UCO
Tiroteig Navas Barcelona
CIS PSOE
Cas Epstein
Yolanda Díaz
Cribratges càncer
Concerts Nadal
Narges Mohammadi
Kilmar Ábrego
Mazón whatsapps
IPC novembre
Gil Manzano
Reial Societat Girona
Eurolliga Barça

Madrid

Ángel Gabilondo, un rector al capdavant d'Educació

Ángel Gabilondo Pujol, fins ara rector de la Universitat Autònoma de Madrid i president de la Conferència de Rectors, assumirà la cartera d'Educació. A més, passarà a fer-se càrrec de la Secretaria d'Estat d'Universitats, que ara formarà part d'aquest ministeri i surt de Ciència i Innovació. Nascut a Sant Sebastià el 1949 i llicenciat en Filosofia i Lletres, tota la carrera docent de Gabilondo s'ha desenvolupat a l'Autònoma de Madrid, on és catedràtic de Metafísica. Com a divulgador de la filosofia, ha escrit diverses obres. És germà del periodista Iñaki Gabilondo.

07/04/2009 - 13.35 Actualitzat 30/11/2022 - 13.11

Nascut a Sant Sebastià (Guipúscoa) el 1949, Gabilondo és catedràtic de Metafísica a la UAM i ocupa el càrrec de rector d'aquest centre universitari des del 2002. A més, és president dels rectors tant en l'àmbit regional, a la Conferència de Rectors de les Universitats de Madrid (CRUMA), com de la CRUE.

Gabilondo és copresident de la Fundació Parc Científic de Madrid, copresident de la Fundació UAM-EL PAIS, vicepresident de la Fundació Universitat-Empresa i membre del Consell d'Administració i de la Comissió Executiva del portal Universia.

Alhora, és professor a la facultat de Filosofia i Lletres, on va fer els seus estudis de llicenciatura i es va doctorar amb una tesi sobre Hegel, titulada "El concepte com a experiència i sistema", per a la qual va residir a Bremen i a Bochum. Va ser degà de l'esmentada facultat durant els anys 1989-1992 i prèviament també va ser vicedegà de Professorat durant tres anys.

A la Universitat Autònoma de Madrid imparteix l'assignatura troncal de Metafísica, així com les matèries optatives d'Hermenèutica i Teories de la Retòrica i de Pensament Francès Contemporani. S'ocupa d'aspectes relacionats amb el problema del llenguatge i la possibilitat de pensar d'una altra manera i de procurar espais concrets per a això. Entre les seves publicacions, es troben els llibres següents: "Dilthey: Vida, expresión e historia" (1988), "El discurso en acción (Foucault y una ontología del presente)" (1990), "Trazos del eros. Del leer, hablar, y escribir" (1997), "Menos que palabras" (1999) o "La vuelta del otro. Diferencia, identidad y alteridad" (2001), entre d'altres.