Alerta per la sequera, que posa en perill les collites i deixa municipis sense aigua

La falta de pluja ja provoca problemes d'abastiment d'aigua en alguns municipis. Les últimes precipitacions, febles i irregulars, no seran suficients per posar remei a la situació de sequera que viu el país. Els pantans ja estan al 55% de la seva capacitat. Fa un any estaven al 85%. Si no cauen pluges abundants en les properes setmanes, es podrien generalitzar les restriccions sobre el consum d'aigua.

Algunes comarques, com Osona, el Ripollès, la Garrotxa o l'Alt Empordà, ja estan en prealerta per sequera. A Osona, una de les referències visuals de la sequera és el campanar del pantà de Sau, que ja ha emergit de l'aigua. Ara mateix, l'embassament està mig buit, al 47% de la seva capacitat, quan fa un any estava al 80%.
 

Riudecanyes i Siurana són els embassaments amb uns nivells més baixos: estan a un 21% i un 30% de la seva capacitat, respectivament. Al sistema Ter-Llobregat, que abasteix entre altres zones l'àrea metropolitana de Barcelona, els embassaments estan a un 58% de mitjana.

Si la situació no canvia, a finals de mes l'Agència Catalana de l'Aigua també decretarà la prealerta als municipis que reben aigua d'aquests pantans. Són pobles i ciutats del Baix Llobregat, el Barcelonès, el Garraf, el Maresme, el Vallès, l'Alt Penedès, el Solsonès i la Selva. També podria entrar en prealerta l'Anoia, que rep aigua de l'aqüífer Carme-Capellades, que des de fa setmanes va molt just d'aigua.

Ja hi ha municipis sense aigua potable

Hi ha municipis on la situació és especialment crítica. És el cas, per exemple, de Guixers, al Solsonès. Dos dels nuclis del municipi, directament, no tenen aigua potable. Alguns dels aqüífers de la zona s'han assecat i les captacions d'aigua estan sota mínims i, per tant, no poden abastir tots els veïns. Davant d'aquest problema han decidit transvasar aigua dels dipòsits de les Agrupacions de Defensa Forestal. Però aquesta solució, que és provisional, només garanteix uns 15 dies d'abastiment.

L'aigua que arriba als veïns no és potable, i això els obliga a desplaçar-se uns 30 quilòmetres per comprar aigua al supermercat de poblacions com Berga.

"La situació és dramàtica. Hi ha cases que, directament, no tenen aigua corrent, i els hem de portar aigua amb cisternes. Tampoc hi ha aigua per als animals, i les vaques han hagut de marxar."

També es queixen que ni les infraestructures ni la legislació estan pensades per a zones com Guixers, amb nuclis de població escampats.

Pèrdues en les collites de cereals

La sequera té un impacte directe i claríssim sobre l'agricultura. El sector del cereal preveu la pitjor collita dels últims temps. La falta de pluja impedeix créixer als sembrats en una campanya que també està marcada per uns costos de producció disparats i els danys de la fauna salvatge.

Els agricultors no recorden una situació de sequera tan severa i generalitzada, i temen perdre la collita. Els camps d'ordi d'Artesa de Segre, per exemple, ara mateix són grocs, quan haurien de ser verds.

"Hi ha molts camps on ja es treballa amb previsió de collita zero. I això no vol dir no guanyar-hi res, sinó perdre-hi diners. S'hauria de replantejar el model fiscal agrari, de manera que els anys de bona collita puguem guardar diners i fer un raconet."

A Catalunya hi ha unes 6.000 hectàrees de secà i l'Associació de Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC) calcula que, si no plou, les pèrdues per hectàrea seran d'entre 300 i 500 euros. Ara mateix, l'afectació als cultius de blat, panís i ordi ja ronden el 30%, xifra que creix cada setmana que passa.

La falta d'aigua també afecta la vinya i l'olivera, però, en aquest cas, si plou al març, es refaran. Les reserves dels embassaments són molt minses i els agricultors s'encomanen al desgel i a les pluges de la primavera per assegurar la campanya de reg.

Els esports aqüàtics, a la corda fluixa

L'episodi de sequera també afecta altres sectors econòmics, com ara els esports aqüàtics. L'Albert Palau té una empresa d'esports d'aventura a l'embassament de la Baells, que està molt sec. Ara mateix està al 53% de la seva capacitat, quan en circumstàncies normals hauria d'estar al 90%. I això té un impacte directe a l'hora de fer aquestes activitats.

"No és el mateix atendre la gent al peu de les instal·lacions que haver de caminar cada vegada 300 metres per agafar les piragües. Ens interessa que nevi perquè els rius i els embassaments vagin plens."

Des del sector també pateixen que l'episodi de sequera s'allargui a l'estiu, que és quan tenen més feina.

El risc d'incendi, disparat

La sequera ha fet que, aquest hivern, Catalunya acumuli la xifra d'incendis forestals més gran dels últims 15 anys. Tal com explica el cap dels Agents Rurals a les Terres de l'Ebre, Miquel Àngel Garcia, la temporada d'incendis s'està allargant.

"Els últims anys, la temporada d'incendis s'ha desplaçat cap a la tardor. Tradicionalment, el risc d'incendi disminuïa amb les pluges de l'octubre, però, en els últims anys, el risc d'incendi s'ha estès fins a l'octubre i el novembre."

En zones com el Pirineu, la falta d'aigua és evident a simple vista: en ple mes de febrer hi ha molt poca neu. Pel geòleg Albert de Gràcia, fundador del projecte Meteo Pirineus, la situació és crítica.

"Si els embassaments ja estan buits i, a sobre, no tenim la neu acumulada en cotes altes, com seria habitual, la previsió és bastant nefasta. El bosc té un dèficit d'humitat important i això dispara el perill d'incendis."

A principis de febrer, a Peralada hi va haver un incendi. Lluís Rovira, que és pagès, ho va viure en primera persona. Se li van cremar una part dels camps i el paller de casa seva. El terreny estava molt més sec que habitualment i la tramuntana va accelerar la velocitat de propagació del foc.

"No he estat mai a l'infern, però deu ser com l'incendi que vam viure."

Els bombers i forestals demanen responsabilitat, prudència i inversió per treballar amb previsió els elements de contenció del foc. Recorden, però, que la manca de precipitació encara no és comparable a la de l'any 2012. Els experts defensen que encara queden els mesos de març i abril perquè la situació pugui fer un tomb.

Les dessalinitzadores, a ple rendiment

La situació de sequera seria més greu si no fos per les dessalinitzadores que hi ha a Catalunya, la de la Tordera, a Blanes, i la del Prat de Llobregat. Des de fa unes setmanes han hagut d'augmentar la producció. Aquestes plantes tracten l'aigua marina per fer-la apta per al consum humà i permeten així reduir la necessitat d'agafar aigua dels embassaments durant aquests períodes de sequera.

Quan les reserves d'aigua baixen del 60% als pantans, les dessalinitzadores incrementen la producció. Actualment, la del Prat està funcionant al 70% de la seva capacitat total, mentre que en condicions normals ho faria entre el 10 i el 20%. Això vol dir que està produint 140.000 metres cúbics d'aigua cada dia, quan normalment n'estaria produint entre 20.000 i 40.000.

El cap de la planta, Carlos Miguel, argumenta que, si aquesta infraestructura no existís, hi hauria molt més risc de desabastiment d'aigua. Tot i això, confia que la situació es pugui revertir.

"La situació dels embassaments no és pitjor que en altres ocasions històriques. Fa un any, els embassaments estaven a un nivell més alt, però encara tenim marge perquè aquesta primavera pugui ploure."