Andorra acull els Jocs dels Petits Estats d'Europa: què són i qui hi participa

Andorra es prepara per acollir a partir d'aquest dilluns els Jocs dels Petits Estats d'Europa, una versió dels Jocs Olímpics per als països amb menys d'un milió d'habitants del continent.

L'esdeveniment es va forjar en el Congrés Olímpic de Baden-Baden de l'any 1981, després que els petits països del continent europeu s'adonessin que tenien moltes dificultats per poder participar en els Jocs Olímpics i que encara els resultava més complicat guanyar-hi alguna medalla.

La trobada del 1981 va servir per posar la primera pedra de la creació d'uns Jocs a mida per als comitès olímpics dels vuit països reunits a Baden-Württemberg. 

Tres anys més tard, amb motiu dels Jocs Olímpics de Los Angeles, aquests comitès van tenir llum verda per crear els Jocs dels Petits Estats d'Europa, que es van dotar de les normatives i reglamentacions de les federacions internacionals i la Carta Olímpica i van ser apadrinats pels comitès olímpics europeus.

Uns Jocs, en principi, per a només vuit estats

Per poder participar en aquests nous Jocs es van posar una sèrie de condicions: ser un país d'Europa amb una població inferior a un milió d'habitants; ser un país que tingués un comitè olímpic autònom, i ser un país que formés part del Comitè Olímpic Internacional.

Aquestes condicions les complien vuit petits estats, que eren: Andorra, Islàndia, Liechtenstein, Luxemburg, Malta, Mònaco, San Marino i Xipre.

Els primers Jocs dels Petits Estats d'Europa es van celebrar a San Marino l'any 1985 i, des d'aleshores, s'han desenvolupat cada dos anys en un país diferent: Mònaco (1987), Xipre (1989), Andorra (1991), Malta (1993), Luxemburg (1995), Islàndia (1997) i Liechtenstein (1999). 

A partir de l'any 2001 es va començar la segona volta, ja que cada país havia organitzat una vegada els Jocs. Fins ara s'han celebrat els Jocs de San Marino (2001), Malta (2003), Andorra (2005), Mònaco (2007), Xipre (2009), Liechtenstein (2011), Luxemburg (2013), Islàndia (2015) i un altre cop San Marino, que comença la tercera rotació de seus. 

El 2019, Montenegro --incorporat ja com a novè estat participant-- va acollir per primera vegada l'organització dels Jocs i posteriorment Malta en va agafar el relleu. Però va ser el 2023, ja que els que s'havien de celebrar a Andorra el 2021 van quedar anul·lats per la covid-19.

Al llarg dels últims 40 anys s'han organitzat competicions de diferents esports, encara que no tots s'han practicat en totes les edicions. Els Jocs han vist competir esportistes en atletisme, bàsquet, ciclisme, ciclisme de muntanya, esquaix, gimnàstica, halterofília, judo, natació, petanca, taekwondo, tenis, tenis taula, tir (al plat i de precisió), vela, voleibol i vòlei platja.

 

Sis dies de competició a Andorra

Els jocs d'aquest 2025 s'inauguren aquest dilluns i es tancaran dissabte que ve. Hi participaran un miler d'atletes en 19 esports: atletisme, bàsquet, judo, rugbi a 7, ciclisme, tir, karate, natació, judo, vòlei, tenis taula i tenis. La competició es podrà seguir gratuïtament a través de la pàgina web del Comitè Olímpic Europeu.

El país dels Pirineus té preparades 7 seus per acollir la pràctica dels diferents esports. La capital, Andorra la Vella, acollirà les competicions d'atletisme, natació, bàsquet, tenis, tir de precisió, vòlei platja, ciclisme de carretera i gimnàstica. A la Massana s'hi podrà veure tir al plat i ciclisme BTT. 

A Ordino s'hi disputarà la contrarellotge de ciclisme i el rugbi a 7. A Canillo, el tenis taula. A Encamp s'hi celebrarà el torneig de vòlei de pista. A Escaldes-Engordany s'hi disputarà la competició de bàsquet 3x3 i el judo. Finalment, Sant Julià de Lòria serà la seu del karate.

Per tercer cop, Andorra acollirà l'esdeveniment, després del 1991 i el 2005. Anna Garcia Ricart, presidenta del comitè organitzador i vicepresidenta del Comitè Olímpic Andorrà, parla del repte d'acollir un miler d'atletes:

"És un orgull per a nosaltres poder rebre tots aquests atletes al país i que vinguin a competir aquí. I sobretot el que desitgem és que se'n vagin amb un record inoblidable, pensant que aquest país sap treballar en gran".