Alliberant reserves de dièsel, Europa es doblega a Trump... a mitges

Els europeus impliquen el G7 per acabar pactant una xifra que és la meitat del que exigia els EUA

El preu del dièsel no para de batre rècords a l'alça els últims mesos en molts països. A tall d'exemple, aquest divendres ha pujat fins a l'equivalent a 2,40 euros al Regne Unit.

Davant aquest escenari, els governs busquen maneres d'alleugerir la factura dels particulars, però sobretot dels transportistes, autònoms i pagesos.

Els Estats Units són un dels països més afectats per aquesta pujada de preus derivada d'una crisi que, de fet, va començar el mateix president Donald Trump amb la guerra amb l'Iran. 

Tot i disposar de grans quantitats de petroli i productes refinats, els preus s'han disparat als Estats Units –a tan sols trenta dies de les eleccions de mig mandat– perquè depenen dels mercats internacionals.

Els combustibles s'han tornat a encarir (ACN)

A Europa, on els combustibles també han pujat, hi ha una diferència clara: la zona és deficitària en petroli i en gasoil i n'ha d'importar. Tradicionalment, n'ha comprat a Rússia, on aquestes importacions pràcticament han desaparegut amb la guerra a Ucraïna, o al Pròxim Orient, on també estan bastant limitades.

A més, la capacitat europea de transformació industrial del gasoil és força justa, cosa que fa que les importacions siguin més necessàries. I, per acabar-ho d'adobar, la demanda, en canvi, és més elevada que en altres països.

Els preus del combustible també estan disparats a altres països com el Japó.

Aquell amor pel gasoil...

Ara sembla un record llunyà, però els europeus, esperonats per les seves grans marques –amb el grup Volkswagen al capdavant– van ser uns grans compradors de cotxes dièsel fins fa quatre dies.

Amb la crisi actual, els europeus han hagut d'importar molt més dièsel de l'únic país que, en principi, no tenia problemes: els Estats Units.

Tanmateix, ara les coses s'han complicat molt i les refineries de dièsel nord-americanes ja no donen l'abast. I si desvien part de la producció exportant-la a Europa, els preus, per un efecte d'oferta i demanda, pugen encara més.

L'"art of the diesel deal"

Sense que serveixi de precedent, aquesta vegada Trump i la seva administració potser sí que tenien raó en demanar a Europa que busqués solucions alternatives.

El president dels Estats Units, en el seu pur estil d'especulador immobiliari, va amenaçar de prohibir les exportacions a Europa. La decisió hauria obligat els europeus a autoabastir-se, cosa que hauria alliberat un 40% de totes les seves reserves estratègiques (120 milions de barrils d'un total de 300).

Un treballador omple el seu camió amb gasoil en una benzinera a Califòrnia (Reuters/Mike Blake)

Al final, amb la pistola al coll, la Unió Europea ha acabat fent un pacte, com si aparentment Donald Trump hagués posat en pràctica el seu "art of the deal". En aquest cas, un "diesel deal".

El pacte estableix que en comptes d'alliberar-se 120 milions de barrils en sis mesos, se n'oferiran uns 50 milions en quatre mesos. És a dir, poc més del que li demanaven els nord-americans.

L'acord s'ha aconseguit per dues raons. En primer lloc, perquè la Unió Europea ha advertit que, si els nord-americans trenquen les normes de lliure comerç, hi podria haver represàlies significatives i es podria desencadenar en una guerra comercial.

La segona implica el G7, que, sota la direcció de l'actual presidència de França i el seu hiperactiu president, Emmanuel Macron, s'ha compromès a alliberar un total de 100 milions de barrils en quatre mesos. La meitat els posa la Unió Europea, i la resta, els membres no europeus del G7: els Estats Units en primer lloc, però també el Canadà, el Japó i el Regne Unit.

El preu del combustible no para d'augmentar (EuropaPress/David Zorrakino)

Els preus baixen... i pugen

La primera intenció de l'acord és, evidentment, fer baixar els preus internacionals del gasoil. De moment, l'índex de referència de la borsa de Londres aquest divendres ha baixat força, gairebé un 6%, quan s'ha sabut la notícia, a quarts de cinc de la tarda.

Tanmateix, al cap d'una estona els preus han tornat a pujar. I, al final, s'han quedat lleugerament per sota d'on havien acabat dijous.

Això sí: estan situats lluny del màxim històric que s'havia marcat novament aquest divendres al matí. Les raons dels mercats, molt sovint, no coincideixen forçosament amb el que sembla lògic.