Amnistia denuncia crims contra la humanitat a l'Iran quan fa 4 anys de la mort de Jina Mahsa Amini
Redacció
Aquest dimecres fa just quatre anys de la mort de Jina Mahsa Amini. La jove, de 22 anys i d'origen kurd, va ser arrestada per agents de la denominada "policia de la moral" per no dur el vel ben posat. Va passar a Teheran, a l'Iran, on estava de visita amb la seva família.
Va ser torturada i va ingressar directament en un hospital, on va passar tres dies en coma i va morir a causa dels cops de la policia.
La mort d'Amini va desencadenar una onada de protestes massives a Teheran i arreu del món i va suposar un dels més grans desafiaments polítics i socials en quatre dècades de teocràcia islàmica a l'Iran. Les manifestacions conegudes amb el nom de Dona, Vida, Llibertat van ser reprimides amb violència.
Amnistia Internacional ha comptabilitzat 377 morts, enfront dels 202 que ha reconegut l'Iran. El règim, però, diu que van ser en mans d'esvalotadors o de terroristes armats.
Ara, quatre anys més tard, a bona part de l'Iran han caigut els vels i els codis de vestimenta s'han relaxat. Els canvis no han anat acompanyats d'un augment de drets per a les dones, però el règim, pressionat per la guerra, té la màniga més ampla i prioritza la cohesió social.
Amnistia acusa l'Iran de cometre crims contra la humanitat
En un nou informe presentat aquest dimecres, Amnistia denuncia que l'Iran va cometre crims contra la humanitat per reprimir totes aquestes protestes populars que es van desencadenar després de la mort d'Amini.
La investigadora d'Amnistia Internacional Raha Bahreini explica que "les proves no deixen cap dubte que les autoritats iranianes van cometre crims contra la humanitat".
Afegeix que, quatre anys després, "a l'Iran, els responsables continuen al poder mentre els supervivents i les famílies que busquen justícia són perseguits".
L'organització ha identificat 87 alts càrrecs a qui responsabilitza d'aplicar ordres d'assassinats, tortures, desaparicions forçades, empresonaments i violacions contra la població civil per posar fi a les protestes.
L'informe conclou que les autoritats iranianes van cometre crims de lesa humanitat i demana a l'assemblea general de l'ONU la creació d'un mecanisme de justícia penal internacional per jutjar-los i impedir noves massacres com la del gener d'aquest any.
Són dades que recullen al document anomenat "arquitecte d'atrocitats", que també inclou testimonis que relaten la cruesa d'aquells dies.
Un d'ells explica que, durant les protestes, va rebre l'impacte de dues bales i va caure: "Uns manifestants em van portar a casa i, al cap de sis hores, vaig arribar a l'hospital. Quan vaig obrir els ulls per primera vegada, ja havia passat una setmana".
Una altra noia recorda que "els agents van disparar perdigons metàl·lics contra dues noies que van caure a terra. L'única cosa que podíem fer era córrer, vam caure a terra, els agents ens estiraven els cabells per fer-nos pujar a un cotxe i no sé com vam aconseguir escapar-nos".
Amnistia Internacional també alerta que la repressió és habitual al país i que, a sobre, ara la població ha de conviure amb les conseqüències de la guerra dels Estats Units i Israel contra l'Iran. Per tot plegat, Amnistia demana un alto el foc durador.