Alumnes que lluiten contra l'assetjament entre companys

Educació ha atès 359 casos de possible assetjament escolar des de començament de curs. El cas del suïcidi de l'adolescent de Sallent ha disparat el nombre de trucades a la Unitat de Suport a l'Alumnat en Situació de Violència. Un terç del total de casos atesos durant aquest curs s'han notificat el mes posterior al cas del Bages. La preocupació pels casos de violència entre alumnes augmenta, però també la sensibilització per actuar-hi.

En aquest context, Educació reivindica el programa "Aquí prou bullying", que va impulsar fa pràcticament sis anys i en què ja han participat 262 centres de tot Catalunya: 145 escoles, 80 instituts i 37 instituts escola.

Un d'ells és l'Escola Teresa Claramunt de Sabadell. Es van inscriure en el programa ara fa quatre anys, entre altres motius, per un cas de ciberassetjament entre els alumnes de l'escola a través del xat d'un joc. És el més greu que recorden i és un fenomen que els preocupa perquè les pantalles cada vegada arriben més aviat.

Susanna Mulet, directora de l'escola:

"Estan constantment connectats de manera virtual fora de l'escola. Això, abans no ens passava. Són els casos més greus perquè són els més invisibles i on es pot fer més mal perquè ningú sap què està passant."

El programa promou la detecció preventiva de l'assetjament i també la intervenció quan ja s'està donant aquesta situació. Entre els punts forts destaca que és una formació en què participa tota la comunitat educativa, i no només els mestres, i que demana trencar silencis.

"Si la família entén què vol dir un assetjament i entén que tothom hi està implicat, els infants que ho observen i les famílies a qui el seu o filla explica una situació s'han de sentir empoderats per explicar-la."

També preveu activitats adaptades a cada edat. Amb els més petits, per exemple, els contes o els curts són de gran ajuda. Ho explica Glòria Dorado, una de les mestres.

"Amb infants tan petits sempre és millor començar a partir d'una situació de fora i a partir d'aquí portar-ho a la seva vivència personal. Perquè els és més fàcil trobar situacions que siguin semblants i que ells hagin pogut experimentar."

I és que, a vegades, quan aquestes històries els interpel·len, poden destapar conflictes entre companys de classe. Llavors, una part de l'exercici és ajudar-los a trobar altres solucions. Per exemple, amb exercicis de "role playing".

"Als alumnes implicats els donem l'oportunitat de sortir davant els companys i companyes i tornar a representar la mateixa situació que va tenir lloc. Així els donem l'oportunitat de trobar les estratègies i veure què podrien haver fet en lloc del que van fer."

Al final del projecte, els alumnes més grans, els de sisè de primària, formen els equips de convivència. Una activitat que els porta a convertir-se en observadors de la relació entre els seus companys. Prenen nota de situacions que els semblen problemàtiques i després les analitzen amb el mestre que els coordina, però no hi intervenen. Per poder observar, primer s'ha d'entrenar la mirada.

I això els permet detectar situacions com la que ens explica la Susanna, la directora.

"Una nena explicava que havia observat que hi havia una companya que ja no jugava amb les nenes amb qui jugava abans. És una cosa que aparentment pot semblar que no té importància, però aquesta nena està sensibilitzada per aquesta situació i l'ha observat."

En el cas de secundària, el programa encara fa un pas més i els alumnes també poden intervenir i fer de mediadors entre companys quan es tracta d'incidents poc greus.