Alèxia Pascual i desconnectar a l'estiu: "M'he arribat a sentir malament per descansar"

L'estiu és sinònim de promeses: vacances, temps lliure i carregar piles. Però, a l'hora de la veritat, moltes descobrim que ni tan sols a la platja aconseguim desconnectar del tot. El mòbil vibra, les notificacions no paren d'arribar i les xarxes socials ens porten a pensar que potser no estem vivint "l'estiu perfecte". 

Havíem fet les maletes amb la ferma intenció de deixar d'estar pendents del correu, de la feina i dels problemes, però ara el cap no sap abaixar la persiana: per què ens passa, això?  

En parlem amb l'Alèxia Pascual, el Marc Ventura, de "Xapa la ràdio" i la Laura Llobet al nou capítol de "Xafogor". I ens preguntem: a l'estiu podem anar de vacances, però sabem estar de vacances? 

 

Qui descansa, perd? 

"Xafogor" va allà on pica: la culpa que sentim per parar. Si moderem el ritme, sembla que perdem el temps, i l'Alèxia confessa aquesta pressió per haver d'omplir el temps lliure amb coses a fer. Després de deu mesos non-stop, a la protagonista de "Mar i cel" li ha costat molt desconnectar aquest estiu.  

"He arribat a sentir-me malament per estar a casa descansant." 

Vivim en una època en què sembla que parar estigui mal vist, i en són una bona mostra els vídeos que inciten a aprofitar el dia, a llevar-se abans que el sol, fer exercici i mil plans. "Cuida't, fes journaling, descansa", diuen, però també "mira tot el que he fet avui". És una lluita interna de la qual és difícil sortir, i que l'Alèxia coneix bé. 

"Ens autoexplotem a nosaltres mateixos i és difícil sortir d'aquesta roda."  

Ser workaholics ens persegueix i la Laura Llobet també s'ha sentit malament per descobrir-se descansant i no dedicant un dia "a fer guions o preparar-se càstings". En Marc Ventura, en canvi, és l'únic de la tertúlia que aconsegueix ser un "vividor", tal com ell mateix es defineix. El seu mood a l'estiu és no pensar en la feina i desconnectar. "Avui la meva única preocupació és amb qui sopo", confessa. 

 

Desconnexió digital: utopia o necessitat? 

Els mòbils són còmplices de tot això, i el concepte de desaparèixer d'internet està cada cop més present. La Carla posa sobre la taula un tema important: hauríem de fer detox digital? Seríem capaces de passar-nos més d'una setmana sense mirar el mòbil? I comparteix la seva vivència: 

"No he estat mai tan feliç com quan vaig fer detox digital durant unes vacances."  

L'Alèxia és contundent: "Les xarxes és un dels nostres grans mals." Però trencar la dependència al mòbil no és fàcil. Tant ella com el Marc i la Laura coincideixen que hi té molt a veure la FOMO. La por a perdre's alguna cosa, a no rebre aquell correu, aquell missatge... "No soc un addicte, però soc incapaç de desconnectar del WhatsApp o Twitter", explica el Marc.  

L'Alèxia admet que ha intentat fer desconnexió digital aquest estiu, perquè considera que té una addicció al mòbil, però se li resisteix. Sempre preval aquell "ai", aquell "i si em truquen?". Però quan deixa de banda les pantalles, està més present. "Quan estic amb les meves nebodes i deixo el mòbil, m'entretinc fent coses que no faria." 

La conversa creix quan la Laura parla d'ansietat i de fer scroll infinit: "Potser estic esperant una resposta i descanalitzo aquesta ansietat amb el mòbil: recarrego i actualitzo constantment, i estic fent un pont que no té sentit." I recorda el moment de l'apagada el mes d'abril i com això va suposar connectar amb la realitat i els altres.  

 

"No només vivim per produir, vivim per viure" 

Per acabar el capítol, hi ha una cosa que queda clara i que ens serveix com a aprenentatge a totes: no tot a la vida és treballar. L'Alèxia recorda que tenim un problema com a societat, especialment les joves, per com percebem la vida: "No vivim només per produir, vivim per viure."  

"Ens estem oblidant que hem de viure." 

És important recordar que la vida no és només fer, produir i treballar, sinó passar-ho bé, estar amb qui estimem i regalar-nos estones que, efectivament, no són productives, però sí imprescindibles.