Alemanya torna a situar l'extrema dreta al mapa d'Europa

El Brexit i la victòria de Donald Trump van donar encara més ales als moviments populistes i d'extrema dreta d'Europa. Els casos de França i Alemanya han posat de manifest que les tesis d'aquests partits atrapen molts ciutadans. L'ascens d'Alternativa per a Alemanya a la tercera posició de les forces polítiques del país demostra que, malgrat que la seva presència s'ha desinflat en alguns casos, el fenomen és encara ben viu.

Si fa uns anys eren reductes opositors, cada cop van guanyant més influència i representativitat en l'espai polític europeu. En aquest mapa, explorem el poder real que tenen aquestes formacions en tots aquells països europeus on han aconseguit almenys el 5% dels vots.

Elements comuns

No som pas davant d'un moviment homogeni. Hi ha moltíssimes diferències entre tots aquests partits en un ventall que va des de grups neonazis a partits molt conservadors que estarien a la frontera de l'extrema dreta.

Tots, però, comparteixen alguns elements: són antiimmigració, euroescèptics o euròfobs, "antiestablishment", molt nacionalistes i s'han fet portaveus del ressentiment d'una part de la ciutadania contra la globalització, el liberalisme i les institucions europees.

En alguns països ja tenen una àmplia representació parlamentària i, en d'altres com França, s'han arribat a situar a un pas del govern del país.

 

Hongria
Hi ha qui considera el govern conservador de Viktor Orbán com el primer executiu d'extrema dreta europeu. Tot i que és en el grup parlamentari popular al Parlament europeu, les seves polítiques, el seu autoritarisme i el seu nacionalisme el situen més aviat en la línia del Front Nacional francès. Orbán va obtenir, el 2014, un 45% dels vots, però és que el segon partit hongarès és Jobbik (20%), obertament feixista, ultranacionalista i xenòfob.

Àustria
Va a estar punt de convertir-se en el primer país de la UE amb un president d'extrema dreta. Norbert Hofer va perdre la repetició de les eleccions, tot i aconseguir un 46% dels vots. El partit de Hofer, l'FPÖ, ja va aconseguir el 35% dels vots en les legislatives del 2016 i és el principal partit de l'oposició a la gran coalició de socialdemòcrates i conservadors.

Polònia
El partit Llei i Justícia té un fort component nacionalista, ultraconservador i ultracatòlic. No està directament vinculat amb els grups d'extrema dreta al Parlament europeu, però la seva retòrica i el seu euroescepticisme fan que alguns experts el qualifiquin com a populista i d'extrema dreta.

Els Països Baixos
En les eleccions del 15 de març del 2017 el Partit de la Llibertat de Geert Wilders se les prometia felices. Amb un programa provocador i un discurs desacomplexat, Wilders semblava recollir al seu favor la tendència alcista dels populismes de Trump i el Brexit. Però a tocar del dia de les eleccions els sondejos ja en rebaixaven les expectatives. Wilders va obtenir només el 13% dels vots (n'hi havien arribat a pronosticar el 30%). Malgrat tot, Wilders és el cap de l'oposició i va aconseguir ampliar, amb 20 diputats, la seva representació al Parlament.

França
En les eleccions europees del 2014, el Front Nacional de Marine Le Pen ja va ser la primera força, amb el 25% dels vots. En les regionals del 2015, en primera volta, va obtenir el 26% dels vots, però no va arribar a guanyar a cap regió en segona volta. Arribava a les presidencials del 2017 amb possibilitats de fer història. La campanya es va polaritzar entre Le Pen i la resta, tot un èxit de l'estratègia, que li va donar el protagonisme necessari per passar a la segona volta. Finalment però l'efecte Macron va captivar més que la incorrecció política de Le Pen, que es va quedar amb el 34% dels vots. Aquella derrota podria suposar un punt d'inflexió cap a una certa desinflada del populisme francès.

Suïssa
El Partit Popular és el primer partit de Suïssa. Va obtenir el 29% dels vots en les generals del 2015 i, des del 2003, sempre ha aconseguit més d'una quarta part dels sufragis. El fet que la presidència de la confederació sigui rotatòria fa que el seu impacte no sigui tan gran. Tot i això, pel discurs antiimmigració, antirefugiats, anti-UE i per les seves polèmiques campanyes de propaganda, se l'etiqueta de xenòfob i racista.

