Alemanya obre la porta a reactivar el servei militar obligatori per tenir més del doble de soldats

La defensa nacional i el rearmament, en el centre de la política alemanya, que segueix fent nous passos. Aquest dimecres el govern ha aprovat una reforma que obre la porta a recuperar automàticament el servei militar obligatori, suspès però no eliminat des del 2011. L'objectiu del govern és que l'exèrcit alemany sigui el més potent d'Europa, com ja va remarcar en el seu discurs d'investidura el canceller, Friedrich Merz.

La reforma, que entrarà en vigor a principis de l'any que ve, estableix que si no s'aconsegueix reclutar un nombre suficient de soldats de forma voluntària, es completarà de forma obligatòria.

El Ministeri de Defensa aspira a reclutar voluntàriament 5.000 nous soldats a l'any. Tot i així, suposa una xifra insuficient per satisfer les demandes de l'OTAN: que les forces armades passin de 183.000 a 460.000 efectius.

L'any que ve tots els joves, homes, rebran un qüestionari sobre el seu interès en l'exèrcit. Els candidats idonis es convocaran per a un reconeixement mèdic. Seguint el model suec, el formulari serà opcional per a les noies.

A partir del 2028, però, tots els homes alemanys entre 18 i 60 anys hauran de fer una revisió mèdica obligatòria, perquè l'Estat tingui una radiografia ajustada de la salut de la població masculina en edat militar.

Es tracta d'una mesura impensable uns anys enrere, quan la fortalesa militar d'Alemanya, continguda des de la Segona Guerra Mundial, suposava un tabú generalitzat.

 

Protesta contra el rearmament militar

A l'oest d'Alemanya, a Colònia, el col·lectiu d'activistes contra el rearmament militar Rheinmetall Entwaffnen (Desarmar Rheinmetall) han bloquejat aquest dimecres les instal·lacions centrals encarregades del reclutament de personal de la Bundeswehr.

Els activistes han penjat a les seves xarxes socials vídeos que mostren desenes de persones vestides de blanc davant l'accés a les instal·lacions on normalment hi ha cartells de les forces armades.

"No estem disposats a anar a la guerra. No volem tenir res a veure amb la guerra dels que governen i no estem disposats a morir per un país que cada vegada retalla més les infraestructures socials", ha deixat clar un dels activistes, Luca Hirsch.