Almenys 51 morts per les protestes al Nepal, que intenta recuperar la normalitat

Almenys 51 persones han mort aquesta setmana durant les manifestacions contra la corrupció i per recuperar accés a les xarxes socials al Nepal. Segons fonts policials, entre els morts hi ha 21 manifestants i 3 policies. Les protestes han estat les més mortals al país des de l'abolició de la monarquia el 2008.

Els disturbis van començar dilluns, quan la policia va obrir foc contra els manifestants i va matar almenys 19 persones i va causar centenars de ferits. Des de llavors, les tensions han escalat, amb milers de joves saquejant edificis públics i símbols del poder a Katmandú. Fins i tot la residència del primer ministre i el Parlament van ser incendiats.

En aquest context, el Nepal intenta recuperar una fràgil normalitat després de dies de violència i inestabilitat política que van culminar amb la dimissió del primer ministre K.P. Sharma Oli. Tres dies després de la sortida, el país viu immers en un buit institucional sense precedents, mentre els carrers de Katmandú comencen a recuperar una certa calma sota control militar i amb el toc de queda parcialment aixecat.

Les autoritats han permès la circulació entre les onze del matí i les cinc de la tarda, i el trànsit ha començat a reaparèixer tímidament a la capital. Paral·lelament, s'han reprès parcialment les operacions a alguns punts fronterers amb l'Índia, com la duana de Belahiya, que havia estat incendiada durant les protestes. Tot i això, els funcionaris han de treballar manualment, ja que l'equip informàtic i els arxius han quedat destruïts.

En ple intent de reconstrucció, la ciutat encara mostra les ferides dels enfrontaments. Operaris treballen per retirar els vehicles calcinats de les instal·lacions de la Cort Suprema, mentre altres edificis, com el del Ministeri de Sanitat —una joia arquitectònica que havia sobreviscut a dos terratrèmols—, han quedat totalment destruïts pel foc. La resposta institucional a la crisi es coordina ara des d'una petita sala d'hospital, després que els funcionaris es quedessin sense seu.

 

El jovent protesta contra la corrupció

La crisi va esclatar amb força quan milers de joves van sortir als carrers per denunciar la corrupció, el nepotisme i, especialment, les mesures del govern per restringir l'accés a les xarxes socials, que consideraven una eina clau per a la mobilització i la llibertat d'expressió.

La indignació juvenil es va estendre ràpidament i va acabar provocant la caiguda del govern, però ara el mateix moviment que va liderar el canvi es veu sacsejat per divisions internes i una lluita pel lideratge que podria posar en perill els avenços aconseguits.

Aquesta escalada va forçar Oli, que havia estat al capdavant del país des de 2024, a ordenar la reobertura de Facebook, X i YouTube i a prometre una investigació sobre les violències policials abans de presentar la dimissió. No obstant això, les protestes no es van aturar, i les manifestacions van continuar amb força, aconseguint que l'exèrcit prengués el control de la ciutat a partir de dimarts a la nit i establint un toc de queda sever.

Fractura i sense lideratge

Des de llavors, el comandant de l'exèrcit, el general Ashok Raj Sigdel, ha començat a dialogar amb els manifestants per tractar d'arribar a un acord sobre la formació d'un govern provisional. Un dels noms que sona per ocupar el càrrec de primer ministre interí és el de l'expresidenta de la Cort Suprema, Sushila Karki, de 73 anys, tot i que la seva candidatura no compta amb el suport unànime dels manifestants.

La situació continua sent molt incerta, amb les converses polítiques en marxa i un país a l'aguait de qualsevol moviment que pugui portar a una sortida de la crisi.

D'altra banda, el moviment juvenil, que fins fa poc semblava unificat, ha començat a mostrar signes de fractura. Les disputes internes sobre qui hauria de liderar el futur govern han posat de manifest les tensions entre els diferents sectors. Figures com l'exjutgessa Sushila Karki i l'exdirector de l'Autoritat de l'Electricitat, Kulman Gishing, s'han perfilat com a possibles líders, però la manca d'un consens clar ha complicat la situació.

Mentrestant, creix el temor a un buit de poder si les converses polítiques segueixen encallades, i es fa cada cop més evident que el país ha d'afrontar no només la reconstrucció material, sinó també una profunda redefinició política per sortir de la crisi.