Aprofitar la llana d'ovella per encoixinar pomeres: aïllant tèrmic i font de nutrients
A més de mil metres d'altitud, a Rocabruna, un encoixinat de llana d'ovella de 20 centímetres de gruix cobreix el terreny d'algunes pomeres joves.
Utilitzat com a mantell, el pèl oví manté els nivells d'humitat estables i suavitza els canvis de temperatura entre el dia i la nit. Això suposa un escut que esmorteeix tant les onades de calor de l'estiu com les gelades de l'hivern, cada cop més extremes amb el canvi climàtic.
És una prova pilot que fan a Mas La Capallera, al Ripollès, per estudiar els beneficis que pot tenir per al creixement dels arbres, alhora que aprofiten la llana del seu ramat, un residu orgànic que actualment se'ls acumula i suposa un repte a l'hora de reciclar.
Es tracta d'un projecte impulsat per l'associació LEADER Ripollès Ges Bisaura amb finançament del Departament d'Agricultura.
Dosificador d'aigua en pluges i rosades
L'enginyer agrícola Raoul Ferrer fa quatre anys que investiga aquest ús en diferents cultius, com ara ametllers o hortalisses, i ha vist com aquesta protecció potencia el rendiment i aconsegueix un creixement més ràpid.
Ara ha començat a comprovar l'efecte en les pomeres. Amb l'ajuda d'uns sensors que recullen dades, pot comparar l'evolució dels arbres que tenen encoixinat amb els que no. Espera veure'n aviat les diferències en el gruix del tronc, les fulles i les ramificacions.
Aquesta cobertura no ens genera excessos d'humitat, sinó que ens ajuda a regular-la de forma constant.
En aquest sentit, recorda que la llana pot absorbir fins a un 30% del seu pes en aigua, fet que ajuda a assimilar la pluja i la humitat de les rosades i, amb el temps, dosificar l'aigua a poc a poc cap a terra.
"Això és molt interessant en les èpoques de sequera que, com ja hem arribat a veure, són bastant potents i no arribem a saber com funcionen ni com vindran", explica Ferrer.
Fertilitzant: nitrogen i bacteris beneficiosos
Aquest sistema vol aprofitar els nutrients que la llana aporta al sòl agrícola, com el nitrogen. Com que es tracta d'una matèria de descomposició lenta, aquest element es va afegint a poc a poc i, a més a més, és nitrogen orgànic, de manera que no té afectació mediambiental ni en la terra ni en els aqüífers.
Hi podem trobar nitrogen, fòsfor, potassi, carboni, bor, coure. Per mi és el material orgànic amb més diversitat de nutrients.
D'altra banda, també és caldo de cultiu per a bacteris beneficiosos, com els actinomicets, que es comporten com fongs sota el teixit nitrogenat i van descomponent-lo.
Al seu voltant es genera tot un ecosistema amb altres éssers vius, com els cucs de terra que es mengen aquests bacteris. "Aleshores, aquesta macrofauna acabarà de descompondre del tot la llana perquè realment sigui l'aliment per als nostres arbres", explica l'enginyer agrícola.
Plantació i pastura, un binomi agroramader
Des del 2021, l'enginyera agrònoma Núria Simon i el pastor Toti Joanola combinen producció de pomes extensiva amb la pastura a Mas La Capallera. A la prova pilot dels encoixinats han aprofitat la llana de 600 ovelles, bona part de les quals, de raça roja del Rosselló, que tenen al seu propi ramat.
"La llana fa dos anys que és un residu. No només no ens en paguen res, sinó que ningú ens la ve a buscar. Per tant, donar-li un altre ús ens va semblar molt interessant i en aquest projecte ens demanaven fruiters joves per fer aquesta prova. Per tant, encaixava tot: teníem la llana i teníem les pomeres", apunta Simon.
En aquest binomi, les ovelles es mengen l'herba de la plantació i mantenen les males herbes a ratlla, alhora que fertilitzen el sòl, ja que mentre pasturen hi deixen excrements. A canvi, quan les pomeres siguin més altes (com que és una plantació extensiva, estan més separades), els faran ombra i facilitaran que creixi més herba per alimentar el ramat.