Alertadors de corrupció denuncien desprotecció i reclamen sancions a Antifrau

El 20 de juny del 2023, l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) va enviar una carta a l'Ajuntament de Mataró per mirar d'aturar el cessament d'una funcionària interina previst per al dia següent. 

Es tractava de R., que havia denunciat contractacions irregulars al consistori. També era una de les primeres persones a Catalunya que obtenia protecció de l'oficina en el marc de la Llei 2/2023, aprovada només uns mesos abans al Congrés per combatre les represàlies que sovint pateixen els alertadors de corrupció.

A la carta, invocant la recentment aprovada norma, Antifrau instava l'alcalde a suspendre l'acomiadament de manera preventiva. L'endemà, R. va ser cessada.

"A dia d'avui estic a l'atur, sense haver recuperat cap dret, i l'oficina ja ni m'atén," lamenta. La llei, diu R., s'ha convertit en "paper mullat".

La sensació de desempara i frustració és generalitzada entre una desena d'alertadors contactats per 3CatInfo. Més de dos anys després de l'aprovació de la llei, la majoria creu que la protecció que prometia la llei no s'ha fet realitat. 

Molts testimonis són crítics amb l'Oficina Antifrau, l'autoritat competent a Catalunya, però hi ha excepcions. Un entrevistat es mostra convençut que, si no fos per la protecció de la OAC, ja l'haurien acomiadat. Precisament, manté l'anonimat per por que s'utilitzin les seves declaracions com a excusa per cessar-lo.

Antifrau accepta dues de cada cinc peticions de protecció

Des d'Antifrau, el director de Prevenció, Òscar Roca Safont, assumeix que les expectatives dels alertadors "no sempre es veuen satisfetes", sobretot pel que fa al que promet la llei i el que després es pot fer efectiu. Tot i això, fa un balanç "positiu" de la seva aplicació.

A dia d'avui hi ha 64 alertadors protegits a Catalunya. La OAC ha aprovat dues de cada cinc peticions, d'un total de 158 sol·licituds d'ençà que va entrar en vigor la norma. Segons Roca, l'oficina ha seguit un criteri "oberturista i favorable" pel que fa a l'atorgament de protecció.

Però hi ha alertadors que se senten vulnerables tot i la protecció de l'oficina. També n'hi ha que asseguren haver-la perdut quan més la necessitaven.

"Em retiren la protecció en el moment que soc més vulnerable"

El 5 de març del 2024, els Mossos van entrar a escorcollar la seu de la Federació Catalana de Futbol (FCF). Feia mesos que el secretari general de l'ens, Oriol Camacho, s'havia convertit en informador de la policia per destapar "decisions absolutament irregulars" en el si de la federació, que ell portava temps documentant. 

Per Camacho, l'escorcoll va ser la gota que va fer vessar el got. "En aquest moment m'agafo la baixa perquè ja no puc més," explica. Al cap d'una setmana, l'Oficina Antifrau li va atorgar la condició de persona protegida. En una notificació, la OAC advertia a l'FCF no fer res que fos "susceptible de ser qualificat de represàlia". 

De tot això ja fa un any i mig, però el cas està lluny de resoldre's. Les causes per presumptes irregularitats a la Federació s'han multiplicat. Camacho segueix de baixa —una baixa que la Seguretat Social ha reconegut com a accident laboral—. Però des del 31 de juliol, Camacho ja no és un alertador protegit. 

"Em retiren la protecció en el moment que soc més vulnerable", diu. Després de l'última avaluació mèdica, Camacho està a l'espera que li atorguin una pròrroga extraordinària per seguir de baixa. Si no, haurà de tornar a treballar.

L'FCF no ha contestat a les preguntes de 3CatInfo.

Un any després, Antifrau li atorga la protecció i arxiva el cas

En una situació similar es troba Sergi Tur, professor d'informàtica a l'Institut de l'Ebre, que va denunciar juntament amb un company irregularitats en els convenis de pràctiques d'alumnes —irregularitats confirmades per Inspecció del Treball—, que ha multat el Departament d'Ensenyament amb 50.000 euros.

