Àlex Rovira, alquimista de la felicitat

Àlex Rovira ha venut més de vuit milions de llibres, traduïts a una cinquantena de llengües, i diu que no és escriptor.

L'èxit encega completament; la humilitat desvetlla. I, sobretot, ens cal la paraula, com deia Ramon Llull.

Un dia, el nostre psiconomista que visita "El divan" va plegar de fer publicitat llaminera per a empreses sense cor. I va començar a buscar per compartir el sentit que té la vida. D'Orient a Occident, de Cioran a Frankl o Bettelheim, el nostre convidat ha llegit milers de llibres per extreure'n la saba, el nèctar.

La llei existeix perquè no sabem estimar, diu; i llavors gosaré preguntar-li si l'amor és el gran transformador social.

Em parlarà del pare que ha marxat fa poc, de la mare gran i de la germana cuidadora. Dels fills, que hem de deixar que siguin lliures, de la malaltia, de la sort, la por i la felicitat. Aquest home ens toca el cor.

No tinc por de la mort, diu serè, i li clavo la mirada ninetes endins. Vull saber com. Com viure per estar en pau i encarar el present amb alegria.

Tot l'equip hem estat pensant en l'obsequi que li volem oferir. Sorprès i content, ahir mateix encara em deia que el sextant presideix el seu despatx.

Déu? El déu dels homes vestits de negre, no. Han estat instruments de manipulació i de poder. Déu és el que és.

Deixar llast, Sílvia, menys coses que t'esclavitzin; menys, menys, i tenir moltes converses amb aquesta intimitat.

De fons sentim "Let it be", dels Beatles, i tothom el ve a felicitar.