic dels serveis secrets en la "guerra a l'ombra" que lliuren cada dia amb Rússia.

Dilluns Jäger també justificava la necessitat d'ampliar les competències dels serveis secrets, que, pel que sembla, estan en un clar desavantatge quan es comparen amb els d'altres països. No disposen de competències semblants a l'hora d'actuar, i tampoc no tenen els mitjans de la CIA o l'MI6.

De fet, el govern debat una llei al respecte, àmpliament criticada per sectors progressistes perquè afirmen que atempta contra els drets fonamentals.

Explota l'escàndol

Si dilluns Jäger semblava que convencia tothom de la gravetat del moment, però sobretot de la necessitat de reforçar uns serveis secrets que estarien lluitant amb una mà lligada a l'esquena i un pegat a l'ull, dimarts tot trontollava. 

El que havia estat un dels seus predecessors en el càrrec entre els anys 1998 i 2005, August Hanning, havia estat detingut, acusat d'espionatge i traïció. Actualment està incomunicat i en presó preventiva per decisió judicial.

Pel que sembla, un cop abandonat el càrrec, Hanning va obrir una consultoria privada per oferir assessorament. El que havia estat el cap de l'oficina, un tal Manfred D., li hauria anat subministrant documents confidencials des d'aquell moment a canvi de diners. Manfred D., que també ha estat detingut, s'hauria mantingut en aquest lloc fins al març d'aquest any.

L'abast de la tragèdia

El que ara avalua la investigació del cas, en mans de la Fiscalia d'Hamburg, és l'abast de les filtracions. Es vol saber quins documents s'han revelat i a qui haurien pogut arribar, uns detalls que no han transcendit i potser tampoc transcendiran mai.

És un tema enormement delicat que afecta el prestigi internacional dels serveis secrets alemanys, amb consultes als països amb qui el BND col·labora, per veure el mal i els riscos associats amb la informació filtrada. 

A més, des de dins de l'agència, es tem que pugui afectar de rebot l'ampliació de competències que demanen perquè dona arguments als que hi estan en contra.

Rússia, l'adversari més perillós

Un resum de les frases de la compareixença de Jäger de dilluns deixa molt clar on veu el perill el BND:

Alemanya corre el risc d'entrar en un conflicte violent amb Rússia i s'ha convertit en un obstacle important per a la projecció hegemònica del poder d'aquest país cap a Europa i, com a tal, en un objectiu de l'acció russa.

El cap de l'espionatge alemany també afirmava que "Rússia menysprea la sobirania d'altres estats i està disposada a fer servir la força per assolir els seus propis objectius". 

I afegia que "aquest també és el context de les activitats cada cop més agressives dels serveis d'intel·ligència russos a Alemanya i contra aquest país".

El precedent de l'atac frustrat a l'aeroport de Leipzig aquest agost, que després de molts dubtes el govern finalment va atribuir a agents russos de baix nivell, marca una fita important en l'escalada entre els dos països. 

De mica en mica, la paraula guerra ha anat entrant en el discurs oficial. Ja fa temps que se sent el concepte guerra híbrida. L'última versió és la guerra a l'ombra.

Segons Martin Jäger, "Moscou actua sota la suposició que, en última instància, no podrem resistir la pressió i la intimidació russes".

Moscou compta amb la nostra debilitat. El lideratge rus es vol assegurar, de cara al futur, que no es prenguin, ni a Berlín ni a altres capitals europees, decisions polítiques hostils a Moscou. Rússia lliura una guerra a l'ombra contra nosaltres.

Jäger diu que es tracta d'una guerra no declarada i que no encaixa en les categories jurídiques o militars habituals.

 No estem en un estat de guerra militar, però tot i això som atacats.Rússia ens posa a prova i observa amb atenció com gestionem aquesta situació.

Un risc per a la separació de poders

És complicat comparar agències d'intel·ligència, però si el BND és l'equivalent a la CIA americana, el Bundesverfassungsschutz és l'equivalent a l'FBI. Tant un com l'altre volen ampliar les seves competències a Alemanya, amb l'argument que cal protegir el país i garantir la seguretat nacional. 

Fins ara, el Bundesverfassungsschutz s'havia de limitar a observar i escoltar. Però si volia actuar havia d'activar la policia, que són els agents de l'autoritat. Això, sempre que hi hagués la preceptiva ordre judicial. És el que el govern considera que s'hauria de superar. I això és el que genera una oposició frontal des de sectors judicials i organitzacions de defensa dels drets civils.

Forçar un habitatge o entrar-hi d'amagatotis

Fins ara Alemanya afirmava que només disposava de serveis d'informació, però que el país no tenia serveis secrets. Amb l'actual ministre de l'Interior, l'ultraconservador bavarès Alexander Dobrindt al capdavant, convençut que el millor és la mà dura, això s'ha acabat. Ara Alemanya vol demostrar capacitat operativa.

"Farem dels nostres serveis d'informació veritables serveis secrets", afirmava el ministre al diari Bild Zeitung aquest estiu. Per tant, si fa falta, es deixarà entrar d'amagat als habitatges que es consideri necessari i, si cal, es forçarà l'entrada.

Les prerrogatives també es volen estendre als telèfons mòbils. Si l'Estat ho considera, podrà infectar o hackejar l'aparell que consideri oportú, o intervenir les comunicacions dels sospitosos, sense ordre judicial.

Sinan Selen, el president del Verfassungsschutz, ho reconeixia a la compareixença dilluns. Alemanya sovint ha de dependre de la informació facilitada per serveis secrets de països amics per estar al dia de determinades amenaces.

Que el cas d'August Hanning, ara a la presó, el destapessin per casualitat gràcies a una investigació col·lateral, certament no deixa els serveis secrets alemanys en la millor posició. L'entorn en què actuen, amb serveis secrets com els dels russos, que no han de respectar pràcticament res, conviden a pensar que una ampliació de competències seria pertinent.

Caldrà veure com se supera el trauma nacional amb la Gestapo, la policia secreta de Hitler, o la Stasi, la policia secreta de l'RDA. Una lliçó del passat que explica la separació entre serveis d'informació i policia que ara es vol enterrar.