L'expedient de Tur i el seu company a Antifrau es remunta a la tardor del 2023. Tot i alertar de les presumptes irregularitats de manera anònima, el centre va assabentar-se que els denunciants eren ells. Per por a represàlies, van sol·licitar la protecció de l'oficina el 9 de novembre del 2023. 

Al seu company se li va reconèixer la protecció al gener. Tur, en canvi, va rebre-la el 21 d'octubre del 2024 —gairebé un any després d'haver-la demanat—. A la mateixa notificació, també se li comunicava que el seu expedient quedava arxivat. Tur se'n fa creus:

"Això no és cap mena de protecció. De fet, jo ja portava un any rebent represàlies i no s'havia fet cap tipus d'actuació".

Fa prop de dos anys que Tur està de baixa. Assegura sentir-se incapaç de tornar a treballar si no hi ha abans un procés de mediació.

L'Institut de l'Ebre no ha contestat a les preguntes de 3CatInfo.

Represàlies: la majoria d'alertadors diuen haver-ne patit

Si hi ha una cosa que tenen en comú la desena d'alertadors contactats, més enllà d'haver denunciat irregularitats, és l'alt cost que, senten, haver-ho fet ha tingut en les seves vides —fins al punt que alguns qüestionen que valgui la pena denunciar.

És per això que la Llei 2/2023 prohibeix explícitament les represàlies. Tot i això, la majoria d'entrevistats assegura haver-ne patit.

Per a Tur, la més greu va ser "una denúncia falsa" contra ell interposada per un company i instigada, diu, per la direcció del centre. En la declaració davant del jutge, el denunciant, preguntat per si havia rebut pressions, responia que no hauria denunciat si no l'hi haguessin suggerit. El cas ja ha estat arxivat.

A banda, Tur va estar quatre mesos sense poder accedir al seu compte corporatiu de correu electrònic, que considera "una forma d'incomunicar-te amb els companys".

També va perdre l'accés al correu corporatiu Oriol Camacho, que detalla que "saben perfectament que tinc un munt de declaracions pendents com a testimoni en diferents procediments judicials":

Evidentment, sense l'accés als correus electrònics, tinc serioses dificultats per poder declarar amb precisió.

Per fer front a les represàlies, alguns alertadors opten per acudir a la justícia. Ho va fer Camacho interposant una querella per injúries i calúmnies contra el president de la Federació, Joan Soteras.

Antifrau: "Fem tot el que està a les nostres mans"

Per qüestions de confidencialitat, Antifrau no pot respondre a preguntes sobre casos concrets d'alertadors. L'oficina explica que els casos als quals ha de fer front són complexos. "Amb les eines que avui tenim al nostre abast, jo diria que fem tot el que està a les nostres mans", diu Roca. Però admet que hi ha mancances en l'àmbit normatiu: per exemple, no poder fer més pels alertadors en casos que ja han estat judicialitzats.

Precisament ara es presenta una oportunitat per redreçar algunes de les mancances de la llei.

Dimarts de la setmana passada el govern va fer el primer pas per fer realitat una llei catalana de protecció als alertadors, amb l'aprovació al consell executiu d'una memòria preliminar. Ara s'obre un període d'un mes per recollir l'opinió de la ciutadania, mitjançant una consulta pública. 

Des d'Antifrau, tenen clares algunes de les propostes. La primera, dotar l'oficina de competències per fer complir les seves resolucions i imposar mesures cautelars. És a dir, que els seus requeriments no siguin recomanacions, sinó obligacions. Un altre punt clau és preveure una dotació econòmica per donar suport als alertadors, per exemple amb atenció psicològica. La llei espanyola preveu el suport econòmic en casos excepcionals, però sense clarificar quins serien.

L'aprovació de la llei catalana, si arriba a bon port, suposaria l'últim pas en un llarg recorregut legislatiu que va començar la dècada passada.

Llei 2/2023: multes de fins a un milió d'euros per represaliar alertadors

El 2019, quan encara cuejaven grans escàndols com els Papers de Panamà i la Llista Falciani, les institucions europees van adoptar una directiva que reconeixia el "paper clau" dels alertadors per "prevenir infraccions" i "protegir el benestar de la societat". Per tal de protegir-los de possibles represàlies, diu la directiva, són "necessàries" les "sancions penals, civils o administratives."  

