Alerten de la falta de manteniment a la Casa Bloc, edifici de la Generalitat construït el 1932

"Jo vaig venir aquí amb 6 anys, ara en faré 54. Tota la vida he viscut aquí, és casa meva". Són tres generacions de dones --la seva mare, ella i la seva filla-- vivint a la Casa Bloc. 

Un edifici emblemàtic de Barcelona, construït per la Generalitat Republicana a partir de l'any 1932. El va encarregar al grup d'arquitectes GATCPAC, entre ells Josep Lluís Sert, que van crear un conjunt d'habitatges destinats a millorar la vida dels obrers  i que va ser únic en aquell moment. 

Passades les vicissituds de la guerra i la dictadura, la Generalitat el va recuperar. 85 anys després van reformar un dels pisos tal com era originàriament per ser visitat. Una reforma que contrasta amb la realitat que descriuen els veïns que hi viuen des de fa molts anys. 

Queixes veïnals

L'Elena té mobilitat reduïda, camina amb bastó i explica que fa molts mesos que no funcionen els intèrfons. "Si em piquen a la porta, si tinc confiança, llenço les claus, però si em venen a portar el menjar o la compra he de baixar". Ella i altres veïnes expliquen que durant les festes de Nadal ha estat tot un xou baixant i pujant escales per obrir els que portaven paquets i regals i, sobretot, els familiars que venien de celebració.

A tot això, s'hi afegeix que els ascensors sovint no funcionen. Asseguren que alguna vegada han hagut de trucar el tècnic dos cops per setmana. Avui, el problema que s'han trobat és que el botó de dins l'aparell per prémer la planta baixa està enfonsat i, per tant, s'ha d'anar a buscar l'ascensor al primer pis.

L'Elena diu que quan veu turistes o estudiants que venen a visitar el pis museu "em venen ganes de dir-los: vine que t'ensenyaré el piset, t'ensenyaré la veritat del museu aquí". 

El museu el tenim a l'ascensor, el tenim a l'escala... 

Una part de la Casa Bloc està destinada a persones en risc d'exclusió social, però també hi  ha veïns --com l'Elena-- que fa molts anys que hi viuen. "Jo he nascut aquí, en aquesta casa" explica l'Adela Alonso que té 79 anys. El seu pare hi va anar a viure de solter. I s'emociona en recordar, quan als 11 anys va perdre la seva mare, com la cuidaven les veïnes: "Al pis 21 sortia la senyora Maria i em feia beure un got de llet, al pis 27 la senyora Loli em donava un entrepà cada dia per anar a l'escola". 

Era una família per a mi. 

Ara es lamenten que no coneixen molts veïns. Són nous llogaters d'habitatge social, alguns procedents de la taula d'emergència. 

Junta de llogaters per fer de mediadora

L'any 2002 es va crear una junta de llogaters per fer de mediadora entre els veïns i l'Administració responsable de l'edifici. La majoria paguen una quota anual de 60 euros i amb aquests diners han acabat pagant desperfectes. Però els veïns diuen que no arriben a tot i per això demanen a la propietat, en aquest cas la Generalitat, que se n'ocupi. 

La Conxita Gil és la presidenta de la Junta i explica que "ara mateix els intèrfons van dir que costaven 12.000 euros. Nosaltres això, no podem assumir-ho [...] i per molt que avisis, jo envio mails, i jo crec que veuen el meu nom i ja passen...". Gil afegeix que amb els diners dels veïns han fet front a problemes de seguretat com ara instal·lar una reixa dins l'escala per evitar que s'hi colessin persones de fora que els va costar --assegura-- uns 5.900 euros; unes reixes externes per evitar que hi entressin els coloms, uns 4.900 euros; càmeres de seguretat, uns 3.000 euros més...

Però una de les coses que més els atabala són les fuites freqüents d'aigua dins dels pisos. Les atribueixen al mal estat dels baixants. Expliquen que sovint s'embossen provocant que els vàters vessin. És el que li ha tornat a passar a la Manuela. Té el marit a l'hospital i quan va tornar de visitar-lo es va trobar l'habitació de dalt plena d'aigua, que queia del pis de dalt: 

M'arribava l'aigua fins a mitja cama, Mare de Déu! Cau del lavabo, del vàter! I francament ens han de fer alguna cosa

La Manuela afegeix que cal "revisar les canonades perquè som persones i hem de viure com les persones. Jo sempre, tota la vida amb aquestes fuites. Aquest sostre és nou, aquest sostre ja el vam posar nou" senyala cap a dalt mostrant com goteja i amb el terra ple de tovalloles xopes.

No ha superat la Inspecció Tècnica d'Edificis

A fora, les veïnes mostren una esquerda on s'hi han posat unes subjeccions. A l'altra banda, continua penjada la xarxa des del 2008, quan van enderrocar un edifici afegit després, l'anomenat "bloc fantasma". A la façana encara es poden veure les portes que connectaven els dos edificis. La presidenta, la Conxita, explica que va preguntar si la Casa Bloc havia passat la Inspecció Tècnica d'Edificis i que la resposta que va rebre va ser que no l'havia passada.

L'Agència de l'Habitatge de Catalunya diu que "entén el malestar dels veïns per la demora en algunes reparacions". Respecte l'averia dels intèrfons assegura que en té constància i que es repararan el més aviat possible. Segons Habitatge de la Generalitat, ha destinat un total de 457.616,28 euros des de l'any 2021 en obres de manteniment a la Casa Bloc, 124.759,54 euros l'any 2025, part dels quals s'ha destinat a fer reparacions puntuals en els baixants. 

I afegeix que "és conscient que els baixants necessiten una actuació integral que està inclosa en el Pla director que s'està fent entre els diferents departaments implicats de la Generalitat i en col·laboració amb l'Ajuntament de Barcelona, ja que Casa Bloc és un edifici catalogat emblemàtic i per al qual hi ha prevista la recuperació del conjunt". Quan s'aprovi definitivament el Pla director es podran establir les fases d'obres.

Mentrestant, les veïnes continuen afrontant el dia a dia convivint amb les averies: "Són coses que fan molta ràbia perquè tu ets d'aquí, de la casa de tota la vida, i estàs pagant tot el que toca, tot el que et demanen i no responen, no responen com hauria de ser. El que és la junta o el veïnat no podem fer més. Sí, reclamar, reclamar, reclamar, però arriba un punt que te n'afartes. I és una llàstima que, sent l'edifici que és, que és molt maco, que és història de la ciutat, que no ens fotin cas", sentencia l'Elena.