Itàlia
El Moviment Cinc Estrelles no és un partit d'extrema dreta però molts analistes sí que el qualifiquen de populista. És obertament euroescèptic i té un discurs ambigu respecte a la immigració. El seu líder és el controvertit còmic Beppe Grillo, famós per tenir un lema "vafan culo!". Davant del desprestigi dels partits tradicionals i l'estancament econòmic, ha aconseguit el suport de molts ciutadans desencantats. En les legislatives del 2013 va aconseguir el 25% dels vots. Si ara es fessin eleccions seria ja la formació amb més possibilitats de guanyar.

Els Cinc Estrelles s'han aliat en la campanya pel referèndum de la Constitució amb la Lliga Nord. Es tracta d'un partit de dretes i xenòfob de la zona més rica d'Itàlia que ha perdut part de la influència que tenia, però que ha aconseguit recuperar notorietat en el referèndum. Va obtenir només el 4% en les eleccions legislatives del 2014 i aposta per sortir de la Unió Europea i recuperar la lira com a moneda.

Dinamarca
En les generals del 2015, el Partit Popular Danès va obtenir el 21% dels vots, i es va convertir en la segona força política del país. No forma part de la coalició de govern, però hi col·labora molt en l'àmbit parlamentari. Pregona una reducció dràstica de la immigració, antiislam i anti-UE.

Finlàndia
En les eleccions del 2015, el nacionalista Partit dels Finlandesos (abans es deien Autèntics Finlandesos) va aconseguir un històric: ser la segona força del Parlament, amb un 18% dels vots. Actualment forma part de la coalició del govern liderat pels conservadors, però les enquestes li donen només un 10% d'intenció de vot.

Letònia
L'Aliança Nacional letona és el quart partit al Parlament de Riga. Des que es va fundar, el 2010, no ha parat de millorar resultats, ha participat en tots els governs de coalició, i en les generals del 2016, va aconseguir el 16,6% dels vots.

Suècia
Els Demòcrates Suecs van guanyar el 13% dels vots en les generals del 2014. Han guanyat popularitat arran de la gestió de la crisi dels refugiats i, ara, els sondejos els en donen gairebé el 18%. Antiimmigració, contraris a l'entrada de Turquia a la UE... També proposen un referèndum sobre la permanència de Suècia a la Unió Europea.

Alemanya
L'èxit d'Alternativa per a Alemanya (Adf) no s'entendria sense la gestió de la crisi de refugiats. En les eleccions als lands que s'han fet els últims dos anys, ha aconseguit entrar amb força en gairebé tots els parlaments regionals, especialment, els de l'antiga Alemanya oriental. En les eleccions generals del 2012, no va aconseguir representació parlamentària, però cinc anys després s'han convertit en la tercera força parlamentària. El seu discurs s'ha endurit i ha arribat a incomodar la seva cara més amable, la líder carismàtica Frauke Petry, que ha abandonat la direcció del partit. El cas alemany és el que torna a situar el fenomen populista a un nivell preocupant.

El Regne Unit
Tot i no haver tocat mai poder real, l'UKIP ha aconseguit el seu somni: que els britànics marxin de la Unió Europea. Va ser el primer partit (26,6%) en les eleccions europees del 2014, però només va aconseguir un 12,3% en les generals del 2015. Prou per marcar l'agenda política i forçar David Cameron a convocar el referèndum del Brexit. Antieuropeu i antiimmigració, el partit està en procés de reinvenció, després de l'èxit de Nigel Farage i, sobretot, després d'haver acomplert l'únic objectiu que perseguia: la sortida de la UE.

Eslovàquia
El Partit Popular Nostra Eslovàquia va entrar per primer cop al Parlament en les generals del 2016, amb un 8% dels vots. És una formació molt radical --hi ha qui la titlla de neonazi--, antigitanos, antijueus, antiimmigració, anti-UE i anti-OTAN.

Grècia
El partit Alba Daurada és obertament neonazi. Va tenir un punt àlgid en les eleccions europees del 2014, on va sorprendre amb un 9,4% dels vots, però una sèrie d'escàndols ha portat gairebé tota la cúpula a la presó. En les últimes eleccions, el juny del 2015, va obtenir un 7% dels vots.