Espanya va transposar la normativa amb més d'un any de retard, un incompliment que li va costar un procediment sancionador al Tribunal de Justícia de la UE. Finalment, el Congrés va adoptar la norma el 16 de febrer del 2023, amb els vots en contra de PP i Vox.

En la línia de la directiva europea, la Llei 2/2023 preveu sancions per combatre les represàlies contra informants. El càstig econòmic a les infraccions "molt greus" ascendeix a 300.000 euros per a persones físiques, i a un milió d'euros per a persones jurídiques.

El març del 2023, l'Oficina Antifrau es convertia en la primera autoritat independent de l'Estat que assumia plenes competències per a la protecció de les persones alertadores —incloent-hi la potestat sancionadora.

Antifrau té tres expedients oberts, però encara no ha sancionat

Més de dos anys després, Antifrau te tres expedients sancionadors oberts, però encara no ha fet efectiva cap multa.

Preguntat per l'absència de sancions, Roca diu que encara es troben en un "moment inicial". Justifica que cal procedir "amb totes les garanties", ja que el règim sancionador comporta l'aplicació d'una normativa "de certa complexitat". A més, degut a l'elevat càstig econòmic previst en la llei, es preveu que les sancions siguin impugnades.

La falta de sancions és un dels aspectes més criticats per molts dels entrevistats. El resultat, segons l'Associació Espanyola de Denunciants i Informants de Corrupció (Aedico), és la "indefensió" dels possibles denunciants.

El tresorer d'Aedico és Albert Comellas, que va alertar d'irregularitats a Esplugues de Llobregat, on era regidor, que va acabar amb set excompanys del PDeCAT condemnats per coaccions i proposició de malversació.

Comellas creu que la falta de sancions respon a les reserves de la oficina pel que fa a possibles enfrontaments amb altres institucions públiques. 

"L'Oficina Antifrau intenta ser més coercitiva: avisar, avisar, i tornar a avisar… però això genera una situació d'impunitat total."

El resultat de no aplicar sancions, diu Comellas, és que l'oficina "mina" la seva pròpia autoritat. 

L'OAC acredita "greus vulneracions de drets", però no multa

El 7 de juny del 2024, un any després del cessament de R., l'Oficina Antifrau enviava l'enèsima carta a l'Ajuntament de Mataró. L'escrit, dirigit a l'alcalde, David Bote Paz, li retreu "greus vulneracions de drets, entre els quals de fonamentals", que "lluny d'ésser aturades i reparades" es "mantenen voluntàriament en el temps i s'agreugen". 

A la carta, Antifrau enumera tots els requeriments desatesos, cita altres autoritats de control que també han acreditat vulneracions, i es refereix a un pronunciament del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya per concloure que "s'han comès una multiplicitat d'irregularitats". Finalment, insta l'alcalde a restablir "immediatament" els drets de R. i indemnitzar-la pels perjudicis patits. Acaba l'escrit recordant al batlle la seva potestat sancionadora.

A dia d'avui, l'Ajuntament de Mataró no ha rebut cap notificació d'expedient sancionador per part de l'oficina. El consistori nega haver castigat R. amb represàlies. Pel que fa les irregularitats denunciades, assegura haver actuat amb plena transparència i haver col·laborat amb tots els requeriments rebuts, plantejament que avala una auditoria de la Diputació de Barcelona.

D'altra banda, R. té tres sentències favorables, incloent-n'hi una del TSJC que condemna l'Ajuntament a indemnitzar-la amb 49.000 euros per danys morals, i que el consistori ha portat al Tribunal Suprem. Però R. no vol resignar-se a esgotar la via judicial per recuperar la seva feina. "La justícia lenta no és justícia," diu.

La solució que reclama R. és que l'OAC obri un expedient sancionador a l'alcalde, però lamenta que no s'hagi arribat a aquest punt:

"S'han estimat més tenir-me a l'atur durant dos anys, patint i desemparada".

Les infraccions greus, segons la llei, prescriuen al cap de tres anys, a comptar des del dia en què s'hagi comès la infracció o l'últim acte amb el qual aquesta infracció es consumeix. Si es compta a partir del cessament de R., falta menys d'un any perquè prescrigui.